L´ULTIMA DE L´ANY

El passat diumenge, 13 de desembre, Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut vam realitzar l´última excursió del 2009. El dia començava ja totalment hivernal, amb un cel plomís que anunciava pluja... o alguna cosa més. Des de l´hotel del Xorret de Catí, i passat per l´alcavó que li dóna el nom, encetem la caminada per una pista ampla i planera, entre ametlers erms, vinyes i algunes carrasques, fins les proximitats de l´ermita de Catí, i més endavant, prop de la penya Foradada. A partir d´allí davallem fort per davant del mas de la Foradada, on escoltem el so de les gallines, els gossos... un mas on encara es fa vida rural i es llauren els bancals. En front, tota la serra del Maigmó, el Maigmonet, les Antenes... i al capdavall, l´Estret d´Agost. Cap allí ens dirigim.

Allí observem les vies ferrates que s´han instal.lat a les parets rocoses, i un prim doll d´aigua que de vegades corre pel fons del barranc. Des de l´Estret remuntem per on hem vingut fins el camí que mena al mas de l´Eixau. Passem per davant d´una molineta d´aigua, i d´un gegantesc arborcer, i en arribar al mas esmorzem. Pel que podem comprovar, veient el mas i els voltants, també aquest mas està treballat, tot i que no veiem ningú. I la sorpresa: darrere, a uns 200 metres, una font totalment desconeguda per tots nosaltres. Un bon doll d´aigua curulla dues basses amb alguns peixos.

Tornem de nou al camí de l´Estret d´Agost, i el remuntem aproximadament uns 500 metres més, fins trobar un altre camí a mà esquerra que baixa al fons del barranc i puja per l´altra banda entre bancals d´ametlers i oliveres. Passem per la vora del refugi del Clot de les Manyes, prop del qual ens sorprenen els colors tardorals d´un server. I al capdamunt, s´obri a la nostra vista la planura de l´Alacantí. Cap allí aboca un barranc que forma un ocult salt, que després de les intenses i escasses tronades arriba a crear una cascada. A l´altra banda, els enlairats Rasos de Catí, una paret rocosa per la que grimpen els pins i les carrasques, i per sort, de poc més també els xalets, perquè un antic projecte urbanitzador planejava construïr xalets fins al capdamunt dels Rasos. Ja estaven els carrers oberts i asfaltats, la llum i l´aigua, però afortunadament es va poder aturar a temps. I quan eixim a un dels carrers quitranats, s´escapa una senda cap amunt endinsant-se pel pinar. La seguim i acabem passat sota les parets verticals de la Penya Foradada. Arribem sota el forat, i alguns provem de trepar fins poder mirar a l´altra banda. Per la cara de l´ombria sembla pràcticament impossible. D´allí eixim de nou a la pista per la qual havíem començat, a envistes de l´ermita de Catí, de la cresta del Frare i de l´Empenyador. I acabem el recorregut a l´Hotel.

Quan ja davallàvem al poble per la carretera començà a nevarsejar a les serres d´en front: el Menejador, la Carrasqueta, els Plans, Biscoi, Onil, el Reconco... Un avís del que vindría a l´endemà: l´hivern en tota la seua plenitud, tot i que encara estem en els darrers dies de tardor.

Començarem l´any amb una excursió per la serra de l´Arguenya, entre els termes de Castalla i Saix. Insistim en que l´hora d´eixida s´avança a les 8 del matí. Us esperem.

CALENDARI D´EXCURSIONS HIVERN 2010.

Us presente el calendari d´excursions de Natura i Gent i del Centre Cultural Castellut per al proper trimestre:

10 de gener: La Torreta - El Puntal (Castalla - Saix). Matí.

24 de gener: La Pila (Abanilla - Fortuna). Tot el dia.

7 de febrer: Camí dels Carros (Bocairent). Matí.

21 de febrer: Venta Llanussa - La Vila (El Campello - La Vila Joiosa). Tot el dia.

7 de març: L´Escurrupenya - Font de la Boronà - Font del Xop - Racó Llobet (Muro - Cocentaina). Matí.

14 de març: Barranc de les Raboses (Ibi). Matí.

28 de març: Salines i Mànega del Mar menor (San Pedro del Pinatar). Tot el dia. Atenció: possible bany de fang. Cal portar banyador i tovallola, si l´oratge ho permet.

NOVETAT: Avancem l´hora d´eixida a les 8 del matí, des de la Cafeteria Argentina.

JORNADES SOBRE DECREIXEMENT A PETRER

La plataforma "Otro mundo es posible", d´Elda i Petrer, nascuda fa 8 anys dins del moviment "altermundista", més conegut als mitjans de comunicació com a "antiglobalització", organitza aquestes jornades, l´11 i el 12 de desembre, al Centre Social Juan Millà, de Petrer. El moviment social pel decreixement s´inicia a França, i demostra amb els seus plantejaments que el món pot funcionar millor amb menys, per a que puga arribar a ser sostenible, les necessitats de canvi que tenim a nivell global, i còm es poden anar construïnt des de ja mateix.

UN DIA A L´APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS

Enguany, el 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans té lloc a la comarca de la Safor, entre el 4 i el 8 de desembre.

Un grupet de castelluts hem participat en l´excursió a la serra de Corbera. Ens vam desplaçar a Benifairó de la Valldigna dissabte de vesprada, i vam acampar en una zona condicionada a l´entrada del poble. A l´endemà, a les 8 del matí, isquérem cap a Tavernes de la Valldigna entre camps de tarongers i séquies. Érem prop de 60 participants, de tot arreu dels Països Catalans. A partir de Tavernes comença la pujada, per una solana cremada, fins enfilar-nos pel barranc de la Penya Roja. La senda puja fent múltiples revoltes, passant d´una banda a l´altra del barranc, fins arribar a un altiplà on sobreviuen alguns rodals de pinastres i carrasques, entre vegetació termomediterrània (llentiscles, coscolles, cepell, romaní, argelaga...). A l´esquerra s´alça, aparentment inaccesible, la serra de les Agulles, que recau cap a la valleta d´Aigües Vives, i a la dreta, la línia de cims més alts. Al final del planell esmorzem a la font del Barber, sota l´ombra de grans pins. A partir d´allí, una pujada duríssima corona un collat, des del qual ja es veu tot el golf de València, els arrossars de la Ribera Baixa, l´Albufera, algunes zones humides, i al fons, la Calderona i el cim del Penyagolosa que sobresurt per darrere. Cap a l´interior, una gran llista de serres: el Montdúver, l´Aitana, els Plans, el Benicadell, Mariola, el Reconco, la Blasca, el Capurutxo, la serra Grossa, el massís del Caroig, Martés... No arribem a pujar a la Ratlla (625 m), el major cim de tota la serra, però el tenim a tir de pedra.

Seguim per una senda que recorre tota la carena, amb precipicis mirant la mar. A poc a poc anem davallant fins la font de la Sangonera, amb el Montgó a la vista. Des d´allí només queda continuar per una senda fins arribar a la pista que hem trobat al pujar, i que prompte deixarem per tornar per la senda de les Revoltes fins Tavernes, deixant el cim de les Creus a l´esquerra. De Tavernes a Benifairó, pel mateix camí que hem agafat de matí, tornem al punt final. Allí dinem amb bona companyia, i més avançada la vesprada assistim a una de les xarrades organitzades, i a la fireta d´associacions de Simat de la Valldigna.

2ª ETAPA DEL GR-7 NORD. ALCOI - BOCAIRENT

Un altre diumenge ennuvolat i fresc, quan la tardor comença la seua recta final, ens disposem a seguir el GR-7, que vam començar des de Castalla fins Alcoi en febrer. Ara continuem des de la capital de la comarca travessant la Mariola de punta a punta. En aquest cas disposem d´autobús que ens porta al punt de partida. Comencem recorrent el barranc del Cint fins a les casetes de Vilaplana. Al principi, uns rajos de sol ens enganyen, perquè només duren uns minuts. Ja no el tornarem a veure avuí. La pujada és exactament la mateixa que l´any passat vam recórrer de nit per veure l´eixida del sol des del Montcabrer. De les casetes de Vilaplana passem entre ametlers, avellaners i retalls de pinar als masos dels Capellans, i endinsant-nos pel bosc, fins al collat de Sabata, des d´on ja ens torna a ser visible gran part de la comarca del Comtat, emmarcada per les serres diàniques: el Benicadell, la Safor, la Foradada, Almudaina, la Serrella, l´Aitana, els Plans... i amb la ratlla de la mar al fons enfosquida per la nuvolada. Allí esmorzem resguardats d´un ventent de llebeig que cada vegada més ens convenç de que porta pluja. A partir d´ací, la senda puja per les rases de l´Alberri, entre vegetació més escassa quan més amunt. Des de dalt de l´Alberri contemplem a l´esquerra el barranc del Carrascalet, en el que els corners i els freixos, amb les fulles grogues que es resisteixen a caure, ens diuen que una tardor endarrerida també es resisteix a deixar pas als freds hivernals. I des del collat, a banda dreta, de nou unes vistes més àmplies encara del Comtat, amb Muro immediatament davall, però a prop de 1000 metres de desnivell. Al fons, el pantà de Beniarrés, que l´any passat reflectia el sol acabat d´eixir, en aquest cas mostra el mateix color grisenc dels núvols. Ací ens desviem una mica del GR-7, al qual tornarem, per fer cim al Montcabrer (1390 metres), el sostre de la Mariola, i una de les majors altures de les comarques del sud, després del cim de l´Aitana (1558), la Penya Alta (1505), el Frontó de l´Aitana (1467), o el Puig Campana (1410). Al capdamunt està ple de gent, i més que n´arriba, però no podem romandre molt de temps perquè el vent gelat ens fa anar-nos-en després de fer unes fotos.

Ja de nou al GR-7 arribem a la font del Pouet, o Pouet de l´Herba Sana, la font més enlairada de Mariola. Allí ens reagrupem amb els qui no van decidir fer cim, i encetem la davallada sota els cingles del Montcabrer. En arribar al collat de les Saleretes ens baixem per l´esquerra buscant el mas de la Foia Ampla. Abans d´arribar hi ha una bomba d´aigua, que no brolla. Ja al mas ens criden l´atenció alguns cavalls que hi han dins la finca. I ara pugem fins la pista de la Cava Arquejada per la que baixarem a la font de Mariola passant pel mas i la font de l´Arbre. A partir d´aquest mas comença a caure un plugim, que ens fa pensar que no durarà massa. I al principi no passa d´unes poques gotes. Però quan anem aproximant-nos al càmping veiem a la llunayia que la pluja va fent-se més intensa.

Dinem al càmping, i comprovem que plou cada vegada més. Portava sense a penes ploure res des de finals de setembre, dos mesos anormalment secs al cor de la tardor, però aquesta pluja tan esperada ens agafa a mitjan excursió. I l´agraïm, perquè era molt necessària, així com també perquè la part més grossa va caure mentres estàvem dinant, i a més a més, celebrant l´aniversari de dues de les companyes del grup.

En acabar de dinar, i després d´alguns dubtes, reprenem la marxa. Són les 4, i sabem que a les 6 ja és fosc, així que ara toca apretar el pas.

Entre pinars i carrascars, i tapant-nos amb paraigües, impermeables, o mullant-nos, passem per la font del Pla i l´ermita de Santa Bàrbera, i eixim a la carretera. La pluja va afluixant per moments, i fins i tot arriba a parar en alguna ocasió. Quan anem a l´altura de la pista que entra a la Font Freda i a la Font de la Coveta per l´esquera, trenquem a la dreta per una senda que baixa directament a Bocairent per un barranquet preciós. Arribem totalment enfangats al poble, que mostra la seua bellíssima estampa amb els llums encesos, ja a poqueta nit. Allí ens espera l´autobús de tornada.