PLOGA O NEVE...

Diumenge 7 de març, començà el dia amenaçant pluja, amb algunes gotes. Comencem la caminada des de les proximitats de Muro, amb un bon ruixat. Però l´oratge està de la nostra part, i tan prompte deixem els cotxes, va parar de ploure. Per agafar el camí del barranc de la Quebrantà vam haver de travessar un pont de la via del tren, i de seguida eixim a la pista asfaltada que ens duu a la font de la Quebrantà. La nostra sorpresa és que el barranc portava aigua. Poc més amunt vam veure d´on venia. La font estava desbordada i una cascada saltava per damunt la riba d´un bancal. Ens endinsem pel barranc, i anem pujant per la pista, ja sense asfaltar, fins arribar a la caseta de la Cigala, on agafarem una sendeta que puja per dins del barranc per a tornar a la pista principal. La boira ens envolta, i el pins pinastres apareixen com fantasmes entre ella. Més amunt prenem un camí alternatiu per l´esquerra, i podem veure la feina que la societat de caçadors de Muro ha fet en la finca del Racó Llobet. I sense veure-l de lluny arribem al mas i font del Racó Llobet. Esmorzem en el mas, i passem per l´immediata font de Sant Vicent, normalment quasi seca, i ara amb un gros doll un poc intermitent.

Ens allunyem del mas, i comença a escampar la boira per moments, però al mateix temps torna a fer algunes gotes. Passem per la font dels Xops, i poc més endavant, enmig d´un rodal de pins cremats, una altra font a la part de baix que ningú coneixíem, i de la qual no sabem el nom (si algun lector ens el pot dir, li ho agraïria. I continuem fins la font de la Boronà, remodelada recentment. També raja amb generositat, cosa poc freqüent en aquesta font. Ara eixim a un camí asfaltat que acaba en una casa que hi ha damunt la font. Però el seguirem durant una breu estona, perquè acurtarem camí per una senda que travessa pel mig del pinar fins altre camí asfaltat que va més avall i mena a unes casetes, i que continua sense asfaltar serra avall.

Passem per diverses finques. El camí és particular, però els seus propietaris no ens prohibeixen el pas, només ens demanen respecte. Aquesta pista mor en la darrera finca, i des d´allí baixa una sendeta que creua un barranquet i passa sota l´Escurrupènia, que queda oculta per la boira. Al capdavall veiem tota la plana de Muro, amb uns bancals extensos d´oliveres i alguns ametlers en flor més immediats. Una vegada en pla, per la dreta discorre el barranc de la Querola, amb un rierolet estacional, i a l´esquerra el pinar ha estat netejat. Hi ha previst establir allí una zona d´acampada.

Eixim a un camí agrícola, que va paral.lel a la via del tren, i que seguirem cap a l´esquerra. En alguns moments hem de vorejar alguns bassals, que arriben a tapar tot l´ample del camí. I acabem en un camí que puja a un dipòsit d´aigua, que veiem uns 50 metres més amunt. Des d´allí ja davallem cap a Muro fins a la via del Xitxarra. Seguim la via, i després de passar els barrancs del Puig i de la Quebrantà, arribem on teníem els cotxes.

RIU MUNDO

Després de quantioses pluges i neus a les serres de Segura, Alcaraz i Cazorla, el naixement del riu Mundo (Riópar - Albacete), tenia aquest aspecte. Gaudiu de les imatges.

EXCURSIÓ CAMÍ DELS CARROS - BARRANC DELS TARONGERS 7 DE FEBRER 2010

No esperem pujar esmolats cims ni enlairades muntanyes. Aquesta ruta ha estat molt completa, però discorre pels barrancs més ferèstecs de la Vall d´Albaida, i no arribem a superar els 700 metres d´altitud. Comencem des de Bocairent, i fem un recorregut pel barri medieval, fins baixar a l´antic pont de pedra que comunicava el poble amb l´altra banda del barranc del riu Clariano. Des de l´altra banda descobrim la bellesa de l´amuntegament de cases, algunes en ruïnes, del barri medieval, amb el campanar al capdamunt, i el teló de fons de la serra de la Solana amb l´ermita del Sant Crist al cim d´un turó, i el via crucis que hi puja.

Passem per la font d´en Ferrís, i un rierol que davalla des de la font del Teular. A partir d´ací, per camí asfaltat entre oliveres antigues arribem a l´ermita de Sant Antoni. En una de les parets hi ha un forat pel que el dia de Sant Antoni (17 de gener), a les 5 de la vesprada, el sol entra i dóna sobre la imatge del sant.

Ara seguim per un breu camí que puja cap a la lloma, i en un punt on hi ha senyalització, ens enfilem a la dreta per pujar a la part més alta. El paisatge esdevé ondulat, amb molta roca nua, escassa vegetació, i pinatells que tornen a eixir després dels incendis de 1984 i 1994. Prompte veiem per què es diu el Camí dels Carros: el camí està picat en la roca per a que pogueren passar els carros que anaven entre Bocairent i Ontinyent. I seguirem per aquest camí fins arribar al capdamunt d´un alt pel que el camí està excavat. Allí esmorzem.

A partir d´ací ja davallem, fins que arribem a un collat on hem de decidir. La gent tria l´opció de continuar el Camí dels Carros en direcció a Ontinyent, ara vorejant un altre turó amb vistes al barranc del Pont Trencat, que ve des d´Alfafara, i la nova carretera pel fons del barranc. Les pluges abundants sobre la serra de Mariola fan que el riu ressone, i vegem des de dalt la força amb què baixa. Algunes fàbriques aprofitaren l´aigua del riu antigament per moure les màquines de vapor. Moltes d´elles ara estan en ruïnes. En front observem el traçat esquiu de la via d´Alcoi a Xàtiva, amb nombrosos túnels. El camí baixa a la carretera i de seguida veiem un assut pel que l´aigua fa diverses cascades. Continuem ara per la cuneta de la carretera, camí del Pou Clar. Poc abans passem per l´entrador del barranc dels Tarongers, per on farem la tornada, i decidim arribar al Pou Clar, que està a poc més de 5 minuts a peu.

Al eixir a l´altra banda d´un estret, davallem a aquesta meravella de la natura. El Pou Clar ens ofereix un cabal d´aigua que fa anys que no es veia. Les pluges i neus caigudes entre Agres i Bocairent han unflat els barrancs i ara el Pou Clar es mostra en tot el seu esplendor. Fins i tot, un agosarat banyista nada entre les fredes aigües dels llacs.

Desfem camí fins al barranc dels Tarongers, adés esmentat. Ara entrem en un recorregut fluvial, amb bosc de ribera sense fulla. Els arbres predominants són el llidoner, el xop, l´acàcia i l´ailant. Pels tallats rocosos davallen alguns escaladors. El barranc, normalment sense aigua, baixa carregat, i en alguns assuts salta l´aigua formant belles cascades. De quan en quan ens toca travessar el rierol d´un costat a l´altre. Passem per alguns molins, tots enrunats. Un d´ells conserva dins les restes d´una gran sénia. Tot i que el bosc caducifoli aguanta nu l´hivern, la verdor de l´herba i el matollar es tan bledana que ens recorda a indrets molt més septentrionals.

Al passar l´últim molí, la senda segueix per l´esquerra del riu i comença a enlairar-se, deixant el riu al fons. Aquesta senda també té trams picats a la roca, i ribeta de pedra. Si mirem enrere, les vistes sobre el barranc van fent-se més grandioses, i més amunt comencem a endevinar la proximitat de Bocairent perquè ja comencem a clissar l´ermita del Sant Crist al capdamunt de la muntanya.

Eixim a un collat, des d´on, en menys de 10 minuts, per una senda també picada sobre la roca, tornem a l´ermita de Sant Antoni. A partir d´allí, el camí de tornada al poble és el mateix que el d´anada. Però una vegada creuat el pont medieval ens desviem per un passadís entre parets que a Bocairent s´anomena Ruta Màgica. Ha estat un encertat projecte de promoció turística. Aquesta ruta passa per davall del barri medieval. Els murs de pedra protegeixen antics hortets. Més amunt passem per la cova d´en Gomar. Dins d´ella naix una font que passa per piles de pedra picades en la roca. Les falzies reverdeixen el recorregut de l´aigua. I una vegada al casc urbà de Bocairent seguim per una avinguda fins al nou pont, que ens deixa a l´hotel de l´Estació, on tenim els cotxes, just damunt del monument a la manta.

DIA DE L´ARBRE

Us pose algunes de les fotos de la repoblació que Natura i Gent va organitzar a Les Voltes, el passat diumenge 31 de gener. Aquesta activitat forma part del 10 aniversari del grup, que es creà a Castalla en gener del 2000. Les pròximes: 3 de febrer Projecció del vídeo Ordesa 2009, a la Casa de Cultura - Sala Polifuncional 20.00. 7 de febrer Excursió Camí dels Carros (Bocairent). 21 de febrer Excursió Venta Llanussa - La Vila Joiosa. (Ambdues excursions amb eixida a les 8.00 des de la Cafeteria Argentina, la primera de mig dia i la segona de tot el dia).

24 de febrer Xarrada sobre Apicultura Ambiental, a la Casa de Cultura - Sala Polifuncional 20.00. 28 de febrer Ruta Fotogràfica Florida de l´Ametler, pel terme de Castalla. Eixida: 8.00, des de la Cafeteria Argentina.