PER LA DESMILITARITZACIÓ DE L´AITANA

El Grup Antimilitarista Tortuga (Elx i Alacant), COCUPANCA (Col·lectiu per la Cultura de la Pau i la No-violència del Comtat i l´Alcoià), i la Colla Ecologista La Carrasca (Alcoi), van organitzar ahir diumenge 23 de maig una marxa per a demanar la protecció de l´Aitana, així com el seu alliberament de la presència militar al cim, després que la base que existia abans d´arribar al port dels Tudons ja haja estat abandonada.

A les 9 del matí es va fer un aplec a les portes de la base abandonada, des d´on es va eixir fins al capdamunt del port dels Tudons. Allí es va llegir un manifest, després del qual, els/les assistents vam marxar, uns a peu i d´altres en cotxe fins la font de l´Arbre, on vam esmorzar tots plegats. Després, alguns vam seguir a peu fins la font de la Forata, els avencs del Partagat, i d´allí al cim, vorejant la base militar, i descendint de nou a la font de l´Arbre per a dinar.

CALENDARI D´EXCURSIONS PRIMAVERA - ESTIU 2010

Calendari d´excursions Natura i Gent i Centre Cultural Castellut.
18 d´abril. Pantà de Tibi - Montnegre - Penyes Roges - l´Escobella. (Tibi - Sant Vicent del Raspeig). Matí.
25 d´abril. Alt de Guisop des de l´Ermita de Catí. (Castalla - Petrer). Matí.
16 de maig. La Cortada (Cortes de Pallàs). Inclou ruta fluvial en vaixell Cofrents - Cortes de Pallàs. (15€). Tot el dia. Cal confirmar assistència prèviament.
23 de maig. Castell de Guadalest - Altea pel llit del riu. Tot el dia. EIXIDA: 7.15.
6 de juny. Finestres d´Alfafara (Alfafara). Matí.
20 de juny. Calp - Moraira (Marina Alta). Tot el dia.
27 de juny. Nocturna Cabeçó d´Or (Busot). EIXIDA: 2.00. Després de sopar fins l´eixida del sol.
4 de juliol. Riu Fraile (Bicorp). Tot el dia. MOLT IMPORTANT: Cal portar sandàlies per al recorregut per dins del riu.

LLOC I HORA D´EIXIDA: Cafeteria Argentina (Castalla), a les 8.00, excepte en les que s´indica una hora diferent.

EXCURSIÓ 14 DE MARÇ

Amb una de les últimes gelades de l´hivern, tots els bancals d´ametlers en flor, i un matí assolellat, emprenem el camí cap al mas del Canyo des de l´eixida nord d´Ibi (carretera de Banyeres), entre antics masos i alguns xalets. Pugem per la solana de la serra del Menejador per l´anomenat Camí dels Geladors, que mena, no només al mas adés esmentat, sinó també als tres pous de neu que el Parc Natural de la Font Roja té al terme d´Ibi. Durant la pujada, en un principi la vegetació és molt escassa. Predomina l´espart, però quan ja hem ascendit la part més costerosa i la vessant planeja, comencen a veure´s més pins i carrasques. És ací quan a la dreta tenim un replanell des del qual podem veure el recorregut del barranc de les Raboses, i els seus penyassegats. En arribar al mas del Canyo ens n´adonem de que l´han arreglat. Les parets exteriors ara estan lluïdes, i s´han col.locat alguns fanals de dubtós gust. Seguim fins la cava, a uns 10 minuts més amunt, i amb sorpresa, comprovem que també ha estat reconstruïda. Era una de les millors conservades de tota la comarca, encara tenia la coberta completa, però prou deteriorada. Aprofitem el replà de la cava per esmorzar, i seguim una mica més fins la immediata cava de Simarro. Aquesta està enderrocada. Dins d´ella ha nascut un freix, que ara resta nu, i l´heura s´emparra per les parets. Allí decidim continuar fins l´avenc de Simarro, uns 10 minuts més endavant. Baixem fins al fons d´un barranquet, i ens enfilem per una senda que continua per la solana, entre carrasques. Una vegada a l´avenc podem llegir una placa que recorda el projecte "500 hores baix terra", portat a terme pel Centre Excursionista d´Alcoi, i que va significar, en l´any 1965, el rècord mundial de permanència a l´interior de la terra.

Tornem al mas del Canyo, i d´allí fins el veí mas de Foiaderes, després de passar per la seua font. Ens crida l´atenció la grandària dels pins del mas, però encara més la d´un xop que hi ha uns 100 metres més avall, que en part ja està sec, però encara conserva algunes branques vives que aleshores estaven en flor. A partir d´allí continuem per una senda que comença a la vora del barranc, però a poc a poc es va apartant cap a la dreta. Cada vegada ens enlairem més sobre el fons del barranc, que en algun punt arriba a tindre aigua. La presència d´àlbers blancs delata la proximitat d´un petit corrent o toll. I quan ja ens situem en la confluència d´aquest barranquet amb el de les Raboses, és on podem contemplar la salvatgia d´aquest indret. El barranc de les Raboses sembla inaccesible. Pensàvem que en algun punt es podria recórrer, però sembla del tot impossible, no només pels tallats rocosos que l´envolten, sinó també perquè la vegetació del seu càixer, farcit d´esbarzers i argelagues, el fan impracticable. I poc més endavant ens juntem amb la senda que davalla des del mas de Foiaderes, en un paratge anomenat el Descansador. El tram de costera que resta fins arribar a Ibi és vertiginós, i fa que els nostres genolls acaben un poc ressentits, però ja estem gairebé al final. Desemboquem en el pont en el que la carretera Ibi - Ermita de Polop creua el riu de les Caixes. Ara porta un petit rierol, que és canalitzat sota el traçat urbà d´Ibi. I allí mateix tenim els cotxes per tornar.

25 D´ABRIL

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) organitza, com tots els anys, la manifestació del 25 d´abril a València. Eixirà des de la plaça de Sant Agustí a les 18.00, i per la nit hi haurà concert al Campus de Tarongers - Universitat de València. Actuen: Reincidentes, Eina, Orxata Sound System, Oprimits, i el guanyador de l´Amplifica´t ´09-´10. En tenir més informació sobre si hi haurà autobús des de Castalla, us ho confirmaré.

PLOGA O NEVE...

Diumenge 7 de març, començà el dia amenaçant pluja, amb algunes gotes. Comencem la caminada des de les proximitats de Muro, amb un bon ruixat. Però l´oratge està de la nostra part, i tan prompte deixem els cotxes, va parar de ploure. Per agafar el camí del barranc de la Quebrantà vam haver de travessar un pont de la via del tren, i de seguida eixim a la pista asfaltada que ens duu a la font de la Quebrantà. La nostra sorpresa és que el barranc portava aigua. Poc més amunt vam veure d´on venia. La font estava desbordada i una cascada saltava per damunt la riba d´un bancal. Ens endinsem pel barranc, i anem pujant per la pista, ja sense asfaltar, fins arribar a la caseta de la Cigala, on agafarem una sendeta que puja per dins del barranc per a tornar a la pista principal. La boira ens envolta, i el pins pinastres apareixen com fantasmes entre ella. Més amunt prenem un camí alternatiu per l´esquerra, i podem veure la feina que la societat de caçadors de Muro ha fet en la finca del Racó Llobet. I sense veure-l de lluny arribem al mas i font del Racó Llobet. Esmorzem en el mas, i passem per l´immediata font de Sant Vicent, normalment quasi seca, i ara amb un gros doll un poc intermitent.

Ens allunyem del mas, i comença a escampar la boira per moments, però al mateix temps torna a fer algunes gotes. Passem per la font dels Xops, i poc més endavant, enmig d´un rodal de pins cremats, una altra font a la part de baix que ningú coneixíem, i de la qual no sabem el nom (si algun lector ens el pot dir, li ho agraïria. I continuem fins la font de la Boronà, remodelada recentment. També raja amb generositat, cosa poc freqüent en aquesta font. Ara eixim a un camí asfaltat que acaba en una casa que hi ha damunt la font. Però el seguirem durant una breu estona, perquè acurtarem camí per una senda que travessa pel mig del pinar fins altre camí asfaltat que va més avall i mena a unes casetes, i que continua sense asfaltar serra avall.

Passem per diverses finques. El camí és particular, però els seus propietaris no ens prohibeixen el pas, només ens demanen respecte. Aquesta pista mor en la darrera finca, i des d´allí baixa una sendeta que creua un barranquet i passa sota l´Escurrupènia, que queda oculta per la boira. Al capdavall veiem tota la plana de Muro, amb uns bancals extensos d´oliveres i alguns ametlers en flor més immediats. Una vegada en pla, per la dreta discorre el barranc de la Querola, amb un rierolet estacional, i a l´esquerra el pinar ha estat netejat. Hi ha previst establir allí una zona d´acampada.

Eixim a un camí agrícola, que va paral.lel a la via del tren, i que seguirem cap a l´esquerra. En alguns moments hem de vorejar alguns bassals, que arriben a tapar tot l´ample del camí. I acabem en un camí que puja a un dipòsit d´aigua, que veiem uns 50 metres més amunt. Des d´allí ja davallem cap a Muro fins a la via del Xitxarra. Seguim la via, i després de passar els barrancs del Puig i de la Quebrantà, arribem on teníem els cotxes.

RIU MUNDO

Després de quantioses pluges i neus a les serres de Segura, Alcaraz i Cazorla, el naixement del riu Mundo (Riópar - Albacete), tenia aquest aspecte. Gaudiu de les imatges.