terra verda

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "FAUNA VERTEBRADA DEL PAISATGE PROTEGIT SERRA DEL MAIGMÓ I SERRA DEL SIT"

2011-12-01T16:20:00.002+01:00

Natura i Gent presentarà divendres 2 de desembre el llibre "Fauna vertebrada del Paisatge Protegit Serra del Maigmó i Serra del Sit", de Ramón García Pereira, a l´Aula de la Natura de Castalla. La presentació serà a les 20.30.

CALENDARI D´EXCURSIONS TARDOR 2011.

2011-09-27T11:23:00.002+02:00

10 de setembre: NOCTURNA RECONCO (Onil - Biar / L´Alcoià). Sopar 21:30. Eixida 23.00. Dificultat mitjana.
25 de setembre: MAIGMÓ pel barranc de la Creu (Tibi / L´Alcoià). Eixida 8.00. Matí. Dificultat mitjana - alta.
9 d´octubre: SERRA MARIOLA: Font de l´Alboret - La Mola - el Mingol - Malagana - Font de les Dotze (Bocairent - Alfafara / Vall d´Albaida - El Comtat). Eixida 8.00. Matí. Dificultat mitjana.
23 d´octubre: AITANA: Font del Molí - Penyonets - Bardalet - Foia del Pi - Cua del Bacallà (Benimantell - Benifato / Marina Baixa). Eixida 7.30. Tot el dia. Dificultat mitjana - alta.
6 de novembre: Algaiat - Penya la Mina (L´Alguenya / Valls del Vinalopó). Eixida 8.00. Matí. Dificultat mitjana.
13 de novembre: GR-7 SUD: Castalla - Elda (L´Alcoià - Valls del Vinalopó). Eixida 7.00. Tot el dia. Dificultat mitjana - alta.
27 de novembre: RAMBLA DE CÀNYOLES: Sant Pasqual - Terol (Castalla - Tibi / l´Alcoià). Eixida 8.00. Matí. Dificultat mitjana.
11 de desembre: BARRANC DE L´INFERN: Fleix - Pantà d´Isbert - Barranc de l´Infern - Cova Santa - Benimaurell - Fleix (Vall de Laguar / Marina Alta). Eixida 7.30. Tot el dia. Dificultat mitjana - alta.

El lloc d´eixida per a totes les excursions serà la cafeteria Argentina (Castalla), a excepció de la nocturna (Sopar 21.30 al bar Stop i eixida a les 23.00).

FELICITATS, MAITE

2011-06-12T15:52:00.002+02:00

Després de 24 anys seguits amb l´ajuntament dominat pel PP, els 8 primers en minoria, i els 16 següents sota el rugló de la majoria absoluta, ahir es va produir el canvi que tant necessitava Castalla. En la sessió d´investidura, els 2 regidors del BLOC i els 2 de la UCiD van donar els seus vots a la candidatura del PSOE, que en va obtindre 5. Tots plegats sumaven 9, front als 8 del PP. Per fi l´ajuntament de Castalla canviava de mans. I com sempre he dit, ja no es tracta d´un canvi de persones. El que necessitem a Castalla és un canvi en la manera de governar. Era molt fàcil i molt còmode portar propostes al plenari sabent que el resultat, si més no, sempre anava a ser de 9 vots a favor i 4 en contra, i així durant anys i anys. El PP, tant amb Juan Rico com amb Jose Luis Prats, va caure en la prepotència, la imposició i el despreci als demés. I així hem estat suportant-los fins que per si sols s´han anat desgastant. Però ha sigut massa temps.
Espere que els 4 anys de govern socialista a Castalla porte tot allò que ens ha faltat: seny, tolerància, diàleg, transparència, consens... Sabem que ens esperen 4 anys molt difícils: la Generalitat està en la ruïna, no hi han diners ni per a pagar als proveïdors, i encara menys per a invertir en els pobles. S´ho han gastat tot en coses que al País Valencià no ens feien cap falta, que no repercutien en la nostra qualitat de vida: Fòrmula 1, visita del Papa, Terra Mítica, Canal Camps, Bigotes, Gürtel... I ara que tenim un 24 % d´atur, no hi han diners per al que de veritat fa falta: despesa social, creació d´ocupació... "Ho hem gastat tot en la sembra, i ara no podem regar". Sabem que el PSOE ha arribat a l´ajuntament en el pitjor moment, i des d´ací desitge que entre tots puguem superar aquestes dificultats, que siguen 4 anys de profit, de millores per al poble, per als més necessitats, i per a rentar la imatge de Castalla. Qüestions pendents com ara el casc antic, el riu, l´avinguda d´Onil, el col·legi en ruïnes, els més de 1000 aturats, l´agenda 21, la participació ciutadana, la normalització lingüística i democràtica... El PP us ha deixat la pitjor herència. Ara és l´hora de demostrar que sou un gran equip: PSOE, BLOC i UCiD. Ànims i molta sort.

Homenatge a Jaume Tolosa

2011-05-24T11:03:00.001+02:00

Hola amigues i amics:
El passat Dissabte 21 de Maig, el nostre amic i soci de Natura i Gent Jaume Tolosa ens va deixar a l'edat de 87 anys com a conseqüència d'una llarga enfermetat.
Qui ha conegut a Jaume, ha sabut apreciar que darrere d'eixe petit personatge de constant bon humor, s'amagava una excel·lent persona implicada en defendre una societat més justa; altruïsta i desinteressada, sempre disposada a extendre una mà a tot aquell que la necessitara; lluitadora per defendre un centre històric més digne; amant incondicional de la natura; amb un ull explèndit per a la fotografía i la pintura, i un llarg etc.
I aquesta voluntat de servir als demés l'ha duta fins a l'extrem de no voler un soterrar normal, sinò de pretendre ser útil fins i tot quan ens semblava que ja no ho podia ser. Contràriament al que estem acostumats, les persones que l'apreciàvem no li vam poder dedicar el nostre darrer adeu perquè, complint la seua última voluntat, un cotxe fúnebre va traslladar el seu cos a la universitat d'Alacant per a ser aprofitat com a mitjà d'investigació, i d'aquesta manera contribuir humilment a una millor formació dels nostres futurs professionals de la salut.
No ens hem pogut acomiadar d'ell, però pense que una persona com Jaume no mereix que la societat de Castalla l'oblide amb tanta facilitat després de tantes aportacions que ha fet pels demés. Per tant pense que la millor manera de mostrar el nostre condol seria recordar-lo amb actes pels que ell ha lluitat, com per exemple:
- Organitzar un passe de diapositives de natura fetes per ell.
- Plantar un arbre en conmemoració seua, amb una plaqueta identificativa.
- Escriure-li una carta de condol a Lluïsa en nom de Natura i Gent, i/o una placa de reconeixement per la seua tasca.
- Organitzar una marxa en el seu nom prenent com a punt de partida la Carrasca del "Parc de la Carrasca", que tantes i tantes visites ha rebut per la seua part al llarg dels anys.
- I totes aquelles que se us puguen acodir.

És més, si s'uniren altres grups amb els que Jaume ha col·laborat, encara se li podria fer un reconeixement més significatiu. Per tant si algú en té coneixement, no estaria de més contactar amb ells i proposar-los la idea.

ALGUNES DE LES PROPOSTES DEL PROGRAMA DEL BLOC-COMPROMÍS PER CASTALLA

2011-05-20T17:07:00.002+02:00

VÍDEO DEL BLOC-COMPROMÍS PER CASTALLA 2011.

2011-05-16T00:15:00.002+02:00

ROMANÇ CONTRA CAMPS

2011-05-13T20:08:00.003+02:00

El grup valencià Al tall ens ha sorprés amb aquesta nova cançó en la qual ens recorda algunes de les moltes malifetes del president Camps. A la dreta podreu punxar en l´enllaç al youtube i escoltar-la. No té desperdici. I pel bé de la nostra terra i del nostre futur... no el voteu el 22 de maig. Ens mereixem un govern millor.

ELECCIONS 2011

2011-04-17T14:01:00.003+02:00

Des de Terra Verda vull fer públic el meu recolzament per a les eleccions municipals de Castalla a la candidatura BLOC - Coalició Compromís. Per la seua trajectòria d´oposició lleial i constructiva, perquè defensa un nou model de poble sostenible i equilibrat, perquè defensa la nostra terra, la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra economia. Perquè són un grup de gent capaç de canviar la situació a la que ens ha dut el PP, d´atur, corrupció i malbaratament. I també vull fer públic el meu recolzament a la candidatura de BLOC - Coalició Compromís per a les eleccions autonòmiques. Perquè el País Valencià també necessita un canvi urgent, per la penosa imatge que estem donant a la resta d´Europa, perquè no podem tindre un govern ple d´imputats en casos de corrupció. Perquè ens han portat a la ruïna, ens han destrossat el País en tots els sentits, perquè volem ser un país digne i lliure, i no una sucursal de Madrid.

CINEMA EN VALENCIÀ

2011-02-23T16:40:00.002+01:00

Per a qui vulga veure pel·lícules en la nostra llengua, us deixe aquest enllaç: www.cinemaenvalencia.cat. Podeu veure cinema en valencià a Alacant, Alcoi, Ontinyent... En un país normal no caldria fer aquest tipus de pàgines, la presència de la llengua pròpia en el cinema hauria de gaudir d´una normalitat absoluta, com a Madrid la té el castellà. Malauradament ens queda un camí molt llarg per recórrer, i amb el PP i el PSOE, aquest camí serà més llarg i més penós.

DIA DE L´ARBRE 2011

2011-02-01T11:55:00.003+01:00

Tercera edició del Dia de l´Arbre, organitzada per Natura i Gent, i enguany, conjuntament, amb Maulets de la Foia.

Lloc a repoblar: Les Voltes.

Eixida: 6 de febrer, a les 9.00, des del Nou Trinquet.

Cal portar esmorzar i aixada.

Després de la plantació es farà un dinaret. Qui vulga quedar-se, que ho confirme abans de divendres, a les adreces: josepbloc@yahoo.es o jonbarbar743@msn.es.

CALENDARI D´EXCURSIONS HIVERN 2011.

2011-01-13T10:44:00.003+01:00

En aquest enllaç podràs veure el nou calendari d´excursions de NATURA I GENT i el CENTRE CULTURAL CASTELLUT per al primer trimestre de 2011. http://naturaigent.blogspot.com/2011/01/calendari-dexcursions-hivern-2011.html.

Les fotos pertanyen, en aquest ordre, a Bèrnia (30 de gener), Montcabrer (20 de març), i Serrella (27 de febrer).

Us esperem.

NOVA ENQUESTA

2011-01-12T22:49:00.002+01:00

Després que els/les lectors/es de TERRA VERDA poguéreu qualificar la política ambiental del PP a Castalla, ara us animem a participar en aquesta nova enquesta, en la qual us preguntem per la qualificació que donaríeu a la política ambiental de PP, però en aquest cas a nivell nacional. Tots coneixem les destrosses que tant els presidents Zaplana com Camps han fet i han permés: Terra Mítica, Marina d´Or, urbanitzacions, camps de golf...
Teniu fins al 27 de març per a votar.

PAÍS VALENCIÀ EN RUÏNA

2011-01-11T10:38:00.002+01:00

Us deixe aquest enllaç al diari Levante, que ahir va publicar un article de Francesc de Paula Burguera sobre la situació de ruïna que pateix el País Valencià, mentre que Camps mira cap a altre costat amb els seus deliris de grandesa, totalment fora de la realitat, i continua malbaratant els nostres diners. http://www.levante-emv.com/opinion/2011/01/10/perfil-president-camps/772283.html. Resulta molt aclaridor pel que fa a l´extrem on ens ha portat el PP.

ENQUESTES

2011-01-07T15:43:00.002+01:00

Després de tancar el termini per a votar en l´enquesta de TERRA VERDA sobre la política ambiental del nostre alcalde José Luis Prats, els nostres lectors qualifiquen la seua actuació, entre 0 i 10, amb una puntuació d´1,68. El 56% dels participants puntuen amb un 0 a l´actual alcalde. Recordem que a penes resten poc més de 5 mesos per a les pròximes eleccions, i la seua reelecció és prou dubtosa. Esperem que els votants recapaciten sobre còm ha estat governant Prats.
Altra enquesta, que podreu trobar a la web www.alcoiacomtat.cat, que pregunta per la necessitat de la construcció d´una autovia per la Valleta d´Agres, mostra uns resultats aclaparants: el 96,2% dels participants s´han mostrat en contra, i pensen que no és necessària.
D´aquestes xifres haurien de prendre nota els nostres governants autonòmics, i que tinguen en compte que no es pot governar contra el poble.

BALANÇ PLUVIOMÈTRIC DEL 2010.

2011-01-05T16:08:00.002+01:00

Si per alguna cosa s´ha caracteritzat pel que fa a la pluja l´any 2010 a Castalla ha estat per la regularitat de les pluges, ben al contrari que l´any anterior. Si en 2009, la major part de les precipitacions es van concentrar en 3 quinzenes, i la resta de l´any va ser molt eixut, en 2010 cap mes va destacar per la quantitat de pluja, però tampoc s´han donat mesos, a excepció de l´estiu, sense pluja. Només els mesos de desembre, i en menor mesura setembre, han estat una mica més secs del que sol ser habitual. El total de l´any es situa en 481 mm (enregistrats a l´Erm), al voltant d´un 20% superior a la mitjana. Venim d´una série de 4 anys en els quals hem tingut precipitacions normals, o fins i tot bons (2007 - 555 mm, 2008 - 489 mm, 2009 - 400 mm i 2010 481 mm), però, sobretot 2008 i 2009 foren força irregulars. Gener començava amb bones perspectives (65 mm), després d´un desembre anterior generós. Febrer, amb 37, es situava en valors normals. Març també, amb 49. Abril tingué una precipitació relativament baixa (43 mm), però maig equilibrava la primavera amb 65, i fins i tot juny, amb 33, per damunt dels valors habituals, en molts anys la sequera estival ja comença a ser acusada en juny.
Juliol i agost (0 i 11 relativament), evidencien la manca de tempestes estiuenques, i setembre, amb 36, posava el principi d´una tardor seca. Octubre, amb 65 mm, no acabava de donar la sensació de tardor plujosa, més encara pels vents de ponent que eixuguen la terra, i per als buscadors de rovellons fou una decepció. Novembre, amb 49 mm, s´aproximava a la mitjana, i desembre també fou relativament sec, amb 24 mm. Esperem que el 2011 ens porte bona cosa de pluja, que falta ens fa en aquestes terres assedegades.

TELEVISIÓ SENSE FRONTERES

2010-12-17T20:18:00.002+01:00

A l´igual que va fer en el seu dia el Parlament de Catalunya, el Parlament de les Illes Balears va donar suport per unanimitat a la ILP "Televisió Sense Fronteres". Aquesta iniciativa va ser signada per més de 650.000 ciutadans i ciutadanes (per a que arribe al parlament de Madrid són necessàries 500.000), i tanmateix no va ser admesa excusant raons econòmiques. A les Balears va ser votada com a Proposició No de Llei, impulsada pel grup parlamentari BLOC - PSM-Verds, i fins i tot el PP la va votar a favor. Caldria que els governants que tenim al País Valencià isqueren d´una vegada per totes de la caverna feixista i reconsideraren la seua actitud radical contra la llibertat d´informació.
Més informació a Racó Català: http://www.racocatala.cat/noticia/24936/parlament-illes-balears-dona-suport-ilp-televisio-sense-fronteres.

EXCURSIÓ 14-11-2010. NAIXEMENT DEL VINALOPÓ I VOLTANTS.

2010-12-11T11:28:00.001+01:00

Amb una mica de retard, ací teniu les fotos d´aquesta excursió. El recorregut fou: Ull de Canals - la Borrera - Riu Vinalopó - Font de la Burrà - Fàbrica de Blanes - Mas de Galvis (esmorzar i anada i tornada a la font) - Font de la Malladeta - Els Brulls - Torreta del Vinalopó - Mas de les Torretes - Font de la Coveta - Fàbrica de Blanes - Toll Blau - Ull de Canals.
Aquesta mateixa ruta la podeu llegir amb més detalls al meu blog CAMINS I SENDES http://caminsisendes.blogspot.com/2009/05/naixement-del-vinalopo.html.

7 DE NOVEMBRE. EXCURSIÓ A L´AITANA

2010-11-12T22:34:00.016+01:00

Ací teniu unes quantes fotos de l´excursió per l´Aitana de diumenge passat. El nostre amic de Benimantell Joan Ponsoda ens va mostrar els racons més desconeguts i ben conservats de tota l´Aitana. Després de veure les imatges no calen massa paraules. Vam començar des de les proximitats de Benimantell, en direcció a Polop per la nova carretera, i des del principi el camí pujava amb força sota uns penyassegats per on s´arrapaven les carrasques i els freixos, fins al pas natural entre Benimantell i Sella: el Comptador.

Des d´allí descendim per la pista fent zigues-zagues, amb tota la vall del barranc de l´Arc a sota.

Quan ja estem al fons del barranc, amb les coves d´Isidor a la dreta, trenquem per un camí que entra planer a l´altra banda, passant per un mas enderrocat, i per l´ombria de la serra del Carrascar arribem a altres dos masos quasi junts, un dalt i l´altre baix, els dos també enderrocats: són els masos del Penyó Prim. Quan anem a la fonteta a esmorzar veiem al fons del barranc el Penyó Prim, com tancant-lo, i a la part de dalt, tota l´ombria amb carrasques, freixos i aurons, acolorint el penyassegat.

Passem a altre aiguavessant, conegut com la Foia Sirventa, on hi ha un maset que conté una galeria d´art. Aquesta valleta està envoltada de pinar i carrascar, i els seus bancals encara estan treballats.

Quan passem el mas s´obri una escletxa a la nostra esquerra: el Goleró. Pugem a un altet des d´on divisem tota la panoràmica: davall, el Goleró. En front, l´allargada cinglera dels Castellets, i darrere l´imponent Puig Campana. Cap avall, barrancs i valletes que desembocaran cap a Finestrat o cap al pantà d´Amadori, i al fons, com un muntonet blanquet, Sella. Al capdarrere, la Grana i el Cabeçó de l´Or.

Ara baixem pel Goleró. Des de dalt pareix impossible, però una sendeta zigzaguejant davalla al fons, i ens mena al mas del Morer. A la vora del mas hi ha una parella jove treballant les hortetes, i mantenim una breu conversa amb ells.

Des d´allí pugem per la finca, entre pins canaris que flanquetgen el camí, i els freixos que omplin de groc i vermell la valleta farcida de pinar. Al capdamunt hi ha un gran penyal, d´uns 200 metres d´altura, i darrere d´ell, el Sanxet, amb 1188.

Costera amunt ens sorprén la presència d´una comunitat budista: Guhyaloka. Es tracta d´un grup de gent vinguda d´Anglaterra i Austràlia buscant la pau i el silenci d´aquest indret, i no l´haurien pogut triar millor que aquest. Des d´ací ja no tenim vistes cap a cap lloc, per poder veure aquesta part de la valleta cal acostar-se ací a peu, o com a molt en bicicleta. No hi ha cap poble a la vista, ni carretera, ni la mar, ni res. Només les muntanyes que ens envolten.

I quan arribem al capdamunt trobem altre mas: Papatxí. És propietat d´un prestigiós psiquiatra de la Nucia. Ara ja toca davallar. Per l´ombria la senda esdevé empinada, i en un tres-i-no-res passem per la vora del Salt, que ara a penes deixa caure uns filets d´aigua, i espera les pluges torrencials per poder-se mostrar en tot el seu esplendor. A la vora de l´aigua, els freixos grocs i rogencs donen un toc selvàtic al racó.

I baixant per la senda encara ens espera un altre indret deliciós: el Racó de les Tovaines. Es tracta d´una mena d´amfiteatre format per altíssimes parets rocoses, amb un fons farcit d´esbarzers i alguns freixos aïllats. Sembla que fa molts anys açò es va cremar. Cal dir que tot i que l´Aitana, durant molt de temps ha sofert grans incendis que han deixat la seua superfície pràcticament nua, quasi tota la ruta d´avuí ha sigut respectada pel foc.

I a poc a poc, entre rodals de pinar, densos matollars d´argelagues i bancals, arribem al restaurant on anem a dinar, a la vora de la carretera de Polop, però a una distància aproximada d´un km d´on havíem començat. Un bon dinar a base de cus-cus ens espera.

Aquest diumenge 14 de novembre tenim altra excursió, en aquest cas prou més curta i suau, per les immediacions del naixement del Vinalopó. Eixida: Cafeteria Argentina a les 8.00.

24 D´OCTUBRE. FONT ROJA PER SANT PASQUAL

2010-11-10T00:38:00.006+01:00

Com en altres ocasions, aprofitem la tardor per contemplar la policromia del bosc de la Font Roja. Però en aquest cas triem per a pujar una senda que naix des de l´ermita de Sant Pasqual, d´Ibi. Passem per l´estació biològica de les Torretes, on hi han algunes plantacions d´herbes aromàtiques, medicinals, i altres espècies pròpies d´aquestes terres, i ens enfilem barranc de Sant Pasqual amunt, per una senda empinada que va pujant entre bancals abandonats i carrascar de solana, esguitat de rosers bords que van tornant-se grocs amb la tardor, i carregats de fruit. Després d´una forta pujada passem per la penya de l´Hedra, i des d´allí podem albirar gran part de la Foia de Castalla, la Canal, la Carrasqueta i els Plans.

Seguim costera amunt, però amb menys pendent, carenejant entre dos barrancs. Poc més amunt ja veiem el mas del Canyo entre mig de les carrasques, i els cims de la Teixereta i el Menejador.

Passem per la cava de Simarro, i poc després per la de la Noguera, i finalitzem l´ascensió en un collat on hi ha una bassa conta incendis. Estem en les immediacions del Menejador, però avuí no el pujarem. Esmorzem a la vora de la bassa.

Des d´allí passem a l´ombria, i ens meravellem de nou amb els colors tardorals dels aurons, els freixos, les moixeres i els corners, com si fóra la primera vegada que anem per allí. Seguirem el camí per la part més alta de l´ombria, sota les cingleres de l´alt del Ginebrar, que és on més esplendor ens mostra el bosc.

Quan el camí torna a pujar a la carena trobem uns ruscs ecològics, destinats a la pol·linització mitjançant les abelles. Ara tornem per un camí que recorre un sector de carrascar de solana, aclarit com a tallafocs, fins arribar de nou a la cava de Simarro, i a pocs metres, la del Canyo.

La baixada la fem per la mateixa senda, i en arribar a les Torretes, parem atenció a les instal·lacions que allí s´han bastit, al mas, on hi trobem informació sobre les senderes de la finca i les espècies que s´han plantat, i al Jardí de les Cultures, en honor a Santiago Grisolia, president del Consell Valencià de Cultura, i Premi Príncep d´Astúries d´Investigació Científica i Tècnica l´any 1991.

3 D´OCTUBRE. COVA DE L´AIGUA - TORRE DEL GERRO - COVA TALLADA

2010-11-10T00:12:00.006+01:00

Tornem de nou a la cova Tallada, però en aquest cas des de Dénia. Aquest dia vam fer dues excursions curtes, però de gran bellesa i certa dificultat. Primerament, des de l´ermita del Pare Pere (afores de Dénia), pugem per una pista forestal que recorre la falda del Montgó, i per una senda zigzaguejant accedim a la cova de l´Aigua. Aquesta cova, en un temps fou un dipòsit que recollia les aigües subterrànies del Montgó, i les emmagatzemava al seu interior. Ara, la paret que retenia l´aigua està mig enrunada, i a principis de la tardor a penes deixa córrer un filet. Els voltants són espectaculars: parets altíssimes que ens recorden a les del naixement del riu Mundo, i verdor pertot arreu: esbarzers, heures enfiladisses, margallons, coscolles i alguns rodals de pins que han sobreviscut als incendis dels anys 90. Els freixos i els marfulls van rebrotar d´entre les cendres, i per les roques, les falgueres donen un toc selvàtic a l´entorn. Allí esmorzem.

Baixem de nou a l´ermita, i des d´allí ens desplacem amb els cotxes a les Rotes.

Ara pugem per una enlairada carretera a la torre del Gerro, magnífic mirador sobre la mar, amb Dénia a un costat, i els penyassegats del cap de Sant Antoni a l´altre. Per una senda una mica perillosa arribem a la cova Tallada, i gaudim de l´últim bany de la temporada. La tornada fins a les Rotes la fem per la mateixa senda, però sense arribar a tornar a pujar a la torre del Gerro, i dinem en un restaurant en primera línia de costa.

De vesprada, tornant per la Vall de Gallinera, podem contemplar un fet que sols ocorre dues vegades a l´any: un raig de sol, a certa hora de la vesprada, travessa el forat de la Penya Foradada i dóna llum durant uns instants al lloc on antigament hi havia el convent de Benitaia.

COMUNICAT DE L´AMPA DEL C.P. RICO SAPENA (CASTALLA).

2010-10-21T15:22:00.003+02:00

Us reproduisc i traduisc el comunicat que ha emés la directiva de l´AMPA del col·legi públic Rico Sapena, arran de la situació en què es troba un dels edificis.

La Directiva de l´AMPA us comunica que, després del que s´ha vist ahir en l´assemblea general es va decidir:
1. Que, en vista de la NO claredat d´informes, dades i intencions, NO volem que s´instal·len 10 barracons en la pista de bàsquet, per diversos motius: perquè no caben la totalitat de les aules que es necessiten, perquè la grandària serà tan xicoteta que per a que càpiguen els barracons "quasi no cabran els nostres fills", perquè si hi ha que fer obra/demolició de l´edifici blanc eixe no és el lloc més segur per als nostres fills, etc, etc.
2. Anit s´acordà manifestar-nos AVUÍ/ARA A LES 12 a la pista de bàsquet per expressar la nostra decisió. El tema urgeix, puix els barracons (caixes de mistos) ja estan acordats i en qualsevol moment arribaran.
3. Recordar que l´AMPA SOM TOTS, la Directiva sols la representa; per açò demanem, per favor, ORGANITZACIÓ; çò és, el més urgent possible necessitem un representant de cada classe per a què ens ajude en temes complicats, per a què es reunisca amb la directiva per prendre decisions i després poder traslladar-lo a tots els pares amb eficàcia. El tema dels papers, de vegades no funciona i d´altres arriba tard. No ens podem adormir en els llorers, les decisions ja estan preses per part de conselleria/ajuntament/direcció. I creiem que nosaltres pintàvem alguna cosa... No creus?
PER UNA VEGADA, ANEM A UNIR-NOS DE DEBÒ, JA ESTÀ BÉ, PROU JA!!! SÓN ELS NOSTRES FILLS!!
www.ampacastalla.blogspot.com - 638103137.

Crec que aquest comunicat és ben clar, i reflecteix perfectament la situació d´impotència dels pares i mares envers una administració pública incapaç de resoldre els problemes del poble. Jo recomanaria a tots els pares i mares que l´any que ve, en anar a votar, pensen bé a quí donen el seu vot en les eleccions autonòmiques, que és qui té les competències en ensenyament. La gran quantitat de diners que la Generalitat Valenciana va a destinar a la visita del Papa podria ser molt més útil si s´invertiren en allò que de veritat ens cal.

POLVORÍ A LA SERRA DE MARIOLA

2010-10-20T21:00:00.004+02:00

Us deixe aquestes imatges de la serra de Mariola al terme d´Alfafara. Especialment els pinars de les ombries d´Agres, Alfafara i Bocairent estan en un estat lamentable. Les nevades dels últims anys que han coincidit amb vents de ponent o tramuntana han destrossat la major part dels pins, i ningú no ha fet res per retirar els cops i la ramulla que hi ha escampada per tota la serra. Aquest estiu, la Mariola s´ha lliurat de miracle del foc, després del gran incendi d´Agullent, però té un altíssim risc potencial d´incendi. Aquestes fotos pertanyen al Racó de les Monges i les proximitats del mas de Malagana i de la font de les Dotze. Són àrees que s´han salvat de tots els incendis que han assolat la serra de Mariola en els darrers 30 anys, però està tota la serra en un estat semblant. No entrem ara en el debat sobre si el pi blanc és el més indicat per a les repoblacions a la serra de Mariola. Aquestes imatges parlen per si soles, i demostren que no. Alhora, el govern valencià retalla en un 60% les inversions destinades a la neteja forestal.

REUNIÓ SOBRE EL CASC ANTIC DE CASTALLA

2010-10-15T15:30:00.002+02:00

Des del meu blog done recolzament a tota la gent que viu al casc antic de Castalla. Ja no per motius històrics o identitaris, ni per motius turístics o estètics. Sobretot perquè allí viu gent, i aquesta gent té els mateixos drets que els/les demés castelluts/des per a viure en unes condicions dignes, i no envoltats de ruïnes, rates i paràsits. Perquè paguen els mateixos impostos que els demés, i perquè no tenen cap culpa de la ineptitud dels equips de govern dels darrers anys.
Us envie un enllaç al blog de Quina Castalla Volem on teniu més informació sobre aquesta reunió.
http://quinacastallavolem.blogspot.com/2010/10/un-pas-avant-dilluns-25-doctubre-les.html

EXCURSIÓ LLOMA GROSSA 26 - 9 - 2010

2010-10-03T22:40:00.007+02:00

Després d´un llarg i calorós estiu, quan encara no comença a notar-se massa la davallada tardoral de les temperatures, ni ens han arribat a penes les pluges, comencem la temporada d´excursions pel terme de Castalla.

Deixem els cotxes en el camí de les Fermoses, on acaba l´asfalt, i continuem pel camí, passant els forns d´algeps i la casa de Litero. Evitem un parell de revoltes pel camí vell, fins la caseta de l´Àngel, on ens fem les fotos de rigor en un gros exemplar de pi pinyer.

Encara seguim uns centenars de metres més entre els bancals d´ametlers de la caseta de l´Àngel, fins que arribem a un punt on se´ns travessa el camí que, en direcció esquerra, que serà la que agafem, ens puja al capdamunt de la Lloma Llarga, Lloma Grossa o serra de Castalla. Eixe camí, si el continuàrem, ens podria deixar a la carretera de Catí a l´altura de la casa del Portell, o fer cim a l´Empenyador. Però no serà aquest el que seguim, sinó un camí a la dreta que recorre tota la carena de la serra de Castalla.

Anirem quasi planejant, pel mig de pinar, carrascar i matoll, durant vora 2 kms, fins que trobem un munt de pedres que fa de fita entre els termes de Castalla i Petrer. Molt a prop, només a uns metres, ens atansem a un avenc, i poc més avall, de cara al barranc de Puça i al tos de l´Empenyador, triem un replanell rocós per esmorzar. Les vistes són magnífiques, amb tota la valleta del barranc de Puça que vessa cap a Petrer, l´imponent figura del Sit, i més lluny, les serres de les Valls del Vinalopó: Crevillent, Algaiat, el Reclot...

Després d´esmorzar desfem camí un centenar de metres, com a molt, i ens desviem per una sendeta que davalla per una ombria rovellonera (enguany, probablement no ho siga, per l´escassesa de les pluges de finals d´estiu), fins al camí vell de Petrer, ara GR7, i el seguim a la dreta passant pel Clot del Moro. Estem en la finca de les Fermoses, una de les més extenses del terme, i de les més boscoses. Recorrem algunes comes d´ametlers, amb bona cosa de carrasques pels marges i les ribes, fins tornar a la caseta de l´Àngel. Allí hi ha que decidir per on farem la baixada.

Agafem una senda per darrere les ruïnes de la casa, i entre mig del pinar pugem a les penyes de Litero, un penyassegat esquarterat per fractures entre les que creixen carrasques, i fins i tot un llidoner amagat. Les vistes sobre la Foia de Castalla són magnífiques. I ara toca baixar. Estem a 1032 metres d´altitud. La senda comença suau, però quan s´encara cap al barranc del Negre, el pendent es fa més acusat, i va doblant a la dreta en la mateixa direcció que ho fa el barranc molt més avall. Passem per una ombria on el pinar a penes deixa passar el sol, i acabem eixint al pi de Litero. Un vell exemplar, que tanmateix no assoleix gran alçada. Darrere del pi tenim l´era, i a menys de 100 metres, la casa. Des de la casa parteix un passeig ben ombrejat per grossos pins fins a la fonteta, seca des de fa molt de temps. Però nosaltres anem cap al camí de les Fermoses, per on havíem pujat de bon matí. Encara prendrem una drecera que va començant a perdre´s, i que ens portarà directament on tenim els cotxes, passant per l´algepsar, i alguns forns d´algeps que havíem deixat de banda al pujar.

L´HERÈNCIA DEL PP

2010-09-19T07:41:00.004+02:00

Aquest és l´estat en el que el PP ens ha deixat el terme de Castalla. Qui entre a governar l´any que ve, és el que va a trobar-se. Molta feina per redreçar el poble. Ens cal un canvi urgent. No podem deixar Castalla en mans del PP durant més temps. Ja n´hem tingut prou amb 24 anys. Barbàrie urbanística, atur, casc antic en ruïnes, terme venut a especuladors, pèrdua d´identitat, castellanització, agricultura, indústria i construcció en la ruïna, esgotament dels aqüífers, abandonament de camins rurals i de zones verdes, el riu fet un abocador de brossa, la serra en una situació límit... Encara tornareu a votar al PP? No penseu que ja han fet prou de mal? Hi han altres opcions, i mereixen la nostra confiança. FOTOS: Pròpies. MÚSICA: Colpeja fort (La Gossa Sorda).

CALENDARI D´EXCURSIONS TARDOR 2010.

2010-09-18T10:47:00.002+02:00

Heus ací el calendari d´excursions de Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut:
26 de setembre: LLOMA GROSSA (Castalla - L´Alcoià). Matí.
3 d´octubre: COVA DE L´AIGUA - TORRE DEL GERRO - COVA TALLADA (Dénia - Marina Alta).
24 d´octubre: SANT PASQUAL - FONT ROJA - MENEJADOR (Ibi i Alcoi - L´Alcoià). Matí.
7 de novembre: SERRA AITANA (Benimantell - Marina Baixa). Tot el dia.
14 de novembre: NAIXEMENT DEL VINALOPÓ (Bocairent - Vall d´Albaida).
28 de novembre: GR-7. Etapa per determinar, degut a l´incendi de Bocairent. Tot el dia. EIXIDA: 7.00.
12 de desembre: RACONS DEL TERME DE CASTALLA (Castalla - L´Alcoià). Matí.

Totes les eixides es faran des de la cafeteria Argentina. Hora: 8.00, excepte la del 28 de novembre.

POSEU NOTA A LA POLÍTICA AMBIENTAL DEL PP A CASTALLA

2010-09-13T13:28:00.002+02:00

Per a tot el que resta d´any us deixe una enquesta per a que poseu nota a la política ambiental del PP durant aquests darrers 3 anys i escaig a Castalla.

INCENDI A LA SERRA D´AGULLENT

2010-09-07T20:40:00.004+02:00

Poc dura l´alegria a la casa del pobre. Si enguany el foc a penes ha sigut notícia al País Valencià, l´estiu s´acomiada amb dos grans incendis que a hores d´ara encara estan assolant les serres d´Agullent i la Solana, col·lindants amb el Parc Natural de la Serra de Mariola. Hi han algunes serres valencianes que, com una maldició, pateixen incendis repetits que a penes permeten la seua regeneració. Aquestes són dues d´elles. Segons alguns veïns de Bocairent i Alfafara, els anys 1970, 1984, 1994, i ara, 2010. Els qui hem tingut la sort de conéixer aquest espai natural, els seus barrancs, tolls, rierols i boscs, ens hem deixat allí un trosset del nostre cor. Aquest trosset de cor, ara està sota les cendres. El passat mes de juny vaig tindre l´ocasió de recórrer alguns dels paratges de la serra d´Agullent: la cova de les Finestres, el Bancal Redó i el barranc del Pantanet. L´aspecte que presentava, d´una banda semblava satisfactori, les carrasques havien rebrotat i ja abastaven 3 o 4 metres d´alçada, i els nous pinets tornaven a créixer als llocs que ocupaven. Però d´altra banda, també era preocupant l´excés de biomassa: motades de pins massa denses, matollars impenetrables... que en cas d´incendi facilitarien la seua propagació. I així ha sigut. Ara hem de lamentar un incendi que ja ha cremat 1.900 hectàrees, que segueix descontrolat, i que assetja perillosament la serra de Mariola. Com va dir Bush fa uns anys, per evitar els incendis hi ha que tallar els pins. En el seu dia semblava una parida, però en aquest cas sí que hauria sigut necessari eliminar els pinets sobrants, no només per previndre incendis, sinó també per facilitar el creixement dels de més vigor.

A més a més, és evident que aquests incendis han sigut intencionats. La diferència de només 15 minuts en l´inici d´ambdós focs, de cara a la nit, amb fort vent de ponent, humitat ambiental molt baixa, i terra seca després de tot l´estiu sense a penes ploure. I si som una mica malpensats (el govern del PP ens ha donat molts motius per a ser-ho), també hi ha que tindre en compte que hi ha un projecte d´autovia entre Villena i Muro que passaria per la Valleta d´Agres, amb un rebuig quasi unànim per part dels pobles afectats, i de dubtosa necessitat. Un projecte que el PP està entestat en portar endavant passant per damunt de qui siga, i oblidant que tenim un 15% de dèficit. Precísament els focus més actius, a hores d´ara, estan centrats a la Valleta d´Agres, entre Bocairent i Alfafara. Que cadascú traga les seues conclusions.

Ens resignarem a viure en un país on el foc siga una amenaça constant? On la desertització estiga cada vegada més present en els nostres espais naturals? O combatim activament els interessos econòmics i polítics que amenacen les nostres terres? O exigim a la justícia que investigue a fons aquests delictes, que siguen considerats com a accions terroristes, i que estiren del fil fins arribar al final? Que dicten condemnes exemplars, no només contra qui cala foc a la serra, sinó a qui els ho mana fer? Aquest incendi ens torna a omplir l´ambient de cendra, de fum... i de preguntes sense resposta.

RESULTATS DE L´ENQUESTA SOBRE LA VACA.

2010-09-06T22:18:00.002+02:00

Tot i que el total de participants en l´enquesta només ha sigut de 26, els resultats són els següents:
53% : Hi ha que mantenir-la perquè és una tradició del poble
15% : Hi ha que llevar-la perquè suposa un maltractament a les vaques.
30%: S´hauria d´obrir un debat al poble, i que la gent decidisca què fer.
Independentment del que porta darrere la festa de la vaca pel que fa a tradicions vs. maltractament animal, i de la polèmica que puga crear, pense que és necessari que els temes que afecten al poble siguen consultats, i que la participació ciutadana siga l´eix de la democràcia. Els ajuntaments haurien d´estar oberts a les iniciatives de la gent, no tindre por a la voluntat del poble, i fomentar aquesta participació, mitjançant la creació de fòrums o taules on no només els partits que han estat votats per a 4 anys facen i desfacen, sinó també associacions veïnals, grups ecologistes, esportius, comerciants, sindicats i persones a títol individual puguen dir la seua. Al cap i a la fi, el poble és de tots, no només d´ells.

DESCOBRIMENT AL MAIGMÓ

2010-09-02T11:42:00.002+02:00

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i de de la Diputació d´Alacant, descobreixen una nova planta al Maigmó, que creien extingida al País Valencià, i molt escassa a l´Estat Espanyol: la rumex roseus. La Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN), la considera en perill, i figura al catàleg com a VULNERABLE.

La població trobada al Maigmó és de només 12 exemplars.

Aquest fet ens ha de fer reflexionar sobre si la protecció que té el Maigmó com a Paisatge Protegit és suficient, i si s´han de posar més mitjans econòmics i humans en la conservació del nostre patrimoni natural.

Més informació: http://www.meteonix.com.

LA FONT DE LA CARRASCA, SECA.

2010-08-27T11:43:00.004+02:00

Fa 3 anys vaig ficar un post en el que ja vaig donar la veu d´alarma sobre la situació de la font de la Carrasca. El mes passat estava quasi seca, i a dia d´avuí ja no ix aigua de la font, només algun petit regallet que es perd entre les pedres i no arriba ni a omplir la canaleta. La bassa buida i els peixos morts. I com ja vaig dir, una font que tota la vida ha brollat, i ha donat de beure a qui passava per allí, a més de ser una pèrdua irreparable, també és un símbol: un símbol de ruïna, de deixadesa, una evidència d´una política nefasta per al poble.
La política hídrica - ambiental - urbanística de Castalla ha sigut la gallina dels ous d´or. Uns quants han matat la gallina i se l´han menjada, i ara no tenim ni gallina ni ous, i d´ací a uns anys, la manca d´aigua serà un problema del que no sabrem còm eixir perquè no l´hem sabut conservar quan hi havia. Els qui s´han menjat la gallina, ara tindran la panxa plena, i els qui ens hem quedat sense gallina ni ous, estarem plens de preguntes sense resposta.
Al País Valencià, l´única política hídrica que el PP ha fet, ha sigut demanar el transvassament de l´Ebre. No tenien prou amb acabar-se la nostra aigua, que damunt també volien deixar a la gent del Delta de l´Ebre sense el recurs que els dóna la vida, i de pas, crear enfrontaments amb Catalunya que no porten enlloc. Per a ells, l´aigua és un negoci, és satisfer les ànsies de lucre d´uns quants constructors insaciables. I també és la garantia de permanència en el poder util·litzant la propaganda mitjançant la seua màquina d´idiotitzar que paguem entre tots: Canal 9. (http://www.youtube.com/watch?v=CXKRNNQxmoA) I com vaig dir també, els qui heu votat al PP sou còmplices de tot el que ens passa i que ens passarà.

FOTOS: 26 - 8 - 2010.

31 MUNICIPIS CATALANS ES DECLAREN MORALMENT EXCLOSOS DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.

2010-08-05T15:42:00.003+02:00

Des de fa avuí un mes que l´ajuntament del Port de la Selva es va declarar moralment exclòs de la Constitució Espanyola, 30 ajuntaments més han seguit les seues passes. És un acte simbòlic de desvinculament de la Constitució. La Comissió del Centenari de la Bandera Estelada ha fet una crida a tots els ajuntaments de Catalunya a fer aquesta declaració, en resposta a la falta de respecte que el Tribunal Constitucional ha tingut amb Catalunya al retallar l´Estatut que democràticament s´ha votat al Parlament i en Referèndum. Els ajuntaments que fins ara s´han declarat exclosos són: Port de la Selva, Vilafranca del Penedès, Arenys de Munt, Argentona, Llambilles, Sant Gregori, Albi, Capellades, Viladrau, Sant Pere de Torelló, Calldetenes, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, el Pla de Santa Maria, el Brull, Avinyó, Calders, Sallent, Santpedor, Vacarisses, Castellar del Vallès, Castelló d´Empúries, Vilaminiscle, Molins de Rei, Tarrés, Pardines, Amer, Anglès, La Garriga, Lliçà de Munt, Tagamanent i Vic.

Alhora, els ajuntaments de Solsona, Vic i Calldetenes han demanat oficialment al Parlament Català que convoque un referèndum per l´autodeterminació. (Font: Racó Català).

Alguna cosa s´està movent a Catalunya, el procés per la independència és imparable, per molt que les forces retrògrades instal·lades en el PP, el PSOE i altres partits residuals pretenguen aturar-lo i reprimir-lo, i és la millor mostra de que un Estat espanyol centralista i decadent no dóna més de sí, està esgotat, i és incapaç de satisfer les necessitats del poble català. També és incapaç de satisfer les nostres, però això ja són figues d´altre paner, el poble valencià segueix recolzant opcions centralistes amb olor a podrit, espere que per poc de temps, que l´any 2011 siga un punt d´inflexió en el que el poble valencià comence a despertar i es conscièncie de que Espanya tampoc ens convé a nosaltres, que és una vidriola foradada que només serveix per fer-nos pagar, però no ens reverteix en inversions, siga qui siga el partit que governe, hem de mantindre una monarquia caríssima que no serveix de res, un exèrcit que consumeix el 12,4% del pressupost de l´Estat espanyol, una burocràcia ineficaç i un gros entramat de ministeris, secretaries, delegacions, subdelegacions, enxufats i vividors.

LA VACA A CASTALLA

2010-08-02T17:01:00.002+02:00

Arriba el mes d´agost, i molta gent de Castalla es prepara per a la vaca. I com tots els anys, bou embolat a banda, torna a sorgir el debat sobre si la festa de la vaca s´ha de mantindre perquè és una tradició local arrelada, no suposa la mort de les vaques, i a més a més està prohibit fer cap mal a l´animal (tirar-li objectes, colpejar-lo...), o si s´ha de llevar perquè és una festa que ataca la dignitat de la vaca. Us convide a entrar en aquest debat, us demane que participeu en l´enquesta que trobareu a la columna de la dreta, i que deixeu els vostres comentaris, tant si n´esteu a favor com en contra.

CATALUNYA PROHIBEIX LES CURSES DE BOUS

2010-07-28T13:39:00.002+02:00

Avuí, el Parlament de Catalunya ha fet història. Per fi s´ha aprovat la prohibició d´una "festa" on la sang i la tortura a un animal eren les protagonistes. Per 68 vots a favor i 55 en contra, amb la llibertat de vot dels diputats de CiU i el PSC. Una "festa" feixista, sanguinària, no té cabuda al segle XXI, i el Parlament català ha donat exemple. Segons una enquesta de l´empresa Gallup realitzada l´any 2006 reflecteix que a tot l´Estat espanyol, un 72,1% de la població no té cap interés per les curses de bous, mentres que en el tram de població entre 15 i 24 anys, l´índex arriba al 81,7%, la qual cosa significa que a més a més, cada vegada són més impopulars.

Mentrestant, el PP vol presentar a Madrid una proposta per a que les curses de bous siguen declarades d´interés nacional i cultural a tot l´estat, passant per damunt de les decisions d´un parlament que reflecteix la sobirania del poble català. Com sempre, el PP es posa de part de la massacre, la tortura i l´espanyolisme feixista.

ESTIU 2010

2010-07-26T13:53:00.003+02:00

Després del Feslloch (Bell-lloc del Pla - Plana Alta), i del Festaborigen (Benissa - Marina Alta), ens esperen durant aquest estiu algunes propostes atractives:

-31 de juliol: FES FIRA 2010 (Albaida - Vall d´Albaida). Actuació de Xavi Castillo a les 8 de la vesprada. Concert amb actuacions de: Auxili, La Raíz, Baketa Reggae Fusion i Obrint Pas, a partir de les 11 de la nit.

-19, 20 i 21 d´agost: Aplec per la Terra ARRELS 2010 (Orba - Marina Alta). Actuacions de La Gossa sorda, The kluba, Ki sap, Cesc Freixas, L´home de llanda, Naia, Semeneska, Pelandruska, i La sonora del Maurà. Hi hauran tallers, xarrades, excursions, projeccions de documentals, zona d´acampada i piscina.

-3 i 4 de setembre: FESTA ESTELLÉS (Alginet i Benimodo respectivament). Encara per determinar. Possible dinar o sopar populars, lectura de poemes... en memòria del poeta valencià Vicent Andrés i Estellés.

LA FONT DE LA CARRASCA A PUNT D´ASSECAR-SE

2010-07-13T11:15:00.004+02:00

Després d´una primera meitat d´any inusualment plujosa, en la que portem ja recollits prop de 300 mm. a Castalla, i en els darrers 12 mesos arribem a sobrepassar els 500, quan per tot el territori valencià veiem brollar rius i fonts com feia anys que no ho feien, i els nostres embassaments estan a vessar, la font de la Carrasca, la més emblemàtica del terme de Castalla, la més coneguda i estimada, està sota mínims. Ha resistit les fortes sequeres dels anys 90 sense a penes ressentir-se, sempre l´hem vista amb un doll d´un dit de gros... i ara només cau un filet que no arriba ni a calmar la set dels caminants que hi anem. La foto pertany al mes d´abril de 2005, ara a penes és perceptible l´aigua.

L´assecament d´una font pot ser una pèrdua irreparable, i més tenint en compte que serà molt difícil de recuperar-se, quan s´està assecant precísament en un dels anys més plujosos que coneixem, i tenint en compte que vindran noves sequeres, no podem esperar que a Castalla ploga més de 500 mm. tots els anys. Però no ens ve de nou. El qui encara som joves recordem haver vist aigua a la font del Llop, del Carrascar, del Carrascalet, del Pas Vell, al xorret de Cabanyes, a la bassa dels Ullals... i totes han acabat igual: seques. La font de la Carrasca porta el mateix camí.

Però com he dit en altres ocasions, també és símptoma de que alguna cosa s´està fent malament. No és normal que s´assequen fonts en anys de bones pluges. És l´evidència més clara d´una nefasta política hídrica. Segons l´informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a data de maig de 2010, els aqüífers que abasteixen a Castalla continuen en alerta taronja (situació deficient), i malgrat que hagem tingut un nivell de pluges al voltant d´un 30% superior a la mitjana, no es reflecteix en l´informe de variació anual, en el qual es veu que de maig de 2009 a maig de 2010, no hi ha diferència en l´estat de l´aqüífer. (Més informació a la web de la CHJ: www.chj.es/web/pdf/InfPiezoUltimo.pdf. I què passarà quan vinguen anys secs?

Els castelluts i castelludes hem tingut la desgràcia d´haver patit 23 anys seguits d´alcaldies del PP, com si es tractara d´una llarga plaga que destrueix tot el que agafa per davant. I encara pitjor: ens hem resignat a que això siga així, per costum, perquè no hem conegut altra cosa, per por al canvi, per comoditat... Busqueu totes les excuses que vulgueu, i així ens anirà. El PP ha hipotecat el futur del poble. Les pròximes generacions no podran gaudir d´un terme com el que nosaltres hem rebut, i que estem deixant perdre. Ningú més ho podrà fer. Som un poble al qui no ens ha caigut una maldició divina, l´hem creada nosaltres i l´hem estat patint sense a penes resposta contrària, només una oposició molt minoritària sostinguda per un escàs grapat d´afiliats que col·laboren desinteressadament, i castigada per les lleis electorals.

No podem deixar que seguisquen deixant el poble en mans d´interessos particulars, no podem permetre que empreses privades de la comarca de l´Alacantí continuen expoliant els nostres aqüífers impunement, i sobretot, hem de fer tot el possible per evitar que s´aprove una adaptació del PGOU de Castalla que contempla una futura població de 17.000 habitants, quan el terme no té recursos per mantindre l´actual població de 10.000, que preveu grans extensions de nous polígons industrials, que es puga construïr en llocs on ara no es pot. És una política suïcida. En un cas així, és necessari frenar en sec el creixement demogràfic, canviar de forma radical la planificació del terme, controlar les extraccions d´aigua de forma implacable, i si cal, restringir i encarir els usos abussius, amb l´objectiu de recuperar els nivells dels aqüífers i assegurar que les futures generacions de castelluts i castelludes, com de moment encara ho podem fer nosaltres, òbriguen l´aixeta de casa i tinguen aigua. I fins i tot arribarà el moment en el que serà desitjable invertir la tendència, i començar a pensar en aplicar les teories del decreixement econòmic per poder subsistir. Tenim uns recursos naturals molt limitats, i no es pot permetre que s´esgoten.

EXCURSIÓ RIU FRAILE. 4 DE JULIOL DE 2010.

2010-07-09T17:32:00.003+02:00

Per als qui ja havíem estat anteriorment al riu Fraile, aquesta excursió va suposar la repetició d´una aventura, això sí, amb més quantitat d´aigua que altres anys. I per als qui no, descobrir un dels espais més recòndits del País Valencià on la natura es mostra en tota la seua intensitat: boscos interminables, un conjunt de roca i aigua que ens desafia a endinsar-nos-hi, i després de les pluges de finals de 2009 i tot el que portem de 2010, un espectacle natural en tota la seua magnitud. Si voleu conéixer més detalls del recorregut, us mene a aquest enllaç: http://caminsisendes.blogspot.com/2009/03/riu-fraile.html. A més a més, ací us deixe unes quantes fotos d´aquest dia especial, d´una ruta que, sens dubte, és la més aventurera que hem pogut fer durant aquest trimestre.

MARXA "SALVEM EL PLA DE LES CAVES"

2010-06-27T17:04:00.004+02:00

Els grups locals Natura i Gent i Quina Castalla Volem? van organitzar una eixida al Pla de les Caves com a una primera acció de rebuig a l´adaptació del PGOU. Una adaptació que amaga modificacions en la qualificació de terrenys al terme de Castalla i que deixarien la porta oberta a la possible construcció de xalets a zones ara catalogades com a forestals, pels voltants del Pla de les Caves. En aquesta marxa han participat més de 50 persones, entre les que estaven alguns representants de partits locals: una regidora del PSOE i el secretari executiu del BLOC. D´aquest últim partit, un dels seus regidors ha excusat la seua absència per motius personals. També ho han fet representants d´altres associacions locals, esportives... Tots coincidien en la manca d´informació per part de l´equip de govern, i en que s´ha de fer tot el possible per aturar aquests canvis de qualificació, que de ben segur afectarien al futur del nostre poble de forma negativa. Allí, els assistents han pogut comprovar les diferències entre el PGOU actual, aprovat l´any 2002, i còm quedaria després de l´adaptació a la Llei Urbanística Valenciana. A més a més s´ha encetat una recollida de signatures. Entre altres llocs podeu trobar fulls per a signar a diversos comerços locals: Espiral còpies, Gaia, Panical, Ca Camarasa o Fotos Durà. La incipient plataforma té previst portar a terme altres activitats, per tal de conscienciar al poble, aconseguir assessorament i informació, i recaptar fons per a futures accions.

MANIFEST SALVEM EL PLA DE LES CAVES

2010-06-25T12:51:00.002+02:00

EL PLA DE LES CAVES.

Quan acabes sent part de la minoria una volta i una altra i una altra, pots acabar pensant que potser no tens raó en allò que defesn. La causa per la que lluites pot tenir mil noms. Unes voltes són les molinetes, altres el centre històric, el Pla General d´Ordenació Urbana o les macrourbanitzacions. Hui és el Pla de les Caves.

Però eixie dubte, eixe pensament que et recorda que si sou pocs, podeu estar equivocats, és la part positiva de les minories. Eixe dubte t´obliga a analitzar amb més calma i certa distància els arguments que defens. En el nostre cas els arguments que defenem en esta circumstància estan més que clars: volem transparència, volem informació tècnica independent i volem que es valore la importància d´aquest paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social del nostre poble.

Eixos tres punts són tan senzills, estan tan revestits de sentit comú, que és complicat trobar arguments en contra. Amb eixa claredat és més que difícil estar equivocat.

Necessitem transparència perquè el futur del nostre poble està decidint-se en despatxos on hi han molts interessos. Massa interessos. No entenem còm han estat 2 anys sense oferir cap tipus d´informació de l´adaptació del PGOU i ara volen prendre una decisió tan important en 2 setmanes. Volen aprovar-ho sense explicar res als ciutadans a qui en teoria estan servint. L´única informació que han mostrat és una reunió escassa amb els partits polítics i aquesta només ha provocat que més dubtes. Les presses en estos quinze dies no estan justificades i qualsevol persona, estiga assabentada de la polèmica creada o no, pot entendre que alguna cosa passa si es vol fer de pressa i sense donar explicacions públiques. La llei pot impedir donar noms de determinades persones implicades o que han al·legat la proposta del 2008, però és impossible que impedisca explicar-li al teu poble quin serà el seu futur i el per què d´eixes decisions.

Davant dels dubtes que aquest canvi de protecció genera, reclamem també una informació tècnica independent. És ben difícil que els nostres tècnics municipals estiguen en total desacord amb tots els especialistes del món universitari que hem consultat. Amb tots els professors de Geografia i d´Ecologia de la Universitat. Amb tots. Fins i tot, el mateix redactor del Pla, Jesús Quesada, en les reunions prèvies a l´adaptació que es van fer amb les associacions del poble va parlar de la necessitat d´incrementar la protecció dels territoris pròxims a la zona del Paisatge Protegit. Tenim temps per consultar-ho. Fins i tot, si es vol aprovar abans de les pròximes eleccions, quedarien mesos per a recollir les màximes aportacions científiques possibles en un Pla que va a marcar el nostre futur en dècades. Dècades.

La tercera de les nostres demandes gira al voltant de la importància del nostre paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social. Qualsevol que va assistir a la conferència que va realitzar Carlos Martín Cantarino, professor d´Ecologia de la Universitat d´Alacant, a la nostra casa de cultura, o a qualsevol de les xarrades que es van fer eixa setmana dedicada als masos, tindrà clar que un paisatge com el nostre és un fet diferencial que ens dóna un valor afegit respecte a altres llocs. I allò que suma, que ens aporta al conjunt de la ciutadania no se li ha de baixar la protecció. Més bé al contrari. Este paisatge és de tots els castelluts, dels qui ens visiten, dels qui el passetgen i viuen. És un patrimoni que la llei valenciana protegeix i els poders locals han de mantenir establint una qualificació del territori lògica i científica. I això no es fa aprofitant una adaptació per a que es puga construir amb menys metres. La lògica diu que eixe no és el camí.

El nostre sentit comú, el que ens ha fet que estiguem ací, ens ho diu. Necessitem molt més que allò que ens han oferit fins ara. Allò que demanem és senzill. Desafortunadament no està en les nostres mans canviar-ho. És per això que hem d´intentar fer-nos escoltar i convéncer per a que aquesta minoria es convertisca en majoria. Siguen del partit que siguen. El futur de Castalla depén d´això. Moltes gràcies a tots.

EXCURSIÓ SALVEM EL PLA DE LES CAVES

2010-06-23T14:16:00.004+02:00

Diumenge 27 de juny, marxa reivindicativa Castalla - Pla de les Caves. Esperem una participació massiva per part del poble. L´hora d´eixida serà a les 9 del matí des de la Ronda Foia (darrere de l´institut de Castalla). El recorregut serà: Castalla - Paradeta Espí - Fontés - Pla de les Caves.

Esmorzarem en arribar-hi, i després es llegirà un manifest en defensa del nostre terme. Feu córrer la veu.

ORGANITZA: NATURA I GENT i QUINA CASTALLA VOLEM?

SALVEM EL PLA DE LES CAVES. SALVEM EL PAÍS.

2010-06-13T19:25:00.007+02:00

Des d´ací us vaig a remetre al blog de Quina Castalla Volem: http://www.quinacastallavolem.blogspot.com/, més que res perquè allí explica ben detalladament què es pretén fer en l´adaptació al PGOU de Castalla, i quins interessos ocults hi han (o no tan ocults...). Resumint: algunes zones catalogades com a Forestals d´Especial Protecció van a ser rebaixades a Agrícoles Comuns: això significa que en uns terrenys on no es podia construïr, ara es podrà fer amb només 10.000 m2. Alguns d´aquests terrenys són antics bancals que es van quedar abandonats fa molt de temps, i ara s´han convertit en pinars. Altres són llomes cobertes de pinar adult. Cal afegir que canviar un terreny forestal a agrícola NO ÉS LEGAL. I tot, perquè el propietari d´aquestes terres és un senador del PP. El seu nom és Juan Rodríguez Marín, el qual té una empresa amb el més que sospitós nom de Villas Rústicas Montaña de Catí, així que no pot estar més clar.

Aquesta adaptació, si no ho impedim, s´aprovarà a finals de juny en un ple extraordinari, ací us aniré informant de la data perquè hem d´assistir-hi de forma massiva, a veure si els cau la cara de vergonya, per anar a aprovar aquesta "adaptació", si van a ser capaços d´eixir al carrer i mirar-nos a la cara. Si van a tindre encara la poca vergonya de tornar a demanar-nos el nostre vot.

Això tira per terra una de les meues teories: pensava que en el PP encara quedava algú honrat. En 2007 vaig fer un escrit ací mateix donant la meua confiança (que no el meu recolzament) a José Luis Prats, als pocs dies de ser elegit, i demanar-li que fera un canvi a la nefasta política urbanística del seu antecessor Juan Rico, el mal més gran que havia tingut el nostre poble des de 1939. Però no ha sigut així. Pensava que Prats només anava a preocupar-se d´omplir la seua butxaca amb un sou de 64.400 euros anuals, de censurar als grups locals Pellikana i Entelèkia, a privatitzar terrenys per afavorir a empreses privades (Col·legi Muntori i escola infantil), a seguir incomplint la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià, al continuar marginant la nostra llengua, a afavorir les afiliacions masives d´estrangers al PP per assegurar-se la majoria al seu partit... però no. També s´ha dedicat a continuar amb el desastre urbanístic del nostre poble. Definitivament: en el PP no hi ha ningú que valga la pena.

Hem de recalcar que l´experiència amb Castalla Internacional no pot ser més negativa: tenim un "pegat" de formigó als Campellos que es va estenent com una taca d´oli sobre el mapa, això sí, d´un oli pudent, una població "importada" que en general no s´integra ni té la més mínima intenció de fer-ho, que no ens aporta res, que no produeix, només consumeix... i que està saturant els serveis públics que paguem tots. Que no ha beneficiat en res als constructors locals, perquè l´empresa que l´ha feta no és de Castalla. Que no ha servit per crear ocupació, ni per al comerç local. Només hi ha que veure la quantitat de tendes que s´han tancat al poble des d´aleshores, i que el nombre de parats a Castalla, en abril de 2010 és de 1086, quan fa just 5 anys només era de 325. Hem multiplicat el nombre d´aturats per més de 3!!! I deien els del PP que les urbanitzacions ens donarien feina. Ja ho hem vist...

Està clar què significa el PP: atur, corrupció, Gürtel, malbaratament de recursos públics, golf, propaganda, grans esdeveniments, obres faraòniques, marginació de la nostra llengua, Cabanyal, IVEX, amiguisme, església, Opus Dei, privatitzacions de serveis públics, homofòbia, Terres Mítiques i Marines d´Or, Agua para Ellos (que no para Todos), paelles gegants, escoles en barracons, llistes d´espera en hospitals, incompliment de la Llei de Dependència, fòrmula 1, dèficit, Canal Camps, Fabres, Ricardos Costa, permissivitat amb les accions terroristes del GAV, complicitat amb el franquisme, PAI´s, macrourbanitzacions salvatges, castellanització, Espanya Una Grande i Libre, persecucions i censura... AÇÒ NO ÉS UNA DEMOCRÀCIA!!!

Els qui heu votat al PP heu votat tot això, a veure si desperteu d´una puta vegada i deixeu de seguir promovent tota aquesta llista de greuges al nostre País. Queda un any, en el qual encara seguirem veient més coses. NO N´HEU TINGUT PROU? És que voleu que seguisquen destrossant el País? Els qui voteu al PP sou còmplices de tot.

El problema és que no tenim una alternativa creïble. El PPSOE també ha fet una oposició blana, ridícula. No tenen propostes per a la normalització democràtica, ni lingüística, ni mediambiental, ni cultural. No són l´alternativa. I no se´ns ha oblidat que van pactar amb el PP un Estatut de la Vergonya. No sabem on està amagat el PSPV (o ara li haurem de dir PSCV?...)

Hi han ALTRES OPCIONS. Hi han ajuntaments governats per partits diferents al PP i al PSOE, que han demostrat que hi han altres maneres de governar, que és possible la democràcia, la transparència, la participació ciutadana, la informació vs. la propaganda, l´honradesa... Però per a que el canvi siga possible, hem de passar del bipartidisme caduc i apostar per opcions noves, que córrega l´aire fresc i que s´emporte l´olor a podrit que fa el nostre País des de fa temps.

Pensa globalment, actua localment. Recorda açò l´any que ve quan vages a votar. Està en les teues mans.

A BANYAR-SE!!!

2010-06-09T21:13:00.010+02:00

Arriba l´estiu després de mesos de bones pluges. Els nostres rius estan a vessar, i amb la calor ja apetix banyar-se. Però... quí ha dit que hem de baixar a la platja, obrir-nos pas entre el mogolló de gent, buscar lloc per aparcar, empassar-se embussos de trànsit...? Us propose alguns llocs a l´interior del País Valencià on poder prendre un refrescant bany.

Salt de la Novia. Navaixes (Alt Palància).

Los Cloticos. Bejís (Alt Palància).

Riu Ebrón. Castielfabib (Racó d´Ademús).

Riu Bohilgues. Ademús (Racó d´Ademús).

Font del Señor. Andilla (Els Serrans).

El Azud. Tuéjar (Els Serrans).

Charco Azul. Xulilla (Els Serrans).

Charco del Gruñidor. Sot de Xera (Els Serrans).

Cova del Turche. Bunyol (Foia de Bunyol).

Riu Cabriel. Venta del Moro (Plana d´Utiel).

Bassa del Regaixo. Font de la Figuera (La Costera).

Barranc del Corbinet. Cortes de Pallàs (Vall de Cofrents).

Riu Fraile. Bicorp (Canal de Navarrés).

Charcos del Río Grande. Quesa (Canal de Navarrés).

Riu Cazuma. Bicorp (Canal de Navarrés).

Riu Bolbaite. Bolbaite (Canal de Navarrés).

El Barcal. Navarrés (Canal de Navarrés).

Gorgo de la Escalera. Anna (Canal de Navarrés).

Gorgo Catalán. Anna (Canal de Navarrés).

La Hunde. Aiora (Vall de Cofrents).

Pantà del Bosquet. Moixent (La Costera).

Les Salinetes. Petrer (Les Valls del Vinalopó).

Fonts de l´Algar. Callosa d´en Sarrià (Marina Baixa).

Barranc de l´Encantada. Planes (El Comtat).

Pou Clar. Ontinyent (Vall d´Albaida).

Riu Molinar. Alcoi (L´Alcoià).

Molí l´Ombria. Banyeres de Mariola (L´Alcoià).

Toll Blau. Bocairent (Vall d´Albaida).

Toll de l´Assut. Alfafara (El Comtat).

Toll de la font del Baladre. Muro (El Comtat).

Racó de Sant Bonaventura. Alcoi (L´Alcoià).

EXCURSIÓ 6 DE JUNY. COVES DE LES FINESTRES I BARRANC DEL PANTANET.

2010-06-08T18:28:00.005+02:00

Podeu llegir el recorregut d´aquesta excursió i veure les fotos (i descarregar-les també) en aquest enllaç: http://caminsisendes.blogspot.com/2010/06/serra-de-la-filosa-coves-de-les.html.
Per al dia 20 de juny ens espera una preciosa excursió entre Calp i Moraira, per una zona costanera on s´alternen els pinars, els penyassegats, petites caletes i excessives urbanitzacions. Un bell recorregut per la Marina Alta.

PER LA DESMILITARITZACIÓ DE L´AITANA

2010-05-24T17:26:00.004+02:00

El Grup Antimilitarista Tortuga (Elx i Alacant), COCUPANCA (Col·lectiu per la Cultura de la Pau i la No-violència del Comtat i l´Alcoià), i la Colla Ecologista La Carrasca (Alcoi), van organitzar ahir diumenge 23 de maig una marxa per a demanar la protecció de l´Aitana, així com el seu alliberament de la presència militar al cim, després que la base que existia abans d´arribar al port dels Tudons ja haja estat abandonada.

A les 9 del matí es va fer un aplec a les portes de la base abandonada, des d´on es va eixir fins al capdamunt del port dels Tudons. Allí es va llegir un manifest, després del qual, els/les assistents vam marxar, uns a peu i d´altres en cotxe fins la font de l´Arbre, on vam esmorzar tots plegats. Després, alguns vam seguir a peu fins la font de la Forata, els avencs del Partagat, i d´allí al cim, vorejant la base militar, i descendint de nou a la font de l´Arbre per a dinar.

CALENDARI D´EXCURSIONS PRIMAVERA - ESTIU 2010

2010-04-15T15:34:00.003+02:00

Calendari d´excursions Natura i Gent i Centre Cultural Castellut.
18 d´abril. Pantà de Tibi - Montnegre - Penyes Roges - l´Escobella. (Tibi - Sant Vicent del Raspeig). Matí.
25 d´abril. Alt de Guisop des de l´Ermita de Catí. (Castalla - Petrer). Matí.
16 de maig. La Cortada (Cortes de Pallàs). Inclou ruta fluvial en vaixell Cofrents - Cortes de Pallàs. (15€). Tot el dia. Cal confirmar assistència prèviament.
23 de maig. Castell de Guadalest - Altea pel llit del riu. Tot el dia. EIXIDA: 7.15.
6 de juny. Finestres d´Alfafara (Alfafara). Matí.
20 de juny. Calp - Moraira (Marina Alta). Tot el dia.
27 de juny. Nocturna Cabeçó d´Or (Busot). EIXIDA: 2.00. Després de sopar fins l´eixida del sol.
4 de juliol. Riu Fraile (Bicorp). Tot el dia. MOLT IMPORTANT: Cal portar sandàlies per al recorregut per dins del riu.

LLOC I HORA D´EIXIDA: Cafeteria Argentina (Castalla), a les 8.00, excepte en les que s´indica una hora diferent.

EXCURSIÓ 14 DE MARÇ

2010-04-01T18:04:00.006+02:00

Amb una de les últimes gelades de l´hivern, tots els bancals d´ametlers en flor, i un matí assolellat, emprenem el camí cap al mas del Canyo des de l´eixida nord d´Ibi (carretera de Banyeres), entre antics masos i alguns xalets. Pugem per la solana de la serra del Menejador per l´anomenat Camí dels Geladors, que mena, no només al mas adés esmentat, sinó també als tres pous de neu que el Parc Natural de la Font Roja té al terme d´Ibi. Durant la pujada, en un principi la vegetació és molt escassa. Predomina l´espart, però quan ja hem ascendit la part més costerosa i la vessant planeja, comencen a veure´s més pins i carrasques. És ací quan a la dreta tenim un replanell des del qual podem veure el recorregut del barranc de les Raboses, i els seus penyassegats. En arribar al mas del Canyo ens n´adonem de que l´han arreglat. Les parets exteriors ara estan lluïdes, i s´han col.locat alguns fanals de dubtós gust. Seguim fins la cava, a uns 10 minuts més amunt, i amb sorpresa, comprovem que també ha estat reconstruïda. Era una de les millors conservades de tota la comarca, encara tenia la coberta completa, però prou deteriorada. Aprofitem el replà de la cava per esmorzar, i seguim una mica més fins la immediata cava de Simarro. Aquesta està enderrocada. Dins d´ella ha nascut un freix, que ara resta nu, i l´heura s´emparra per les parets. Allí decidim continuar fins l´avenc de Simarro, uns 10 minuts més endavant. Baixem fins al fons d´un barranquet, i ens enfilem per una senda que continua per la solana, entre carrasques. Una vegada a l´avenc podem llegir una placa que recorda el projecte "500 hores baix terra", portat a terme pel Centre Excursionista d´Alcoi, i que va significar, en l´any 1965, el rècord mundial de permanència a l´interior de la terra.

Tornem al mas del Canyo, i d´allí fins el veí mas de Foiaderes, després de passar per la seua font. Ens crida l´atenció la grandària dels pins del mas, però encara més la d´un xop que hi ha uns 100 metres més avall, que en part ja està sec, però encara conserva algunes branques vives que aleshores estaven en flor. A partir d´allí continuem per una senda que comença a la vora del barranc, però a poc a poc es va apartant cap a la dreta. Cada vegada ens enlairem més sobre el fons del barranc, que en algun punt arriba a tindre aigua. La presència d´àlbers blancs delata la proximitat d´un petit corrent o toll. I quan ja ens situem en la confluència d´aquest barranquet amb el de les Raboses, és on podem contemplar la salvatgia d´aquest indret. El barranc de les Raboses sembla inaccesible. Pensàvem que en algun punt es podria recórrer, però sembla del tot impossible, no només pels tallats rocosos que l´envolten, sinó també perquè la vegetació del seu càixer, farcit d´esbarzers i argelagues, el fan impracticable. I poc més endavant ens juntem amb la senda que davalla des del mas de Foiaderes, en un paratge anomenat el Descansador. El tram de costera que resta fins arribar a Ibi és vertiginós, i fa que els nostres genolls acaben un poc ressentits, però ja estem gairebé al final. Desemboquem en el pont en el que la carretera Ibi - Ermita de Polop creua el riu de les Caixes. Ara porta un petit rierol, que és canalitzat sota el traçat urbà d´Ibi. I allí mateix tenim els cotxes per tornar.

25 D´ABRIL

2010-03-18T17:58:00.002+01:00

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) organitza, com tots els anys, la manifestació del 25 d´abril a València. Eixirà des de la plaça de Sant Agustí a les 18.00, i per la nit hi haurà concert al Campus de Tarongers - Universitat de València. Actuen: Reincidentes, Eina, Orxata Sound System, Oprimits, i el guanyador de l´Amplifica´t ´09-´10. En tenir més informació sobre si hi haurà autobús des de Castalla, us ho confirmaré.

PLOGA O NEVE...

2010-03-13T22:45:00.006+01:00

Diumenge 7 de març, començà el dia amenaçant pluja, amb algunes gotes. Comencem la caminada des de les proximitats de Muro, amb un bon ruixat. Però l´oratge està de la nostra part, i tan prompte deixem els cotxes, va parar de ploure. Per agafar el camí del barranc de la Quebrantà vam haver de travessar un pont de la via del tren, i de seguida eixim a la pista asfaltada que ens duu a la font de la Quebrantà. La nostra sorpresa és que el barranc portava aigua. Poc més amunt vam veure d´on venia. La font estava desbordada i una cascada saltava per damunt la riba d´un bancal. Ens endinsem pel barranc, i anem pujant per la pista, ja sense asfaltar, fins arribar a la caseta de la Cigala, on agafarem una sendeta que puja per dins del barranc per a tornar a la pista principal. La boira ens envolta, i el pins pinastres apareixen com fantasmes entre ella. Més amunt prenem un camí alternatiu per l´esquerra, i podem veure la feina que la societat de caçadors de Muro ha fet en la finca del Racó Llobet. I sense veure-l de lluny arribem al mas i font del Racó Llobet. Esmorzem en el mas, i passem per l´immediata font de Sant Vicent, normalment quasi seca, i ara amb un gros doll un poc intermitent.

Ens allunyem del mas, i comença a escampar la boira per moments, però al mateix temps torna a fer algunes gotes. Passem per la font dels Xops, i poc més endavant, enmig d´un rodal de pins cremats, una altra font a la part de baix que ningú coneixíem, i de la qual no sabem el nom (si algun lector ens el pot dir, li ho agraïria. I continuem fins la font de la Boronà, remodelada recentment. També raja amb generositat, cosa poc freqüent en aquesta font. Ara eixim a un camí asfaltat que acaba en una casa que hi ha damunt la font. Però el seguirem durant una breu estona, perquè acurtarem camí per una senda que travessa pel mig del pinar fins altre camí asfaltat que va més avall i mena a unes casetes, i que continua sense asfaltar serra avall.

Passem per diverses finques. El camí és particular, però els seus propietaris no ens prohibeixen el pas, només ens demanen respecte. Aquesta pista mor en la darrera finca, i des d´allí baixa una sendeta que creua un barranquet i passa sota l´Escurrupènia, que queda oculta per la boira. Al capdavall veiem tota la plana de Muro, amb uns bancals extensos d´oliveres i alguns ametlers en flor més immediats. Una vegada en pla, per la dreta discorre el barranc de la Querola, amb un rierolet estacional, i a l´esquerra el pinar ha estat netejat. Hi ha previst establir allí una zona d´acampada.

Eixim a un camí agrícola, que va paral.lel a la via del tren, i que seguirem cap a l´esquerra. En alguns moments hem de vorejar alguns bassals, que arriben a tapar tot l´ample del camí. I acabem en un camí que puja a un dipòsit d´aigua, que veiem uns 50 metres més amunt. Des d´allí ja davallem cap a Muro fins a la via del Xitxarra. Seguim la via, i després de passar els barrancs del Puig i de la Quebrantà, arribem on teníem els cotxes.

RIU MUNDO

2010-02-22T20:14:00.004+01:00

Després de quantioses pluges i neus a les serres de Segura, Alcaraz i Cazorla, el naixement del riu Mundo (Riópar - Albacete), tenia aquest aspecte. Gaudiu de les imatges.

EXCURSIÓ CAMÍ DELS CARROS - BARRANC DELS TARONGERS 7 DE FEBRER 2010

2010-02-07T22:32:00.005+01:00

No esperem pujar esmolats cims ni enlairades muntanyes. Aquesta ruta ha estat molt completa, però discorre pels barrancs més ferèstecs de la Vall d´Albaida, i no arribem a superar els 700 metres d´altitud. Comencem des de Bocairent, i fem un recorregut pel barri medieval, fins baixar a l´antic pont de pedra que comunicava el poble amb l´altra banda del barranc del riu Clariano. Des de l´altra banda descobrim la bellesa de l´amuntegament de cases, algunes en ruïnes, del barri medieval, amb el campanar al capdamunt, i el teló de fons de la serra de la Solana amb l´ermita del Sant Crist al cim d´un turó, i el via crucis que hi puja.

Passem per la font d´en Ferrís, i un rierol que davalla des de la font del Teular. A partir d´ací, per camí asfaltat entre oliveres antigues arribem a l´ermita de Sant Antoni. En una de les parets hi ha un forat pel que el dia de Sant Antoni (17 de gener), a les 5 de la vesprada, el sol entra i dóna sobre la imatge del sant.

Ara seguim per un breu camí que puja cap a la lloma, i en un punt on hi ha senyalització, ens enfilem a la dreta per pujar a la part més alta. El paisatge esdevé ondulat, amb molta roca nua, escassa vegetació, i pinatells que tornen a eixir després dels incendis de 1984 i 1994. Prompte veiem per què es diu el Camí dels Carros: el camí està picat en la roca per a que pogueren passar els carros que anaven entre Bocairent i Ontinyent. I seguirem per aquest camí fins arribar al capdamunt d´un alt pel que el camí està excavat. Allí esmorzem.

A partir d´ací ja davallem, fins que arribem a un collat on hem de decidir. La gent tria l´opció de continuar el Camí dels Carros en direcció a Ontinyent, ara vorejant un altre turó amb vistes al barranc del Pont Trencat, que ve des d´Alfafara, i la nova carretera pel fons del barranc. Les pluges abundants sobre la serra de Mariola fan que el riu ressone, i vegem des de dalt la força amb què baixa. Algunes fàbriques aprofitaren l´aigua del riu antigament per moure les màquines de vapor. Moltes d´elles ara estan en ruïnes. En front observem el traçat esquiu de la via d´Alcoi a Xàtiva, amb nombrosos túnels. El camí baixa a la carretera i de seguida veiem un assut pel que l´aigua fa diverses cascades. Continuem ara per la cuneta de la carretera, camí del Pou Clar. Poc abans passem per l´entrador del barranc dels Tarongers, per on farem la tornada, i decidim arribar al Pou Clar, que està a poc més de 5 minuts a peu.

Al eixir a l´altra banda d´un estret, davallem a aquesta meravella de la natura. El Pou Clar ens ofereix un cabal d´aigua que fa anys que no es veia. Les pluges i neus caigudes entre Agres i Bocairent han unflat els barrancs i ara el Pou Clar es mostra en tot el seu esplendor. Fins i tot, un agosarat banyista nada entre les fredes aigües dels llacs.

Desfem camí fins al barranc dels Tarongers, adés esmentat. Ara entrem en un recorregut fluvial, amb bosc de ribera sense fulla. Els arbres predominants són el llidoner, el xop, l´acàcia i l´ailant. Pels tallats rocosos davallen alguns escaladors. El barranc, normalment sense aigua, baixa carregat, i en alguns assuts salta l´aigua formant belles cascades. De quan en quan ens toca travessar el rierol d´un costat a l´altre. Passem per alguns molins, tots enrunats. Un d´ells conserva dins les restes d´una gran sénia. Tot i que el bosc caducifoli aguanta nu l´hivern, la verdor de l´herba i el matollar es tan bledana que ens recorda a indrets molt més septentrionals.

Al passar l´últim molí, la senda segueix per l´esquerra del riu i comença a enlairar-se, deixant el riu al fons. Aquesta senda també té trams picats a la roca, i ribeta de pedra. Si mirem enrere, les vistes sobre el barranc van fent-se més grandioses, i més amunt comencem a endevinar la proximitat de Bocairent perquè ja comencem a clissar l´ermita del Sant Crist al capdamunt de la muntanya.

Eixim a un collat, des d´on, en menys de 10 minuts, per una senda també picada sobre la roca, tornem a l´ermita de Sant Antoni. A partir d´allí, el camí de tornada al poble és el mateix que el d´anada. Però una vegada creuat el pont medieval ens desviem per un passadís entre parets que a Bocairent s´anomena Ruta Màgica. Ha estat un encertat projecte de promoció turística. Aquesta ruta passa per davall del barri medieval. Els murs de pedra protegeixen antics hortets. Més amunt passem per la cova d´en Gomar. Dins d´ella naix una font que passa per piles de pedra picades en la roca. Les falzies reverdeixen el recorregut de l´aigua. I una vegada al casc urbà de Bocairent seguim per una avinguda fins al nou pont, que ens deixa a l´hotel de l´Estació, on tenim els cotxes, just damunt del monument a la manta.

DIA DE L´ARBRE

2010-02-02T15:02:00.006+01:00

Us pose algunes de les fotos de la repoblació que Natura i Gent va organitzar a Les Voltes, el passat diumenge 31 de gener. Aquesta activitat forma part del 10 aniversari del grup, que es creà a Castalla en gener del 2000. Les pròximes: 3 de febrer Projecció del vídeo Ordesa 2009, a la Casa de Cultura - Sala Polifuncional 20.00. 7 de febrer Excursió Camí dels Carros (Bocairent). 21 de febrer Excursió Venta Llanussa - La Vila Joiosa. (Ambdues excursions amb eixida a les 8.00 des de la Cafeteria Argentina, la primera de mig dia i la segona de tot el dia).

24 de febrer Xarrada sobre Apicultura Ambiental, a la Casa de Cultura - Sala Polifuncional 20.00. 28 de febrer Ruta Fotogràfica Florida de l´Ametler, pel terme de Castalla. Eixida: 8.00, des de la Cafeteria Argentina.

EXCURSIÓ 24 DE GENER

2010-01-26T17:57:00.005+01:00

Començàvem l´any amb una excursió per la Replana del Carrascar, coberta de neu, i aquest diumenge passat ens vam desplaçar fins a la serra de la Pila (Fortuna). És una serra sorprenent, envoltada de terres desèrtiques, secans d´ametlers, oliveres, vinya i sembrats, i llomes on a penes ix espart. Però l´ombria d´aquesta serra gaudeix d´un microclima més fresc i una mica més plujós. A més a més, les repoblacions de pi blanc que s´han realitzat durant el segle XX ens regalen imatges on predomina el verd.

Després d´algunes equivocacions arribem a la pedania de la Garrapacha, i també després d´alguns dubtes al vore els cims de la Pila envoltats de boira, pugem el Puerto Frío, i des d´allí ens endisem per una pista de terra que ens porta al refugi de Cabezo Turra. Allí deixem els cotxes i comencem la caminada seguint la pista, que planeja recorrent els barrancs de la Pila. El paisatge és d´un bosc on abunda el pi blanc, però també l´arborcer, el ginebre, la coscolla, i en alguns reductes més humits, algun exemplar de marfull, que està a punt de florir. Passem per una font, i poc més endavant, en un encreuament on agafarem una pista asfaltada, decidim esmorzar.

La pista puja forta entre els pinars. Com més amunt anem pujant, més quantitat de carrasca trobem. En un revolt a la dreta hi han les restes de dos pous de neu, a la vora de la carretera. I a partir d´allí, el carrascar es fa predominant. Això sí, són carrasques arbustives, secalloses i molt esforçades, perquè ens trobem en un espai que no escapa de les llargues sequeres del clima semiàrid. I arribem a un collat on la pista es desdobla. A la dreta pugem, en poc més de 5 minuts, al cim de Los Cenajos (1229 metres). Al capdamunt hi ha un refugi prou deteriorat, i una caseta de vigilància forestal amb un mirador, des d´on es podrien tindre àmplies vistes si no fos per la boira. Ens conformem amb veure serres com la de Ricote, la d´Oriola, el Valle, el Carxe, o afinant la vista, l´Almorchón. I de pobles, immediatament davall, la Garrapacha, format per alguns grups de cases disseminats, Fortuna al mig del pla, i poc més.

Tornem al collat i pugem pel ramal esquerre. Ja veiem una gran bola blanca al capdamunt. Es tracta d´una estació meteorològica situada al cim de la Pila (1265 m). Des d´allí s´amplien les vistes cap a ponent, i distingim la serra de Quibas, que fa de continuació de la Pila, i més lluny, la del Reclot, la d´Algaiat i la de Crevillent. En les valls podem clissar el Pinós i l´Alguenya. Ens n´hem adonat que al llarg de la pujada podiem veure alguns forats a la serra. Segurament es tracte de cates que s´han fet per trobar marbre. Gràcies a la protecció com a Parc Regional de que ara gaudeix la Pila, s´ha lliurat d´haver-se convertit en una gran pedrera, com ha passat a les serres veïnes del Reclot, Quibas o Algaiat, i ara mostra tota la seua bellesa forestal i geològica.

Per a la tornada decidim continuar per una senda que baixa per la carena, i que ens permet gaudir de l´aventura. En alguns trams es fa un poc perdedora, bé perquè anem per terrenys rocosos pels que descendim de forma sobtada, i fins i tot ens toca agafar-nos a les penyes, o bé per la densitat del sotabosc, format per coscolles, ginebres o romanins. Cap al sud, el desnivell ens arriba a esborronar. Els penyassegats i els barrancs ens arriben a recordar al Maigmó o al Caro. I arribem a l´altura del refugi de Cabezo Turra. Allí travessa un camí mig esborrat des de la solana a l´ombria. En aquest punt podem observar alguns bocins de roca que ens fan pensar que es tracta d´estalactites destrossades per una de les cates que es van fer a la vora del camí. Però la comoditat d´anar per camí acaba prompte, perquè hem de davallar al refugi per un tallafocs. Aquest tallafocs es troba molt brut, ple de malesa, però pel mig va una sendeta que ens aboca directament al punt d´inici, i en aquest cas, també de final.

PLUVIOMETRIA 2009 AL PAÍS VALENCIÀ

2010-01-17T16:57:00.002+01:00

Us faré un resum per comarques de les precipitacions recollides al País Valencià durant 2009, amb dades extretes de la pàgina http://www.meteonix.com/. Les mitjanes aproximades estan extretes de l´Atlas Nacional d´Espanya - Climatologia. En roig: valors inferiors a la mitjana. En verd: valors superiors a la mitjana. En negre: valors semblants a la mitjana.

ELS PORTS. Morella 532 mm (500-550). Sorita 340 mm (mitjana 450-500).

BAIX MAESTRAT. Vinaròs 323 mm (mitjana 500-550). Fredes 469 mm (mitjana 600-700).

ALT MAESTRAT. Benassal 405 mm. (mitjana 600-700). Catí 620 mm. (mitjana 600).

L´ALCALATÉN. L´Alcora 462 mm. (mitjana 450-500). Vistabella 357 mm (mitjana 700-800).

L´ALT MILLARS. Montanejos 411 mm (mitjana 450-500). Zucaina 364 mm (mitjana 500-600).

PLANA ALTA. Castelló 549 mm (mitjana 450). La Vall d´Alba 328 mm (mitjana 450-500).

PLANA BAIXA. Onda 525 mm. (mitana 500). Borriana 654 mm (mitjana 500-600).

L´ALT PALÀNCIA. Sogorb 414 mm (mitjana 450-500). El Toro 404 mm (mitjana 500-600).

RACÓ D´ADEMÚS. Vallanca 262 mm (mitjana 450-500).

ELS SERRANS. Titaguas 533 mm (mitjana 450-500). Xulilla 341 mm (mitjana 400).

CAMP DE TÚRIA. Llíria 371 mm. (mitjana 350-400). Serra 274 mm (mitjana 500).

CAMP DE MORVEDRE. Sagunt 509 mm (mitjana 450).

L´HORTA. València-Ciutat Vella 684 mm (mitjana 400-450). El Puig 416 mm. (mitjana 400-450).

RIBERA BAIXA. Sueca 854 mm (mitjana 600-700). Llaurí 907 mm (mitjana 700-800).

RIBERA ALTA. Carcaixent 894 mm (mitjana 600-700). Montserrat 807 mm (mitjana 450-500).

FOIA DE BUNYOL. Bunyol 568 mm (mitjana 500-550). Dosaigües 702 mm (mitjana 500-600).

PLANA D´UTIEL. Requena 381 mm (mitjana 350-400). Villargordo del Cabriel 352 mm (mitjana 400-450).

VALL DE COFRENTS. Aiora 435 mm (mitjana 400-450). Cofrents 371 mm (mitjana 500-550).

CANAL DE NAVARRÉS. Enguera 689 mm (mitjana 550-600). Bolbait 756 mm (mitjana 500-600).

LA COSTERA. Xàtiva 530 mm (mitjana 500-550). Font de la Figuera 478 mm (mitjana 450-500).

VALL D´ALBAIDA. Bocairent 743 mm (mitjana 600-650). Pinet 1015 mm (mitjana 800-900).

LA SAFOR. Benifairó 1106 mm (mitjana 1000). Font d´En Carròs 806 mm (mitjana 1000).

LA MARINA ALTA. Dénia 1017 mm (mitjana 700-800). Orba 1221 mm (mitjana 900).

LA MARINA BAIXA. La Vila Joiosa 331 (mitjana 300-350). Tàrbena 1168 mm (mitjana 700-800).

EL COMTAT. Agres 620 mm (mitjana 650-700). Tollos 927 mm (mitjana 700-800).

L´ALCOIÀ. Alcoi-Sant Nicolau 490 mm (mitjana 500). Tibi 415 mm (mitjana 350-400).

L´ALT VINALOPÓ. Villena-Centre 274 mm (mitjana 350). Biar 332 mm (mitjana 400-450).

VALLS DEL VINALOPÓ. El Pinós 459 mm (mitjana 300-350). Petrer-Sit 389 mm (mitjana 350-400).

L´ALACANTÍ. Alacant-Centre 421 mm (mitjana 300-350). La Torre de les Maçanes 460 mm (mitjana 450-500).

BAIX VINALOPÓ. Elx-Centre 329 mm (mitjana 250-300). Crevillent 367 mm (mitjana 250-300).

BAIX SEGURA. Pilar de la Foradada 470 mm (mitjana 300-350). Catral 494 mm (mitjana 250-300).

Com podem observar, les pluges han estat repartides d´una manera molt irregular, tant al llarg de l´any (consultar dades mensuals a la pàgina Meteonix), com al llarg del País, com sol ser habitual en terres de clima mediterrani. Podem posar dos exemples: a la comarca de l´Horta, Ciutat Vella enregistra 684 mm, El Puig, a poc més de 10 kms, 416 mm, i a uns 10 kms més, i enclavada en la Calderona, la qual cosa ens faria pensar que recolliria més pluja, Serra (Camp de Túria) només 274. A Alcoi, en un quilòmetre de distància, Sant Nicolau recull 490 mm, mentre que al Pas del Benissaidó (l´Alameda) s´arriba a 614 mm. Però a grans trets, i amb algunes excepcions, podem destacar que les comarques de l´extrem sud, sempre més castigades per la sequera, són les que han recollit unes precipitacions més superiors a les mitjanes. La Marina Alta i la Safor són les més plujoses (màxima a tot el país a Orba amb 1221 mm.), però també la Vall d´Albaida recull bones quantitats (Pinet per damunt de 1000, i Otos i Quatretonda per damunt de 900). Algunes comarques interiors, com l´Alt Vinalopó, la Vall de Cofrents, la Plana d´Utiel, i sobretot les del nord, com el Racó d´Ademús, l´Alt Maestrat, i algunes serres emblemàtiques com el Penyagolosa (Vistabella només 357 mm), i la Tinença de Benifassà (Fredes 469), o Els Ports (Vallivana sols 288 mm), queden fora de la influència dels temporals que han fet que l´any haja sigut beneficiós a les comarques més costaneres. Altra excepció és el Baix Maestrat, que tot i que és una comarca costanera, els valors també han estat baixos (Vinaròs 323 i Alcalà de Xivert 290). Això pot ser degut que a les nostres terres, i 2009 ha estat un bon exemple, s´alternen llargues temporades de sequera amb breus periodes de pluges torrencials que són determinants. L´any passat, el mes de setembre va ser, amb diferència, el més plujós a la pràctica totalitat dels observatoris. A Pedreguer, només en aquest mes, es van recollir més de 500 mm, quasi la meitat del total anual. En canvi, als Ports, aquestes tronades a penes van deixar plujes importants, de fet, a Castellfort, el mes més plujós fou juliol. Aquestes tronades, tot i que hi han algunes zones que sempre les atrauen, degut a l´orografia, la proximitat a la mar i l´orientació, solen ser prou aleatòries, només cal veure els exemples de València i d´Alcoi, i per tant, els valors de precipitació en un any no solen ser representatius d´un model climàtic, o d´un canvi de tendència. Caldria obtindre la mitjana d´una série d´anys per poder traure conclusions. Es recomana que aquesta série siga, almenys, de 30 anys.

PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES.

2010-01-14T18:29:00.003+01:00

Dissabte 23 de gener, el Casal Jaume I Safor-Valldigna organitza una marxa reivindicativa contra el tancament de la TV3 al Montdúver. L´eixida es farà des de la Drova, on comença la pista d´accés al cim, a les 11 del matí. D´altra banda, Independentistes de la Safor i Viarany faran la pujada al Montdúver des de Xeresa, a les 9 del matí. Al final de l´excursió es llegirà un manifest i actuarà Pep Gimeno "El Botifarra". Us animem a seguir recollint signatures PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES. En necessitem 500.000 per a poder presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats de Madrid, i fer-hi arribar la veu dels valencians i valencianes que volem llibertat per a triar quina televisió volem veure.

L´AJUNTAMENT DE VIC DECIDEIX NO EMPADRONAR MÉS IMMIGRANTS IL.LEGALS.

2010-01-13T14:49:00.003+01:00

L´Ajuntament de Vic (capital de la comarca d´Osona), governat per una coalició composta per CiU, ERC i el PSC, ajornen la decisió de no empadronar més immigrants il.legals fins passat el proper plenari, que tindrà lloc el 4 de febrer. Aquesta polèmica decisió té un component populista, puix la gent de la ciutat està preocupada perquè el percentatge d´immigrants a Vic arriba al 25%, molts d´ells aturats. Cal dir que en les eleccions de 2007, la segona força més votada fou la ultradretana Plataforma per Catalunya, un partit espanyolista d´extrema dreta disfressat de catalanista, amb un portaveu que prové d´Unión Nacional - Fuerza Nueva (Blas Piñar), el qual disputa els vots als partits tradicionals. D´altra banda, l´ajuntament es veu incapaç de poder mantindre els serveis públics amb l´allau de població nouvinguda.
Independentment de que a un ajuntament li quadren els comptes o no, després d´un augment de població sobtada, o dels interessos electorals dels diferents partits, hauríem d´enfocar el problema de la immigració en el seu origen: per què totes aquestes persones es veuen forçades a abandonar la seua terra i vindre a viure i a treballar (si poden) ací? Per què els països més rics s´han anat enriquint, mentre que els més pobres segueixen enfonsant-se en la misèria? Què seria de tots aquests immigrants si no hagueren tingut l´oportunitat de vindre? És possible que per a un ajuntament, la immigració siga un problema, però més gran és el problema de la misèria que encara provoca la fam en més de 900 milions de persones al món, i més gran encara és la manca de compromís dels països rics per acabar amb aquesta misèria, amb les desigualtats socials al món, i es dediquen a conservar els seus privilegis, els luxes i la immoralitat d´una civilització malbaratadora i insostenible. Si de veritat s´haguera actuat contra aquestes desigualtats, no hi haurien pobles amb el 25% d´immigrants a cap lloc. A ningú li fa cap gràcia haver de deixar sa casa i el seu país.

CAMPANYA "PARLA´M EN VALENCIÀ"

2010-01-12T16:42:00.002+01:00

A la columna de la dreta trobareu diversos vídeos d´aquesta campanya promoguda pel Voluntariat pel Valencià. Que servisquen d´exemple per a aquells que no el parlen encara i decidisquen aprendre´l.

INFORME SOBRE L´OCUPACIÓ DEL TERRITORI

2010-01-07T23:50:00.004+01:00

Els resultats del programa SIOSE (Sistema d´Informació d´Ocupació del Sòl a Espanya) són esgarrifosos per al País Valencià. Durant el periode 2000 - 2005 mostren un increment d´un 37% del territori ocupat (zones urbanes, industrials, infraestructures viàries, etc), passant a 160.197 hectàrees, un 6,9% de tota la superfície valenciana. Aquest percentatge triplica la mitjana de l´Estat espanyol. Les comarques més afectades són les del sud, on arriba al 7,34%.
L´increment més fort i preocupant ha estat el de les urbanitzacions disperses (+28%), front al dels nuclis urbans (+8,5%).
Tot i la crisi de la construcció, que ha aturat molts dels projectes que s´havien aprovat, encara s´estan tramitant més de 100 PAI´s, molts d´ells paral·litzats pels tribunals. D´altra banda, els PGOU´s (Plans Generals d´Ordenació Urbana) que s´acaben d´aprovar o que n´estan pendents, encara preveuen desenvolupaments urbanístics desmesurats i insostenibles.
És necessari que a tots els municipis on es donen aquests casos, el poble mostre el seu rebuig a aquests projectes, que tant de mal han fet als pobles on s´han portat endavant.
Informació facilitada per la Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció PV.

10 ANIVERSARI DE NATURA I GENT

2010-01-03T18:42:00.003+01:00

El grup Natura i Gent, de Castalla, celebra en 2010 el seu 10 aniversari, amb un bon grapat de propostes al llarg de l´any. A més a més del complet calendari d´excursions trimestral, organitzades conjuntament amb el Centre Cultural Castellut, a l´igual que l´any passat comença l´any amb el Dia de l´Arbre, amb una repoblació el dia 31 de gener, i per a febrer, tres activitats que de ben segur interessen a una part del poble: per al dia 3 de febrer, la projecció del vídeo Ordesa 2009, per al dia 14, una ruta fotogràfica pel terme amb motiu de la florida de l´ametler, i per al dia 24, una xarrada sobre apicultura ambiental.

Per a la resta de l´any, algunes de les activitats són les següents: xarrades sobre canvi climàtic, turisme comunitari i l´actual situació del Pla Eòlic Valencià. La celebració en juny del Dia Mundial del Medi Ambient, una donació de sang, la continuació del GR-7 cap al sud, amb l´etapa Castalla-Elda, una expedició per al pont del 9 d´octubre encara per determinar, i si fóra possible, una trobada amb la realització de cursets i convivència al CEMACAM Els Molins, de Crevillent, on podran participar diversos grups.

A més a més, Natura i Gent s´ha integrat en la web http://www.alcoiacomtat.cat/, juntament amb grups d´ambdues comarques de diverses inquietuds, entre ells la Colla Ecologista La Carrasca, d´Alcoi, l´associació gastronòmica El Menjador, també d´Alcoi, diversos casals culturals i alternatius, o diversos grups musicals, com els castelluts Pellikana.

BALANÇ PLUVIOMÈTRIC DEL 2009.

2009-12-31T19:36:00.005+01:00

L´any 2009 acaba amb un total de precipitacions recollides a Castalla (partida de l´Erm) de 400 mm. El total es situa al voltant de la mitjana anual de Castalla, però si observem la distribució al llarg dels 12 mesos de l´any (mirar la columna de la dreta), comprovarem la forta irregularitat d´aquestes precipitacions. Destaquem els mesos de setembre, març i desembre. Sumant les quantitas recollides en aquests 3 mesos donen un total de 283 mm, més del 70% de tot l´any.
El 2009 començà amb un hivern sec i rigorós, cosa freqüent a Castalla, però la sequera s´allargà fins finals de març, i no fou fins els darrers dies del mes en els quals començà un temporal de pluges quasi diàries que arribà als primers dies d´abril. A partir d´ací, una llarga sequera primaveral que s´allargà durant tot l´estiu, només interrompuda per una tronada a finals de maig. De fet, des de mitjan abril fins mitjan setembre a penes va ploure res, amb dies d´extrema calor al mes de juliol, superant-se els 39 graus en algunes vesprades, una situació ideal per a la propagació dels incendis forestals, que al nostre terme no van afectar, però sí a molts punts de la geografia peninsular. Amb els últims dies de l´estiu, arribà altre temporal intens de pluges i tronades, que deixà 134 mm. al setembre, i que fou el que salvà l´any, perquè la tardor continuà, a l´igual que la primavera, anormalment eixuta. Només alguna tronada aïllada a principis d´octubre i alguna més a finals de novembre. La resta, dies secs i més calorosos del que sol ser habitual a la tardor. I no fou fins mitjans de desembre quan un front siberià va fer davallar les temperatures fins als 6,7 graus sota zero, i ens va portar la neu, escassa a Castalla, però quantiosa pels pobles de l´Aitana i la Serrella. Després, quasi tots els dies plogué, fins a Cap d´Any. El total de dies de precipitacions ha sigut de 97, 5 d´ells en forma de neu. Esperem que 2010 ens porte bona cosa d´aigua, un recurs escàs i expoliat per les nostres terres.

HOMENATGE A JOAN ANTONI BELLOT

2009-12-30T16:45:00.002+01:00

El passat 29 de desembre, a la Casa de Cultura de Castalla, el poble va fer un merescut homenatge al nostre bibliotecari Joan Antoni Bellot amb motiu de la seua jubilació. Començà amb un recital de guitarra a càrrec de Jaume Rico Cuenca, seguit d´un emotiu documental sobre la tasca de Joan Antoni al cap de la biblioteca pública de Castalla, amb el testimoni d´alguns dels seus amics. El documental reflectia perfectament la seua gran dedicació al treball que ha desenvolupat durant 38 anys, des dels inicis de l´antiga biblioteca fins avuí. D´ell, a banda de la seua professionalitat i servici al poble, hem d´afegir les seues inquietuds culturals, el treball amb els xiquets, la vocació que ha tingut envers la seua feina, i el compromís amb el poble de Castalla. Però els qui tenim la sort de conéixer Joan Antoni, a més a més podem donar fe dels seus valors humans difícils de trobar en una persona en els temps actuals. Des de Terra Verda manifeste el meu agraïment per tot el que Joan Antoni ha fet pel nostre poble, i per la nostra cultura, així com l´admiració per una gran persona com és ell. Esperem que gaudisca plenament d´aquesta nova etapa en la seua vida, i que seguisca aportant noves iniciatives per a la vida cultural del poble.

APAGA TELECINCO

2009-12-25T00:42:00.005+01:00

Des que la cadena de TV Telecinco es va adherir al "Manifiesto por la lengua común", ha sorgit una iniciativa de rebuig a aquesta emissora. Només cal llegir aquest manifest, el qual el podreu buscar fàcilment per internet. Està signat per escriptors i periodistes vinculats a mitjans de comunicació ultraespanyols i a partits radicals de nova creació, aparentment democràtics, com Ciutadans o UPyD. Us donaré alguns detalls:
"Des de fa uns anys hi han creixents raons per preocupar-se de la situació institucional de la llengua castellana...".
Sembla que hi haurien moltes més per preocupar-se de la nostra, ja que des de l´any 1995, en només 14 anys, els mateixos que porta el PP en el poder, l´ús del valencià ha baixat del 50 al 37% en les comarques valencianoparlants (dades extretes de viquipèdia), mentre que en les castellanoparlants segueix éssent pràcticament 0. Tant de bo que el govern de Zapatero, que se´ls va omplir la boca amb l´Espanya plural durant la legislatura anterior, i que tot va quedar en paraules boniques, bones intencions, reformes estatutàries de quinzet i mit, i en el cas valencià, d´autèntica vergonya, un PSPV cada vegada menys valencià i més castellanitzat. Del PP, no cal ni parlar-ne. Poden estar ben tranquils, el castellà, de moment, a la nostra terra té una salut de ferro, no cal que se´n preocupen tant.
"...Es refereix al seu paper com a llengua principal de comunicació democràtica en aquest país, així com dels drets educatius i cívics de qui la tenen com a llengua materna..."
-I on estan els drets de qui tenim com a llengua materna la nostra? Fins quan haurem d´estar aguantant als prepotents que al nostre poble ens exigeixen que "les hablemos en cristiano"? Acàs no segueix imposant-se el castellà a l´escola? Acàs al nostre País no segueix éssent cooficial la llengua de Madrid? Acàs quan algun/a parlamentari/a intervé a les Corts Valencianes, amb tota la cara dura, els del PP responen en castellà?
"...Les llengües no tenen dret a aconseguir coactivament parlants ni a imposar-se com a prioritàries en educació, informació, retolació, institucions, etc, en detriment del castellà (i molt menys es pot anomenar a semblant tropel·lia "normalització lingüística"...
-Ah, i el castellà sí que té eixe dret? No tenim nosaltres dret a normalitzar la nostra llengua? A que qualsevol valencià tinga el dret de viure íntegrament en valencià, en tots els àmbits de la seua vida? No podem fer ús del dret de parlar valencià a casa, amb la família, amb els amics, a la feina, als comerços, al carrer, a l´administració pública, als aeroports...? Quí ens garanteix aquest dret?
"En les comunitats bil·lingües és un desig encomiable que tots els ciutadans arriben a conéixer bé la llengua co-oficial (...) Però tal aspiració pot ser solament estimulada, no imposada..."
-I no porten ells més de 300 anys imposant-nos la seua? Això no és bil·lingüisme.
"És lògic suposar que sempre hi hauran molts ciutadans que preferisquen desenvolupar la seua vida quotidiana i professional en castellà..."
-I què passa amb els ciutadans i ciutadanes que preferim viure íntegrament en valencià? On estan els nostres drets? I què passa amb el dret que tenim de que l´administració pública ens atenga en valencià? Si els funcionaris no saben utilitzar-lo ens estan denegant aquest dret. Caldria fer extensiu el requisit lingüístic, en principi, a tots els funcionaris, i més endavant, a qualsevol persona que treballe de cara al públic.
Podríem continuar rebatint aquest manifest, però és millor que el llegiu complet. Us passe l´enllaç: http://www.upyd.es/modulo-web/modules/recogida_firmas/manifiesto.pdf.
Si ells demanen que el castellà s´impose d´una manera més rígida si cap a les nacions no castellanes dins de l´Estat espanyol, seria molt més desitjable que les llengües pròpies siguen les úniques oficials a cada territori, que tots els valencians i valencianes poguem viure íntegrament en valencià, que poguem ser ates@s en la nostra llengua en qualsevol lloc, que poguem anar amb la cara ben alta pel carrer per ser valencians i parlar valencià / català, i que ningú no ens la puga fer baixar quan ens exigisca que "les hablemos en cristiano", que no donem ni un pas enrere en la normalització de la nostra llengua, i que si això no és possible, ens replantegem què fem dins d´un estat que no ens deixa ser qui som, i si seria millor que nosaltres tinguérem el nostre estat propi, la nostra Constitució, i que deixen d´imposar-nos res des de fora.
Els fragments de text del manifest estan traduïts al valencià. Comencem per normalitzar la llengua nosaltres mateixos.

L´ULTIMA DE L´ANY

2009-12-20T19:37:00.006+01:00

El passat diumenge, 13 de desembre, Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut vam realitzar l´última excursió del 2009. El dia començava ja totalment hivernal, amb un cel plomís que anunciava pluja... o alguna cosa més. Des de l´hotel del Xorret de Catí, i passat per l´alcavó que li dóna el nom, encetem la caminada per una pista ampla i planera, entre ametlers erms, vinyes i algunes carrasques, fins les proximitats de l´ermita de Catí, i més endavant, prop de la penya Foradada. A partir d´allí davallem fort per davant del mas de la Foradada, on escoltem el so de les gallines, els gossos... un mas on encara es fa vida rural i es llauren els bancals. En front, tota la serra del Maigmó, el Maigmonet, les Antenes... i al capdavall, l´Estret d´Agost. Cap allí ens dirigim.

Allí observem les vies ferrates que s´han instal.lat a les parets rocoses, i un prim doll d´aigua que de vegades corre pel fons del barranc. Des de l´Estret remuntem per on hem vingut fins el camí que mena al mas de l´Eixau. Passem per davant d´una molineta d´aigua, i d´un gegantesc arborcer, i en arribar al mas esmorzem. Pel que podem comprovar, veient el mas i els voltants, també aquest mas està treballat, tot i que no veiem ningú. I la sorpresa: darrere, a uns 200 metres, una font totalment desconeguda per tots nosaltres. Un bon doll d´aigua curulla dues basses amb alguns peixos.

Tornem de nou al camí de l´Estret d´Agost, i el remuntem aproximadament uns 500 metres més, fins trobar un altre camí a mà esquerra que baixa al fons del barranc i puja per l´altra banda entre bancals d´ametlers i oliveres. Passem per la vora del refugi del Clot de les Manyes, prop del qual ens sorprenen els colors tardorals d´un server. I al capdamunt, s´obri a la nostra vista la planura de l´Alacantí. Cap allí aboca un barranc que forma un ocult salt, que després de les intenses i escasses tronades arriba a crear una cascada. A l´altra banda, els enlairats Rasos de Catí, una paret rocosa per la que grimpen els pins i les carrasques, i per sort, de poc més també els xalets, perquè un antic projecte urbanitzador planejava construïr xalets fins al capdamunt dels Rasos. Ja estaven els carrers oberts i asfaltats, la llum i l´aigua, però afortunadament es va poder aturar a temps. I quan eixim a un dels carrers quitranats, s´escapa una senda cap amunt endinsant-se pel pinar. La seguim i acabem passat sota les parets verticals de la Penya Foradada. Arribem sota el forat, i alguns provem de trepar fins poder mirar a l´altra banda. Per la cara de l´ombria sembla pràcticament impossible. D´allí eixim de nou a la pista per la qual havíem començat, a envistes de l´ermita de Catí, de la cresta del Frare i de l´Empenyador. I acabem el recorregut a l´Hotel.

Quan ja davallàvem al poble per la carretera començà a nevarsejar a les serres d´en front: el Menejador, la Carrasqueta, els Plans, Biscoi, Onil, el Reconco... Un avís del que vindría a l´endemà: l´hivern en tota la seua plenitud, tot i que encara estem en els darrers dies de tardor.

Començarem l´any amb una excursió per la serra de l´Arguenya, entre els termes de Castalla i Saix. Insistim en que l´hora d´eixida s´avança a les 8 del matí. Us esperem.

CALENDARI D´EXCURSIONS HIVERN 2010.

2009-12-11T23:21:00.004+01:00

Us presente el calendari d´excursions de Natura i Gent i del Centre Cultural Castellut per al proper trimestre:

10 de gener: La Torreta - El Puntal (Castalla - Saix). Matí.

24 de gener: La Pila (Abanilla - Fortuna). Tot el dia.

7 de febrer: Camí dels Carros (Bocairent). Matí.

21 de febrer: Venta Llanussa - La Vila (El Campello - La Vila Joiosa). Tot el dia.

7 de març: L´Escurrupenya - Font de la Boronà - Font del Xop - Racó Llobet (Muro - Cocentaina). Matí.

14 de març: Barranc de les Raboses (Ibi). Matí.

28 de març: Salines i Mànega del Mar menor (San Pedro del Pinatar). Tot el dia. Atenció: possible bany de fang. Cal portar banyador i tovallola, si l´oratge ho permet.

NOVETAT: Avancem l´hora d´eixida a les 8 del matí, des de la Cafeteria Argentina.

JORNADES SOBRE DECREIXEMENT A PETRER

2009-12-08T20:55:00.003+01:00

La plataforma "Otro mundo es posible", d´Elda i Petrer, nascuda fa 8 anys dins del moviment "altermundista", més conegut als mitjans de comunicació com a "antiglobalització", organitza aquestes jornades, l´11 i el 12 de desembre, al Centre Social Juan Millà, de Petrer. El moviment social pel decreixement s´inicia a França, i demostra amb els seus plantejaments que el món pot funcionar millor amb menys, per a que puga arribar a ser sostenible, les necessitats de canvi que tenim a nivell global, i còm es poden anar construïnt des de ja mateix.

UN DIA A L´APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS

2009-12-08T01:05:00.007+01:00

Enguany, el 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans té lloc a la comarca de la Safor, entre el 4 i el 8 de desembre.

Un grupet de castelluts hem participat en l´excursió a la serra de Corbera. Ens vam desplaçar a Benifairó de la Valldigna dissabte de vesprada, i vam acampar en una zona condicionada a l´entrada del poble. A l´endemà, a les 8 del matí, isquérem cap a Tavernes de la Valldigna entre camps de tarongers i séquies. Érem prop de 60 participants, de tot arreu dels Països Catalans. A partir de Tavernes comença la pujada, per una solana cremada, fins enfilar-nos pel barranc de la Penya Roja. La senda puja fent múltiples revoltes, passant d´una banda a l´altra del barranc, fins arribar a un altiplà on sobreviuen alguns rodals de pinastres i carrasques, entre vegetació termomediterrània (llentiscles, coscolles, cepell, romaní, argelaga...). A l´esquerra s´alça, aparentment inaccesible, la serra de les Agulles, que recau cap a la valleta d´Aigües Vives, i a la dreta, la línia de cims més alts. Al final del planell esmorzem a la font del Barber, sota l´ombra de grans pins. A partir d´allí, una pujada duríssima corona un collat, des del qual ja es veu tot el golf de València, els arrossars de la Ribera Baixa, l´Albufera, algunes zones humides, i al fons, la Calderona i el cim del Penyagolosa que sobresurt per darrere. Cap a l´interior, una gran llista de serres: el Montdúver, l´Aitana, els Plans, el Benicadell, Mariola, el Reconco, la Blasca, el Capurutxo, la serra Grossa, el massís del Caroig, Martés... No arribem a pujar a la Ratlla (625 m), el major cim de tota la serra, però el tenim a tir de pedra.

Seguim per una senda que recorre tota la carena, amb precipicis mirant la mar. A poc a poc anem davallant fins la font de la Sangonera, amb el Montgó a la vista. Des d´allí només queda continuar per una senda fins arribar a la pista que hem trobat al pujar, i que prompte deixarem per tornar per la senda de les Revoltes fins Tavernes, deixant el cim de les Creus a l´esquerra. De Tavernes a Benifairó, pel mateix camí que hem agafat de matí, tornem al punt final. Allí dinem amb bona companyia, i més avançada la vesprada assistim a una de les xarrades organitzades, i a la fireta d´associacions de Simat de la Valldigna.

2ª ETAPA DEL GR-7 NORD. ALCOI - BOCAIRENT

2009-12-02T19:11:00.006+01:00

Un altre diumenge ennuvolat i fresc, quan la tardor comença la seua recta final, ens disposem a seguir el GR-7, que vam començar des de Castalla fins Alcoi en febrer. Ara continuem des de la capital de la comarca travessant la Mariola de punta a punta. En aquest cas disposem d´autobús que ens porta al punt de partida. Comencem recorrent el barranc del Cint fins a les casetes de Vilaplana. Al principi, uns rajos de sol ens enganyen, perquè només duren uns minuts. Ja no el tornarem a veure avuí. La pujada és exactament la mateixa que l´any passat vam recórrer de nit per veure l´eixida del sol des del Montcabrer. De les casetes de Vilaplana passem entre ametlers, avellaners i retalls de pinar als masos dels Capellans, i endinsant-nos pel bosc, fins al collat de Sabata, des d´on ja ens torna a ser visible gran part de la comarca del Comtat, emmarcada per les serres diàniques: el Benicadell, la Safor, la Foradada, Almudaina, la Serrella, l´Aitana, els Plans... i amb la ratlla de la mar al fons enfosquida per la nuvolada. Allí esmorzem resguardats d´un ventent de llebeig que cada vegada més ens convenç de que porta pluja. A partir d´ací, la senda puja per les rases de l´Alberri, entre vegetació més escassa quan més amunt. Des de dalt de l´Alberri contemplem a l´esquerra el barranc del Carrascalet, en el que els corners i els freixos, amb les fulles grogues que es resisteixen a caure, ens diuen que una tardor endarrerida també es resisteix a deixar pas als freds hivernals. I des del collat, a banda dreta, de nou unes vistes més àmplies encara del Comtat, amb Muro immediatament davall, però a prop de 1000 metres de desnivell. Al fons, el pantà de Beniarrés, que l´any passat reflectia el sol acabat d´eixir, en aquest cas mostra el mateix color grisenc dels núvols. Ací ens desviem una mica del GR-7, al qual tornarem, per fer cim al Montcabrer (1390 metres), el sostre de la Mariola, i una de les majors altures de les comarques del sud, després del cim de l´Aitana (1558), la Penya Alta (1505), el Frontó de l´Aitana (1467), o el Puig Campana (1410). Al capdamunt està ple de gent, i més que n´arriba, però no podem romandre molt de temps perquè el vent gelat ens fa anar-nos-en després de fer unes fotos.

Ja de nou al GR-7 arribem a la font del Pouet, o Pouet de l´Herba Sana, la font més enlairada de Mariola. Allí ens reagrupem amb els qui no van decidir fer cim, i encetem la davallada sota els cingles del Montcabrer. En arribar al collat de les Saleretes ens baixem per l´esquerra buscant el mas de la Foia Ampla. Abans d´arribar hi ha una bomba d´aigua, que no brolla. Ja al mas ens criden l´atenció alguns cavalls que hi han dins la finca. I ara pugem fins la pista de la Cava Arquejada per la que baixarem a la font de Mariola passant pel mas i la font de l´Arbre. A partir d´aquest mas comença a caure un plugim, que ens fa pensar que no durarà massa. I al principi no passa d´unes poques gotes. Però quan anem aproximant-nos al càmping veiem a la llunayia que la pluja va fent-se més intensa.

Dinem al càmping, i comprovem que plou cada vegada més. Portava sense a penes ploure res des de finals de setembre, dos mesos anormalment secs al cor de la tardor, però aquesta pluja tan esperada ens agafa a mitjan excursió. I l´agraïm, perquè era molt necessària, així com també perquè la part més grossa va caure mentres estàvem dinant, i a més a més, celebrant l´aniversari de dues de les companyes del grup.

En acabar de dinar, i després d´alguns dubtes, reprenem la marxa. Són les 4, i sabem que a les 6 ja és fosc, així que ara toca apretar el pas.

Entre pinars i carrascars, i tapant-nos amb paraigües, impermeables, o mullant-nos, passem per la font del Pla i l´ermita de Santa Bàrbera, i eixim a la carretera. La pluja va afluixant per moments, i fins i tot arriba a parar en alguna ocasió. Quan anem a l´altura de la pista que entra a la Font Freda i a la Font de la Coveta per l´esquera, trenquem a la dreta per una senda que baixa directament a Bocairent per un barranquet preciós. Arribem totalment enfangats al poble, que mostra la seua bellíssima estampa amb els llums encesos, ja a poqueta nit. Allí ens espera l´autobús de tornada.

EXCURSIÓ 22 DE NOVEMBRE. LES TALAES

2009-11-26T10:26:00.004+01:00

Comencem el dia des de l´ermita de Santa Anna, d´Onil, sota un cel grisenc i ambient plenament tardoral, ben al contrari que diumenge passat. Encara no fa un quart d´hora queien unes gotes insignificants. Passant per la zona d´acampada i el laberint, fem camí fins la casa Tàpena i la bassa de Favanella, que recull les aigües d´una abundosa font.

Des de l´alcavó de la font seguim pel fons del barranc, pujant per un camí entre bancals d´oliveres. On acaben els bancals, una senda continua pel mateix llit del barranc, ben ombrejat per dens pinar. La senda està molt trepitjada, i sembla ser usada amb freqüència per ciclistes. Abunda la pebrella sota les coscolles i el cepell. Arribem a un punt on la senda es bifurca. Tenim dues opcions: seguir pel fons del barranc, o trencar a la dreta eixint-nos-en d´ell. Triem la segona, i en poc temps arribem a un collat on veiem algunes cadolles. Una d´elles ha estat coberta amb plàstic pels caçadors, i té aigua per a abeurar els animals. Des de les Cadolles baixem per un camí a la valleta del mas de la Capona, que atenyem des de dalt, i eixim a la pista que va al Palomaret (GR7). Però la deixem de seguida, perquè a l´esquerra hem de pujar per un camí, barrat per una cadena. Passem per bancals d´espígol abandonats, que van omplint-se de pinatells. En arribar al barranc del Canalís, anem doblant a la dreta per la solana, i fem una pujada forta fins coronar la carena del Puig. Allí ja bufa el mestral, però el pinar ens el tapa.

Davallem fins quasi arribar a uns bancals, però poc abans ens enfilem a l´esquerra per erms fins que topetem amb un pou de neu. Allí esmorzem, protegits pel vent.

Després seguim pels bancals erms i passem pel mas del Puig, recentment restaurat, amb un estil que desentona un poc amb l´entorn. Travessem la carretera Onil - Banyeres, coneguda amb el nom del Canalís, i a l´altra banda del mas de Galindo, també creuem la de les Penyes Roges. Des de darrere de Galindo pugem per un camí, també barrat per una cadena. El paisatge canvia. Encara es coneixen els efectes d´un incendi en 1986, el més gran que ha sofert la Foia de Castalla en els últims anys. Abunda la sajolida, i les carrasques rebrotants ja van omplint tot l´alt de la Barcella. Al capdamunt hi ha una creu d´obra, d´una grandària un poc excesiva. A l´esquerra anem deixant avall el barranc dels Planets, que a finals de novembre s´acoloreix amb els colors tardorals dels gal.lers. Si mirem el fons del barranc, pràcticament tot està esguitat d´ocres.

En arribar al cim entropessem amb la tanca de la finca de la Fenassosa, ja al terme de Banyeres de Mariola. Una senda recorre tota la carena, sempre entre carrasques. El casc urbà de Banyeres ja és visible, i a l´altra banda, totes les serres de la Foia de Castalla, amb l´horitzó llunyà de la mar enfosquit pels núvols.

Quan ja estem a prop de l´Alt de la Creu decidim davallar per una senda que es va desdibuixant, i al final perdem. L´últim tram de baixada fins al mas de la Mateta el fem serra a través. El mas està totalment en ruïnes. Davall, al mig d´un bancal erm, hi ha un pouet o aljub també enderrocat. En eixir a la pista la seguim cap a l´esquerra, en direcció a la Mata, per bancals d´amtlers abandonats. Quan ja tenim la Mata a la vista baixem al barranc per altre camí. Allí hi ha una font que fa anys que no porta aigua. El llavador ha estat reblit de terra. Encara es conserva la bassa, que només té les fulles caigudes d´un gran xop. Al costat hi ha la soca d´un altre xop molt vell sec. Ara ens endinsem pel barranc, ocupat per bancals erms. Ens sorprenen alguns rodals de gal.lers, que donen color al bosc. Quan entrem en la finca del mas de Cantó, els bancals ja estan llaurats, així que anem vorejant-los per una sendeta per no xafigar-los. En alguns punts hem de baixar algun tram un poc complicat i ens arrapem amb les argelagues. I eixim al camí que ve des del barranc de l´Escalera, però per poc temps, perquè de seguida ens desviem a l´esquerra per un camí tot reblit de malesa, i tancat per una cadena, que en pocs minuts ens deixa en el mas del Collat (o Collao). La casa està oberta. Encara està ben conservat, i sembla que no fa molt de temps encara estava ocupat. Però com que no hi ha porta, sempre està exposat a actes vandàlics.

Per davall de l´era baixem entre bancals estrets d´oliveres erms fins la font. El canó a penes deixa caure l´aigua gota a gota, i no perquè s´haja assecat, sinó perquè l´aigua es perd. Sota la font, entre els avellaners, corre un rierol que arriba a formar un toll. Ens fiquem pel pinar i un poc més avall hi ha un altre naixement, que està canalitzat per una estreta sequieta. És la font de les Penyes Roges, una de les més conegudes i estimades del terme d´Onil. En un replà ombrejat per grans pins, carrasques i àlbers blancs seguim la canaleta aigües avall. Uns 300 metres més endavant, després de passar un gran xop, hi ha un altre alcavó, que sol estar sec. Allí hi ha una séquia més gran, embossada per la terra. Però nosaltres anirem pel fons del barranc, i ja no el soltarem fins eixir a la carretera. A la meitat del recorregut del barranc, quan la séquia que deixàvem dalt portava aigua, les sobres de la bassa que recollia el rierol es precipitava per tota la vessant, formant una cascada oculta per la brossa. I al capdavall, una presa de pedra frena les avingudes quan el barranc s´ompli d´aigua. Per damunt la presa hi ha un aqüeducte per fer passar l´aigua a l´altra banda del barranc.

Travessem la carretera i ja som a la casa Tàpena. D´allí a Santa Anna només resten uns 300 metres de baixada.

Aquesta excursió és una bona etapa d´entrenament per a la setmana que ve. Ens espera la travessa de la Mariola, des d´Alcoi a Bocairent. 29,5 quilòmetres de caminada pels millors indrets del sud del nostre País.

TROBADA INTERCULTURAL A IBI

2009-11-20T17:36:00.002+01:00

Diumenge 29 de novembre, Ibi acull la Trobada Intercultural a la Casa de Cultura. Els objectius d´aquesta trobada són compartir, aprendre, establir lligams humans i passar-ho bé.

Al poble d´Ibi, des de fa molt de temps, conviuen persones d´arreu del món. La immigració va marcar el creixement del poble al llarg de la segona meitat del segle XX. De tots depén que el futur es construisca sobre uns fonaments basats en el respecte, la solidaritat i la voluntat d´avançar conjuntament.

La programació de la Trobada és la següent:

11.00: Taller de balls. Balls de Romania, Equador, Argentina, Ibi, i de tot el món.

14.00: Dinar de "sobaquillo". Tot aquell qui puga, que porte menjar típic del seu poble per a compartir.

Al llarg de la vesprada: Tallers i jocs per a xiquets.

Informació facilitada per Maulets de l´Alcoià.

EXCURSIÓ PER LA MARIOLA

2009-11-19T19:40:00.007+01:00

Aprofitant el dia quasi estiuenc que va fer diumenge 15 de novembre, i tenint a la vista (només faltaven dues setmanes) l´etapa del GR7 des d´Alcoi a Bocairent), on caldrà anar ben preparats físicament, em vaig decidir a donar una volta pels racons més ombrívols de Mariola.

Des del càmping Fonts de Mariola, seguint un curt tram del GR-7 em vaig dirigir en direcció a Bocairent fins el mas dels Collets, i poc després, enfilant una senda senyalitzada a la dreta, agafí la direcció a Alfafara. Al principi baixa suau per bancals erms que van omplint-se de pinatells. Un regallador al mig de la senda, en temps de tronades pot arribar a portar aigua. No és el cas, ja que després dels temporals de setembre a penes hem tornat a veure una gota. Un poc més avall, sota una balma hi han les ruïnes del mas de Serrelles, que van quedant-se reblides d´heura. A partir del mas, la costera es fa més vertiginosa, i pot arribar a presentar algun risc de caiguda, per la pedra solta, així que cal davallar amb compte i passes curtes. Al final de la baixada ens ve des de la dreta el barranc del Fontanaret, tan abrupte que no hi ha manera de pujar-hi. A més a més, la malesa el fa impenetrable. Una vegada m´hi vaig endinsar i a penes es podia caminar per ell. Els esbarzers barren el pas. Una canaleta embossada de sediments segueix barranc amunt, entre baladres i esparregueres. Al fons del barranc sonava com una cascada, però l´espessor de la garriga impedia veure el doll de l´aigua. A l´eixida del barranc arribem al poliesportiu, i immediatament davall, l´alberg Font del Tarragó. Ací prendrem el caminet que mena a dita àrea recreativa, on una font de bon cabdal ompli una basseta. Ací s´han instal.lat barbacoes, engronsadors, taules i bancs, per poder passar un dia de dinar. Pujant cap amunt eixim a un pla enmig d´un espés pinar, on alguns freixos coloregen el paisatge amb colors tardorals. Passem per una edificació en ruïnes, sota la penya del Xorro. Després de fortes tempestes, des del capdamunt de la penya brolla una cascada, que pot durar uns pocs dies com a molt. Seguint el camí, per un bancal de nogueres abandonat que ja esdevé pinar continuem fins al següent barranc. Tambe hi han cascades, però la sequera les ha deixat eixutes. Els baladres, oms i freixos són testimonis de la presència ocasional d´aigua. Remuntem un revolt i trobem una toba per on baixava l´aigua, una balma i un naixement del qual només escoltem el so de l´aigua, perquè va canalitzada. A l´esquerra hi ha una fosca cova, per la que després de ploure sol caure aigua des del sostre, a gotes, o fins i tot a petits filets.

Retrocedim una mica, i passant per un avenc i una superfície de cepell, ara totalment florit, ens situarem damunt de la toba, i ja sentirem de nou la música de l´aigua per una canaleta tota embossada pels travertins. La calç de l´aigua es sedimenta amb les restes vegetals, i fa que l´aigua que porta la sequieta es vaja perdent pel camí i a penes arribe ací. i se´ns obri davant tota la amplària del Racó de la Font, esguitat de freixos grocs, i amb un preciós tallat rocós, grisenc, al fons. Hi ha que passar a l´altra banda del fons del barranc, i pujar una mica fins el naixement. És un alcavó del que ix aigua cristal.lina, i encara en ve des de més amunt per una petita xorrera. Els freixos es fan presents a tota la vessant del barranc. Ara la senda puja amb energia buscant el llom entre els dos barrancs. En algun pas cal trepar una mica, i en poc temps tenim a la vista Alfafara immediatament davall, Bocairent al fons, a la dreta, i ja més amunt, Agres a l´esquerra. I així arribem al mas del Fontanaret. Ara està en obres, l´estan reconstruïnt, però no han respectat ni la fisonomia que tenia el mas, ni encara menys els materials. Sembla que han preferit el formigó armat i la rajola. En el mas trobe uns excursionistes que no coneixen massa la zona i volen informació sobre la Cava d´en Miquel i la cova Bolumini, i els acompanye fins al collat des d´on ix una senda a cada costat cap a ambdós indrets. Puge al Cabeço de Mariola, des d´on hi ha una magníca vista, no només cap a la Valleta d´Agres i Bocairent, i a les serres més llunyanes, sinó també cap al cor de la Mariola, on el Montcabrer s´alça imponent. Faig una breu visita a la cova Bolumini, des d´on ve un nombrós grup d´excursionistes, al voltant de 25 o 30. I és que realment paga la pena tornar a veure aquesta cova per molt que ja la tinguem coneguda. Tornant al Cabeço de Mariola intente buscar a través dels seus prats i carrasques la baixada cap al càmping. Davalle unes ribes i algun tram serra a través fins pegar amb una sendeta enlairada que em deixa al mateix mas dels Collets. D´allí al càmping només resta una breu passejada sota les carrasques.

Avise a qui n´estiga interessat que diumenge 22 tenim excursió de mig dia per la serra d´Onil, a l´Alt de la Barcella, també anomenat com a Les Talaes. És una bona ocasió per fer un bon entrenament per a la de la setmana que ve, d´Alcoi a Bocairent. La predicció és de 19 graus de màxima i 9 de mínima, probabil.litat de pluja 0%, com ja ve éssent costum aquest novembre tan àrid que estem tenint, i vent de mestral de 14 km/h. Bon dia per eixir a la serra i gaudir de la tardor!

APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS

2009-11-19T15:43:00.002+01:00

Programació del 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans a la Safor.

DIVENDRES 4 DE DESEMBRE.
18.00. Obertura de la recepció de participants i de la zona d´acampada.
20.00. Inauguració de l´exposició de l´obra de Paco Alberola i recital poètic a l´auditori de Benifairó.

DISSABTE 5 DE DESEMBRE.
8.00 Excursions del dia:
-Simat - Barranc de l´Escudella - Les Foies - Camí dels Burros - Simat.
-Simat - Creu del Toro - Mirador del Toro - Simat.
-Simat - Barx - Simat.
-Simat - Camí dels Burros - Barranc de Manesa - La Puigmola - El Toro - Simat.
-Monestir de Santa Maria de la Valldigna i ermita de la Xara.
16.00. Actes d´inauguració a Simat i Benifairó.
16.30. Dansades a Simat amb els alumnes de l´escola. Hissada de la bandera de l´Aplec a l´ajuntament.
17.00. Cercavila entre els dos pobles.
17.45. Dansades a Benifairó amb els alumnes de l´escola. Hissada de la bandera de l´Aplec a l´ajuntament.
19.00. Acte central de l´Aplec a l´auditori de Benifairó.
Paraules de benvinguda i xarrada central: "Alta tensió i política energètica" (Sergi Saladié).
21.00. Albades, vídeos i diapositives a la Carpa.

DIUMENGE 6 DE DESEMBRE
8.00 - 10.00. Excursions del dia:
-Benifairó - Castell de Marinyén - Barranc de Cremades o de la Cadira - Benifairó.
-Tavernes de la Valldigna - Font de la Granata - Tavernes de la Valldigna.
-Simat - Barx - Simat.
-Circ de la Safor.
-Simat - Senda dels Burros - Cim de Penyalba - Montdúver - Pla de Sanoma - Castell de Marinyén - Simat.
-Les valls de la Murat i de la Casella.
-Tavernes de la Valldigna - Serra de Corbera i les creus.
-Benifairó - Barranc de Cremades - Les Foies - Barranc de l´Escudella - Benifairó.
-Monestir de Santa Maria de la Valldigna i ermita de la Xara.
-Gandia i la Marjal.
-Sueca i l´Albufera.
16.00. Partida de pilota al trinquet de Simat.
17.00 a 20.00. Xarrades.
Benifairó (sala d´exposicions, Pl. País Valencià).
17.00. Estudi històric de la Valldigna.
18.00. 40 anys d´independentisme.
19.00. L´expulsió dels moriscos i les seues conseqüències (Manuel Ardit).
Simat (sala d´actes de l´ajuntament).
17.00. Estud càrstic de la Valldigna (Grup Comando).
18.00. Xarxa viària. El tren Gandia - Dénia com a model (Josep Garcia).
19.00. Presentació de l´editorial de mapes excursionistes El Tossal.
19.30. Presentació de les Marxes Intercomarcals pels Països Catalans.
17.00 a 20.30. Fira d´entitats a la Carpa o al mercat de Simat.
23.00. Xavi Castillo a la Carpa.
0.00. Punxa-discos.

DILLUNS 7 DE DESEMBRE
8.00 - 10.00. Excursions del dia:
-Benifairó - Castell de Marinyén - Barranc de Cremades o de la Cadira - Benifairó.
-Simat - Creu del Toro - Mirador del Toro - Simat.
-Simat - Barx - Simat.
-Circ de la Safor.
-Simat - Senda dels Burros - Cim de Penyalba - Montdúver - Pla de Sanoma - Castell de Marinyén - Simat.
-Les valls de Murat i de la Casella.
-Tavernes de la Valldigna - Serra de Corbera i les Creus.
-Benifairó - Barranc de Cremades - les Foies - Barranc de l´Escudella - Benifairó.
-Monestir de Santa Maria de la Valldigna i ermita de la Xara.
-Gandia i la marjal.
-Sueca i l´Albufera.
16.00. Partida de pilota al trinquet de Simat.
17.00 a 19.30. Xarrades.
Benifairó (sala d´exposicions. Pl. País Valencià).
17.00. Arqueologia de la Valldigna (Mª Isabel Escrivà).
18.00. Agroecologia (Enric Navarro).
Simat (sala d´actes de l´ajuntament).
17.00. El primer excursionisme valencià (Joan F. Mateu).
18.00. Activitat de muntanya responsable (Carles Arnal).
19.00. Macrourbanisme al País Valencià (Roger Cremades).
20.00. Dimonis i Nova Muixeranga per convocar el sopar.
21.00. Sopar de Germanor de l´Aplec a la Carpa.
23.00. Concert a la Carpa.

DIMARTS 8 DE DESEMBRE.
8.00. Excurisons curtes
-Simat - Barranc de l´Escudella - Les Foies - Camí dels Burros - Simat.
-Simat - Creu del Toro - Mirador del Toro - Simat.
-Simat - Barx - Simat.
-Simat - Camí dels Burros - Barx - Barranc de Manesa - la Puigmola - El Toro - Simat.
-Monestir de Santa Maria de la Valldigna i ermita de la Xara.
12.00. Actes de cloenda. Concert de les bandes de Benifairó i Simat.

NOVETATS EÒLIQUES

2009-11-18T22:11:00.004+01:00

Segons apareix en una notícia al diari El País, el fiscal porta a Renomar i al Consell davant el jutge per possible prevaricació en la construcció de centrals eòliques a la zona 3 (comarca dels Ports). Us passe l´enllaç per a que pogueu llegir la notícia completa: http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/fiscal/lleva/Renomar/Consell/juez/parques/eolicos/elpepiespval/20091118elpval_3/Tes.

ASSOCIACIÓ D´ESTRANGERS A ONIL

2009-11-17T21:19:00.005+01:00

Si la setmana passada ens avergonyíem per una manifestació feixista a Ibi (l´Alcoià), i mostràvem el nostre malestar amb la Subdelegació del Govern per autoritzar-la, d´altra banda és també una satisfacció que a Onil s´haja creat un grup amb el nom d´Associació d´Estrangers a Onil. Sempre he cregut que l´intercanvi cultural entre els pobles ens enriqueix a tots, i celebrem que aquesta nova associació puga desenvolupar les seues activitats i compartir-les amb la població autòctona. I encara més, que es senten a gust amb nosaltres. El poble valencià sempre ha estat tolerant i hospitalari amb els nouvinguts, i la majoria de vegades els ha integrat fins que al cap del temps han esdevingut uns valencians més. Han ajudat a fer que siguem un poble dinàmic i pròsper, i a canvi han pogut desenvolupar els seus projectes de vida. Per això donem la benvinguda a aquesta associació, els convidem a que participen de la nostra prosperitat, a que es consideren a casa seua, com a colivencs i valencians, i condemnem amb tota energia a tots aquells que es dediquen a crear odi contra els qui no "pensen" com ells. I de pas, no estaria de més recordar a les autoritats públiques que si els estrangers treballen aci, paguen impostos ací i viuen sota les nostres lleis, també haurien de tindre dret al vot i poder decidir quí els ha de governar, igual que ho podem fer nosaltres.

XARRADA SOBRE EL RIU SEGURA

2009-11-10T22:49:00.006+01:00

La Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció organitzen al Centre Ovidi Montllor d´Alcoi una xarrada per a divendres 13 de novembre, a les 20.00, a càrrec de Carlos Arribas (Ecologistes en Acció), sota el títol: RIU SEGURA: QUAN ELS TRIBUNALS CASTIGUEN ELS ECOLOGISTES I EMPAREN ELS RESPONSABLES DE LA CONTAMINACIÓ.

Hi ha un principi ambiental que diu "qui contamina paga". En el cas del riu Segura, els tribunals han absolt els contaminadors i els responsables de l´Administració que va permetre durant anys la contaminació, i han condemnat en costes (més de 30.000 €) els grups ecologistes que han lluitat contra la contaminació.

Després de la xarrada tindrà lloc un sopar, els beneficis del qual es destinaran a sufragar les costes del juí.

EXCURSIÓ 8 DE NOVEMBRE. GORGES DEL XÚQUER

2009-11-10T12:17:00.006+01:00

Ens desplacem als confins del País Valencià, fitant amb Castella-la Manxa, per visitar un dels reductes salvatges més impressionants del nostre territori. Un canyó fluvial emmarcat per altes parets rocoses. El riu Xúquer, des del seu naixement fins la presa de Tous, només uns 30 quilòmetres abans d´abocar a la mar, discorre per la Serrania de Conca, per la Manxa, la Manchuela i la Vall de Cofrents, la major part del seu camí per estrets i profunds canyons.

Abans de començar l´excursió bé paga la pena fer una visita guiada a la cova de Don Juan. Es tracta d´una gran cavitat kàrstica amb formacions d´estalactites, estalagmites, columnes, colades i banderes. Consta d´una part més alta, eixuta, i altra més profunda, humida. La temperatura de l´interior de la cova és constant al llarg de l´any, de 17 graus. Des del Mesolític (entre el 8000 i el 6000 abans de Crist), va estar utilitzada esporàdicament com a refugi. No s´han trobat pintures rupestres, però sí restes arqueològiques. També va tindre el mateix ús durant l´expulsió dels moriscos, en 1609, on es van amagar alguns d´ells per no ser expulsats. El nom de la cova li ve per Don Juan, qui els va fer fora. Des de fa uns 16 anys té un ús turístic. S´ha habilitat un sender circular interior, en alguns trams escalonat, i se li ha dotat d´enllumenat, per poder contemplar les seues formacions. Com que no està permés fer fotos dins la cova, només us n´he penjat dues exteriors i 3 fotos interiors extretes del panell informatiu.

Ja ben avançat el matí encetem la nostra ruta. Hem hagut de desfer camí fins el poble de Jalance (Xalans), i prendre una pista asfaltada per la vora del Xúquer. Quan aquesta pista està a punt de creuar el riu i tornar enrere per l´altra banda, ix un camí sense asfaltar a la dreta. Aquest és el que anem a agafar. El camí puja suau durant pràcticament tot el recorregut, i s´enfila per una cornisa a mitjan tallat rocós. En alguns trams més amples hi ha una conducció d´aigua per la vora, oculta per una petita paret de blocs, i en trams més estrets circula per davall del camí. Quan arribem a una caseta de captació d´aigua, el camí acaba i esdevé senda, molt frequentment barrada per despreniments. Cada vegada el riu va més profunt, puix el seu desnivell és mínim i el del camí ascendeix a poc a poc. En algunes ocasions hem de travessar algún túnel, perquè les parets del canyó no arriben a deixar espai per a poder passar. Quan més ens endinsem, els paisatges es fan més espectaculars. La nostra banda és una contínua cinglera altíssima, possiblement de més de 250 metres de desnivell, i la d´en front, més suau, de vegades és una vessant totalment coberta de pinar, carrascar i rodals de freixos, algunes cingleres més petites, o formacions de frares i crestalls. Al capdamunt, alguns aerogeneradors resten encant a aquest territori pràcticament verge. El riu s´obri camí entre els estrets, i de quan en quan arriba a deixar algun petit espai on creixen rodals de xops, o fins i tot s´ha pogut aprofitar per cultivar petits horts, només al principi. Les aigües de color turquesa, si fóra estiu, ens animarien al bany en alguns amples tolls. I arriba un moment en el que la senda entropessa amb un penyassegat on ja no es pot seguir, i s´acaba. Al llarg de tot el recorregut hem anat passant per algunes construccions, moltes d´elles en ruïnes, d´ús hidràulic. La guia de la cova de Don Juan ens explicà que al riu Xúquer se li pren la gran part del seu cabal aigües amunt, i es desvien per una conducció subterrània que travessa la serra i mou una central hidroelèctrica al terme de Cofrents. Aquesta conducció acaba desaiguant al Cabriel, que en les immediacions de Cofrents es junta amb el Xúquer al pantà d´Embarcaderos. Com que el nostre camí és tan penjat i no dóna més opcions (arribàrem a pensar en poder baixar al riu per una pedrera i intentar tornar per la ribera, però vist des de dalt sembla totalment impossible si no és per dins l´aigua, seria qüestió de plantejar-ho en estiu), ens toca tornar per on hem vingut. I després d´aquest excursió tan completa, en la que hem pogut gaudir de bona superfície forestal, d´un tram fluvial en perfecte estat de conservació, de grans parets abruptes, de vegades com tallades a plom, d´una meravella geològica subterrània, i d´un dia ventós que per la part on nosaltres caminàvem a penes ens afectà, arredonim el dia amb un bon dinar a Jalance.

CUENCA AZUL

2009-11-10T12:04:00.002+01:00

El projecte Cuenca Azul és una plataforma formada per entitats, organitzacions ecologistes i fundacions sensibil.litzades amb la gestió dels ecosistemes aquàtics (rius, llacs, aigües subterrànies, costes...), que pretén fer complir a la conca de l´Ebre la Directiva Marc d´aigües, que implica aconseguir el bon estat ecològic de l´aigua, evitar la contaminació, satisfer la demanda i previndre les conseqüències de les sequeres i les inundacions. Algunes de les entitats que en formen part són: Ecologistes en Acció, la Plataforma en Defensa de l´Ebre, Fundación Nueva Cultura del Agua o SEO. Des de finals d´octubre, Cuenca Azul està realitzant reunions informatives al llarg de totes les comunitats autònomes que participen en la conca hidrogràfica de l´Ebre. Avuí, 10 de novembre, es convoca una reunió a Tortosa per a Catalunya i el País Valencià. Cal dir que una part del nostre país, concretament la pràctica totalitat de la comarca dels Ports, vessa cap a l´Ebre a través del riu Bergantes. La web de Cuenca Azul és: www.cuencaazul.com. També la trobareu a la llista d´enllaços.

L´EFECTE ARENYS

2009-11-06T17:25:00.002+01:00

Des que al mes de setembre, a Arenys de Munt es celebrà la primera consulta popular per la independència de Catalunya, iniciatives semblants han anat, majoritàriament prosperant com bolets en la tardor per tota la geografia catalana, sota el lema "Independència? tu decideixes" i "Que no decideixin per tu". En alguns casos, també, rebutjades en alguns ajuntaments, com Gavà, Tremp, Balaguer, Montgat o Tarragona. Molts altres pobles, i en aquest cas també a les Illes Balears, estan interessats en promoure consultes als seus municipis. El 13 de desembre, al voltant de 130 pobles convoquen els seus habitants a votar, un total de 650.000 ciutadans i ciutadanes (quasi el 10% de la població de Catalunya). Podeu entrar a aquest enllaç per poder seguir l´actualitat en aquest tema: http://www.directe.cat/consultes-independentistes. De moment, al País Valencià encara no hi ha cap poble on s´haja plantejat, no ens quedem enrere i decidim nosaltres també.

Cal dir que el dret a l´autodeterminació ve recollit en la Carta de les Nacions Unides i en els Pactes Internacionals dels Drets Humans. A més a més és un principi fonamental del Dret Internacional Públic. El Comité dels Drets Humans considera el dret a l´autodeterminació com a requisit necessari per a la plena efectivitat dels drets humans individuals. (Informació i mapa extrets de viquipèdia).

CINEMA EN VALENCIÀ

2009-11-04T15:09:00.002+01:00

La Generalitat de Catalunya vol aprovar una llei per a que la meitat de les pel.lícules que es projecten a Catalunya estiguen doblades o subtitulades en català. Ja va sent hora de que els valencians deixem d´anar a la cua en totes les iniciatives destinades a normalitzar la llengua pròpia, i tant de bo seria que disposàrem d´una llei semblant, i fer que la nostra llengua estiga present a TOTS els àmbits d´ús, inclòs el cinema. Per a la supervivència de la llengua cal fer necessari el seu ús i aprenentatge, perquè d´allò contrari, cada vegada més es situaria en un clar perill d´extinció, ofegada sota la prepotència i superioritat de la Lengua Compañera del Imperio, omnipresent a tots els àmbits: premsa, ràdio, tv, carrer, treball, comerç, administració pública... i cinema. Us convide a votar en l´enquesta sobre la llei del cinema, que bé podria extrapol.lar-se al País Valencià.

XÚQUER VIU

2009-11-03T17:06:00.004+01:00

El PP i el PSOE signen la pena de mort del riu Xúquer al no reconéixer que està sobreexplotat. El diputat del BLOC Enric Morera lamenta que els dos partits centralistes es posen d´acord per a rebutjar una Proposició No de Llei que va elaborar la plataforma Xúquer Viu, de la que s´havia fet ressò a les Corts Valencianes el BLOC, i que demanava que l´aigua que s´ha de transvasar des del Xúquer al Vinalopó no s´utilitze per a l´urbanisme desordenat ni per a fer negoci, com tant agrada fer al PP.

El BLOC demana que aquestes aigües siguen destinades exclusivament a substituir l´aigua extreta dels aqüífers sobreexplotats del Vinalopó, tal com diu la documentació oficial del projecte que es va remetre a la Unió Europea per tal d´aconseguir el cofinançament per valor de 120 milions d´euros.

Que la Generalitat Valenciana complisca les condicions que li va marcar la Unió Europea: acabar les infraestructures de modernització de regadius a la Ribera del Xúquer; aplicar les mesures necessàries per invertir la contaminació per nitrats a l´aqüífer Plana Sud de València; garantir la qualitat de l´aigua per al consum humà a les comarques de la Ribera del Xúquer, i garantir la qualitat de l´aigua que s´aboca a l´Albufera des de la depuradora de Pinedo.

Que es trasllade la sol.licitud de declaració de sobreexplotació dels aqüífers del Vinalopó i de la Manxa Oriental a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com a garantia jurídica per a la recuperació d´aquests aqüífers.

Informació extreta de l´Infobloc Nacional del 30 d´octubre de 2009.

SITUACIÓ EXTREMA A LAS TABLAS DE DAIMIEL

2009-10-29T22:38:00.002+01:00

El Parc Nacional de Las Tablas de Daimiel (Castella-La Manxa), pateix quatre anys seguits de sequera, que han deixat com a resultat que només 10 de les 1600 hectàrees inundables tinguen aigua, i que la turba resseca vaja cremant-se de forma subterrània. Fa més d´un mes que va entrar en combustió i no s´aconsegueix apagar. Aquest espai natural porta més de 35 anys en constant degradació. Els Ojos del Guadiana s´assecaren als anys 80. Eren el principal aport d´aigua dolça a la zona humida, però la sobreexplotació de l´aqüífer a base de pous il.legals va acabar amb el brollador. El Ministeri de Medi Ambient contempla solucions a curt termini, com un transvasament des del Tajo, que ja de per si també pateix una situació deficitària en la conca alta. S´hauria de construïr una tuberia i impermeabil.litzar alguns trams del riu Cigüela per poder aconseguir que la màxima quantitat d´aigua arribe al Parc Nacional (més del 70%). L´aigua que es va transvasar en anteriors ocasions a penes arribava al Guadiana, degut a les fuites i filtracions. Les solucions a llarg termini consisteixen en la compra de terrenys per part de l´Estat. Fins ara, s´han adquirit unes 1000 ha. En les pròximes setmanes es contempla comprar 150 ha. més, així com els drets sobre l´aigua. Si la situació segueix empitjorant, el Parc Natural de Las Tablas de Daimiel, fins i tot podria arribar a ser descatalogat. Esperem que la conscienciació sobre la gestió de l´aigua i aquestes mesures ens puguen permetre gaudir de nou de Las Tablas de Daimiel i que ho puguen fer les futures generacions.

Un exemple d´assecament d´una zona humida la tenim ben a prop, al nostre propi terme, però malauradament no hi ha la més mínima intenció política de recuperar-la.

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE L´HOTEL DE LA FONT ROJA

2009-10-28T09:53:00.004+01:00

El passat dijous 22 d´octubre, la Diputació d´Alacant va presentar el seu projecte de l´hotel que pretenen construïr a la Font Roja. La Colla Ecologista La Carrasca, d´Alcoi, ens ha facilitat aquestes dades, sobre les que basen el seu rebuig al projecte:

L´acte va estar ple de propaganda i de veritats a mitges. El pla de participació pública és enganyós i parteix d´una posició predeterminada.

El projecte és insostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental. L´hotel tindria 35 habitacions, i segons el president de la Diputació, si fos més reduït no seria rendible. No respon a criteris ambientals ni a les necessitats que pogueren haver, sinó que la intenció és privatitzar-lo.

En la presentació no es fa cap menció a les necessitats d´aigua que tindria l´hotel, ni d´on s´extrauria. L´aqüífer del Menejador és molt reduït, i en cas d´explotar-lo, s´assecarien les fonts del Parc Natural, inclosa la mateixa Font Roja.

Es construïrien 3 plantes en altura, i en superfície es supera l´extensió dels antics xalets, s´haurien d´excavar més terrenys i una planta subterrània que destruïria l´alcavó de la Font Roja.

La zona d´aparcament destruïria l´actual zona d´acampada GRATUÏTA i les àrees recreatives,

zones d´autèntic ús social i excursionista.

S´eliminaria també la Glorieta dels Paellers, restant al paratge valor recreatiu i social, i el seu ús gratuït, per donar pas a la privatització.

La privatització dels espais d´ús públic gratuït també minvaria la superfície disponible per a futures necessitats de gestió del Parc Natural.

S´haurien de construïr noves dependències per a la brigada de manteniment del Parc Natural, que costarien 226.000 euros. A l´Ajuntament d´Alcoi i la Diputació d´Alacant (del PP) no els importa gens la conservació del Parc Natural ni la seua vocació d´ús públic.

Després de tots aquests arguments de la Colla Ecologista La Carrasca, aquest col.lectiu mostra la seua oposició al projecte de l´hotel de la Font Roja, i des de TERRA VERDA recolzem totalment la postura dels ecologistes alcoians. Cal dir que el carrascar de la Font Roja gaudeix de mesures de protecció des del segle XIV, és el bosc mediterrani millor conservat, sens dubte, de les comarques del Sud del País Valencià, i és necessari, no sols mantindre´l sinó encara més, incrementar el seu valor natural per a que les futures generacions el puguen gaudir com el podem gaudir nosaltres. Hi han alternatives molt més respectuoses a aquest projecte, com la del PSPV-PSOE d´Alcoi, que contemplaria la restauració dels xalets per a ús públic i la construcció d´un hotel al principi de la carretera de la Font Roja, fora del Parc Natural, o la del BLOC d´Alcoi, que consistiria en un complex turístic, cultural i ambiental al Salt, recuperant els antics edificis, la qual cosa no suposaria ocupar més territori.

EXCURSIÓ 25 D´OCTUBRE. TEIXERA D´AGRES

2009-10-26T09:42:00.004+01:00

Ben entrada la tardor, i amb un dia quasi estiuenc, ens dirigim a la serra de Mariola, i recorrem un sector ombrienc dels millor conservats de tota la serra. Eixim des del llavador d´Agres per un camí asfaltat en direcció al poblat del bronze de la Mola, esmorzem a la font de l´Alficosset, i per una senda que en un principi davalla una mica, i més endavant guanya alçada a poc a poc, arribem a la carena de la serra, a envistes de Muro, des d´on prenem una senda que busca la cresta, passant de forma alternada a l´ombria i a la solana. A l´arribar a una allargada pedrera decidim anar planejant cap a la Teixera, en comptes de pujar al cim del Teix, entre aurons de colors tardorals. Des de la Teixera passem al següent barranc, just davall del refugi Montcabrer, i d´allí baixem per una senda còmoda a Agres passant pel castell i el convent. Us dirigisc al meu blog CAMINS I SENDES per a que pogueu veure la descripció i les fotos d´aquesta excursió, ja que allí ja la vaig descriure en el seu dia exactament igual que ahir la vam fer. L´enllaç és: http://caminsisendes.blogspot.com/2009/04/ombria-dagres.html. Us deixe ací unes quantes fotos.

GIRONA DECIDEIX

2009-10-24T21:29:00.000+02:00

La nova plataforma Girona Decideix presentarà en el ple municipal del 10 de novembre la moció per donar suport a una consulta sobre la independència a la ciutat. Un dels portaveus de la plataforma, Biel de Montserrat, va avançar la voluntat d'iniciar contactes amb «les entitats veïnals, culturals i institucions per garantir una participació altíssima». Les tres entitats consideren que la consulta als ciutadans «s'ha de viure com un acte de normalitat democràtica». La voluntat dels organitzadors és que la ciutadania es mobilitzi per garantir que hi hagi «una participació massiva».Si l'Ajuntament aprova la moció, Girona es convertirà en la primera de les quatre capitals catalanes que farà la consulta popular amb el suport consistorial.

ALTRE REGAL

2009-10-24T19:50:00.004+02:00

Com ja us vaig prometre, abans que acabara octubre deixaria altre regal als seguidors de TERRA VERDA. Ací el teniu: un grapat de fotos tardorals del Parc Natural de la Font Roja. Al cap i a la fi és el regal que ens oferix la natura any rere any sempre que arriba la tardor. Són de 3 dates diferents: 1 de novembre de 2003, 8 de novembre de 2007 i 26 d´octubre de 2008. Les teniu en el vídeo de la columna de la dreta. Espere que us agraden.

PER LA LLIBERTAT I LA TOLERÀNCIA

2009-10-17T17:03:00.002+02:00

Reproduisc ací íntegrament un article de José Beteta, extret del seu blog "El cau d´un rabosot".
BASAURI PODRIA SER ALZIRA.
Muy buenas. El que escribe estas líneas tiene por nombre Joseba Urrutia, ciudadano vasco natural de Basauri, una localidad de poco más de 40.000 habitantes cercana a Bilbao. De profundas convicciones demócratas, siempre he creído en la libertad, en todos los sentidos. Pronto me interesé en la política y empecé a militar en el Partido Popular de mi localidad. Soy vasco, decididamente vasco y consciente de la personalidad propia que tenemos como pueblo dentro del contexto de la nación española y no me avergüenzo de pensar lo que pienso.
Cuando entré en política, fruto de mis ideales demócratas, era un tanto ingenuo y llegué a creer que podría defender mis ideas, tan válidas como las que más, con total libertad sin que viera peligrar mi integridad física ni la de mis compañeros. Pensaba que los ataques de los violentos no alcanzarían mi ciudad, que era muy difícil que pudiera llegar a afectarme la violencia terrorista. ¡Pobre ingenuo!
Hace dos años colocaron una bomba en la sede del PP. Afortunadamente no llegó a explotar. Sólo fue un susto, tanto para los militantes populares como para los vecinos de las viviendas contiguas. Meses después, nos reventaron las ventanas de la sede con piedras. Afortunadamente a esas horas no había nadie en el edificio y no lamentamos daños humanos. Desgraciadamente los sufrimos algún tiempo más tarde. Una concejal popular de un pueblo vecino recibió una pedrada durante una manifestación que le produjo una brecha junto a la ceja. Por centímetros nuestra compañera se salvó de perder un ojo... o la vida.
Nuestras sedes son atacadas continuamente por los enemigos de la democracia: hemos contabilizado alrededor de 300 agresiones contra militantes y sedes de sindicatos, partidos y organizaciones no abertzales en los últimos meses, que van desde pintadas, amenazas en internet, agresiones físicas, sedes quemadas, etc. Una de las últimas agresiones que más de cerca me afectaba fue la sufrida por un joven administrador de un conocido portal web afín a los ideales del PP, que fue agredido en la puerta de su casa de Bilbao por una quincena de encapuchados que le amenazaron de muerte si no abandonaba su tarea informática. El joven iba acompañado por una amiga que también fue agredida mientras los energúmenos le gritaban “guarra” y “putita españolita”.
Desde hace un tiempo, en Basauri aparecen con especial virulencia los conocidos como “muros de la vergüenza”, es decir, pintadas que enaltecen la violencia contra aquellos que no pensamos como ellos. Desde el PP local se condenó la aparición de estas pintadas, muchas de las cuales estaban cerca de centros educativos, y se pidió que fueran borradas y que se realizaran actuaciones con los más jóvenes para prevenir futuros intolerantes. Ante la falta de reacción por parte de las autoridades, los miembros de Nuevas Generaciones decidimos borrarlas a plena luz del día. La Ertzaintza nos prohibió borrarlas si no les presentábamos la autorización de los dueños de la pared donde se encontraban las pintadas. Finalmente conseguimos dicho permiso y pudimos borrarlas. Días más tarde, y como reacción, nuestra sede fue atacada con pintadas amenazantes del tipo “Españoles no. Os vais a quemar”.
La última de las agresiones la padecí en mis propias carnes. Días antes de la Aste Nagusia de Bilbao, la Semana Grande, el consistorio bilbaíno celebraba su tradicional acto cívico de homenaje a la Ikurriña y a la personalidad vasca. Un acto que desde la Transición ha perdido su carácter popular, de homenaje de todos los vascos hacia su tierra y su bandera, y ha sido apropiado por el nacionalismo vasco. En este sentido, el PP ha tenido parte de culpa porque en su día decidió mantenerse al margen de dicha muestra de fervor vasquista por no estar de acuerdo con las connotaciones nacionalistas del acto y por no sentirse identificado por las consignas que allí se pregonaban. No obstante, en el seno del partido ha habido siempre sectores que apostaban por recuperar dicho acto de homenaje al País Vasco. Los militantes del PP somos tan vascos como los del PNV o Eusko Alkartasuna y tenemos, por tanto, el mismo derecho a manifestar nuestro sentimiento como cualquier otro vasco.
Este año, por suerte, el PP de Bilbao decidió convocar a sus militantes a acudir con pancarta propia a dicho acto institucional. La noticia fue muy bien acogida por muchos compañeros de otras ciudades que confirmaron su presencia. No tardaron en llegar las amenazas por parte de conocidos grupos violentos que responsabilizaron a Basagoiti, líder del PP vasco, de cualquier incidente que pudiera ocurrir. Dichos elementos animaban a recibir “con patadas y puñetazos” a cualquier españolista que osara acudir al homenaje. Basagoiti denunció las amenazas y pidió protección policial durante la jornada reivindicativa. Desde el Departamento de Interior del Gobierno Vasco se nos aseguró que la Ertaintza velaría por la seguridad de los militantes populares.
Nada más llegar, el poco menos de un centenar de valientes del PP que decidimos acudir, fuimos recibidos con una lluvia de huevos llenos de pintura por parte de un grupo de violentos. Hasta ese momento la Ertaintza no nos había acompañado. Estábamos solos ante lo que sabíamos que iba a ser una agresión con límites insospechados. Antes de que apareciera la Ertzaintza, los violentos nos insultaron, empujaron, propinaron patadas y nos quitaron las banderas de nuestro partido, impidiéndonos finalmente incorporarnos a la marcha de homenaje a la enseña vasca. La Ertzaintza apareció justo para evitar un linchamiento. Cumplieron con su trabajo, pero llegaron tarde y en un número escaso. Dos de nuestros representantes en el parlamento vasco acudieron para con su intervención procurar que la Ertzaintza se esmerara en el cumplimiento de su misión. Los violentos nos siguieron por las calles de Bilbao, acorralándonos. Oí los gritos de los jóvenes radicales: “¡Urrutia, jódete!”. Me conocían y apuntaban directamente hacia mí. No hubo detenciones. Días después se jactaban públicamente en sus foros de internet de las agresiones cometidas.
Esta es una muestra de la falta de libertad que vivimos la minoría popular en el País Vasco. Por suerte la acción de los cuerpos de seguridad contra esta gente es contundente. Cada semana hay nuevos avances en la lucha contra el terrorismo. Los partidos y asociaciones afines son ilegalizadas y sus cabecillas encarcelados. Aun así, no se puede hablar de libertad en Euskadi. En este momento me juego mi integridad física escribiendo estas líneas. Indignante... ¿verdad?
Per sort, Urrutia és un personatge de ficció.
Per sort, Joseba Urrutia és tan sols un personatge de ficció que ha servit per a que molts de vosaltres ara mateix vos sentiu més demòcrates que mai, més partidaris de la llibertat d’expressió i més convençuts de que els valencians no patim la mateixa situació que els bascos. Vos equivoqueu.
Joseba Urrutia és Jose Beteta, no és del PP sinó del BLOC i no és de Basauri sinó d’Alzira. Els fets relatats per Joseba són fets reals patits en primera persona. Fa dos anys la bomba en la seu nacional, les continues agressions a les nostres seus, les agressions físiques a companys, la impunitat amb la que actuen els grups d’extrema dreta en el País Valencià... tot és verídic. Els murs de la vergonya els tenim en la nostra ciutat, on han proliferat les pintades nazis. L’agressió a l’administrador del portal valencianisme.com va ocórrer el darrer 8 d’octubre, vespra del dia dels valencians. La pedrada a una regidora nostra va ocórrer a Gandia. L’agredida va ser Maite Peiró, regidora valencianista de l’Alqueria de la Comtessa. No hi va haver detinguts.
La fictícia marxa d’homenatge a la Ikurriña és la Processó Cívica del 9 d'octubre, a la qual un centenar de militants i simpatitzants del BLOC voliem acudir com veniem fent els últims anys. Els agressors en este cas sí que tenen nom i cognoms, i les entitats i partits feixistes agressors també. No poguérem participar. Ens reberen amb ous de pintura, espentes, insults, patades, sense que hi haguera cap detingut.
La diferència entre Joseba i un servidor és que, mentre totes les agressions patides per ell van ser portada dels mitjans de comunicació autonòmics i estatals, les nostres agressions queden en l’oblit. No hi han detencions, No s'aplica la llei de partits. No s’investiga. Es permeten manifestacions racistes i xenòfobes d’estos grups. Com pot ser que una organització terrorista amb dècades d’història com ETA patisca detencions cada dos o tres setmanes, i els grups d’extrema dreta valencians actuen amb total impunitat? O els nazis són molt espavilats i els etarres molt ignorants, o les forces de seguretat no estan fent tot el que poden per a combatre la violència feixista en la nostra terra. PP i PSOE són responsables directes d’estes agressions per no posar els mitjans necessaris per a evitar-ho.
Basauri podria ser Alzira. Malauradament, no ho és.

ORDESA 2009

2009-10-17T17:00:00.002+02:00

En els següents posts us oferisc unes quantes fotos i descripicions de l´expedició que els grups Natura i Gent i el Centre Cultural Castellut van organitzar a Ordesa per al pont del 9 d´octubre. Per a l´any que ve, Natura i Gent té previst projectar un vídeo amb les fotos del viatge, una de les activitats del 10 aniversari del grup.

MORILLO DE TOU

2009-10-17T15:57:00.004+02:00

Després de 8 hores en cotxe i de travessar el port del Serrablo per una carretera estreta i regirada, arribem a Boltaña, i en 6 quilòmetres més, a Aínsa (L´Aínsa en aragonés), on es junten els rius Ara, provinent d´Ordesa, i el Cinca (Zinca en aragonés), que baixa des de la vall de Pineta. 5 quilòmetres riu avall arribem a Morillo de Tou, on ens quedarem a dormir. És una pedania de L´Aínsa que es quedà despoblat. Va ser expropiat per a la construcció d´un embassament, però mai no arribà a quedar cobert d´aigua, i després d´anys d´abandonament, la Confederació Hidrogràfica de l´Ebre el va cedir a CCOO per a que gestionaren la seua reconstrucció i explotació. Aquest és un dels millors exemples de recuperació d´un poble abandonat. S´ha respectat quasi per complet l´arquitectura i els materials originals. El poble té ara un restaurant, una biblioteca, un càmping, diversos allotjaments, i fins i tot, un museu de terrisseria ubicat a l´església. Tot l´entorn de les cases està ajardinat amb frondosos arbres.