COMUNICAT DE L´AMPA DEL C.P. RICO SAPENA (CASTALLA).

Us reproduisc i traduisc el comunicat que ha emés la directiva de l´AMPA del col·legi públic Rico Sapena, arran de la situació en què es troba un dels edificis.

La Directiva de l´AMPA us comunica que, després del que s´ha vist ahir en l´assemblea general es va decidir:
1. Que, en vista de la NO claredat d´informes, dades i intencions, NO volem que s´instal·len 10 barracons en la pista de bàsquet, per diversos motius: perquè no caben la totalitat de les aules que es necessiten, perquè la grandària serà tan xicoteta que per a que càpiguen els barracons "quasi no cabran els nostres fills", perquè si hi ha que fer obra/demolició de l´edifici blanc eixe no és el lloc més segur per als nostres fills, etc, etc.
2. Anit s´acordà manifestar-nos AVUÍ/ARA A LES 12 a la pista de bàsquet per expressar la nostra decisió. El tema urgeix, puix els barracons (caixes de mistos) ja estan acordats i en qualsevol moment arribaran.
3. Recordar que l´AMPA SOM TOTS, la Directiva sols la representa; per açò demanem, per favor, ORGANITZACIÓ; çò és, el més urgent possible necessitem un representant de cada classe per a què ens ajude en temes complicats, per a què es reunisca amb la directiva per prendre decisions i després poder traslladar-lo a tots els pares amb eficàcia. El tema dels papers, de vegades no funciona i d´altres arriba tard. No ens podem adormir en els llorers, les decisions ja estan preses per part de conselleria/ajuntament/direcció. I creiem que nosaltres pintàvem alguna cosa... No creus?
PER UNA VEGADA, ANEM A UNIR-NOS DE DEBÒ, JA ESTÀ BÉ, PROU JA!!! SÓN ELS NOSTRES FILLS!!
www.ampacastalla.blogspot.com - 638103137.

Crec que aquest comunicat és ben clar, i reflecteix perfectament la situació d´impotència dels pares i mares envers una administració pública incapaç de resoldre els problemes del poble. Jo recomanaria a tots els pares i mares que l´any que ve, en anar a votar, pensen bé a quí donen el seu vot en les eleccions autonòmiques, que és qui té les competències en ensenyament. La gran quantitat de diners que la Generalitat Valenciana va a destinar a la visita del Papa podria ser molt més útil si s´invertiren en allò que de veritat ens cal.

POLVORÍ A LA SERRA DE MARIOLA

Us deixe aquestes imatges de la serra de Mariola al terme d´Alfafara. Especialment els pinars de les ombries d´Agres, Alfafara i Bocairent estan en un estat lamentable. Les nevades dels últims anys que han coincidit amb vents de ponent o tramuntana han destrossat la major part dels pins, i ningú no ha fet res per retirar els cops i la ramulla que hi ha escampada per tota la serra. Aquest estiu, la Mariola s´ha lliurat de miracle del foc, després del gran incendi d´Agullent, però té un altíssim risc potencial d´incendi. Aquestes fotos pertanyen al Racó de les Monges i les proximitats del mas de Malagana i de la font de les Dotze. Són àrees que s´han salvat de tots els incendis que han assolat la serra de Mariola en els darrers 30 anys, però està tota la serra en un estat semblant. No entrem ara en el debat sobre si el pi blanc és el més indicat per a les repoblacions a la serra de Mariola. Aquestes imatges parlen per si soles, i demostren que no. Alhora, el govern valencià retalla en un 60% les inversions destinades a la neteja forestal.

REUNIÓ SOBRE EL CASC ANTIC DE CASTALLA

Des del meu blog done recolzament a tota la gent que viu al casc antic de Castalla. Ja no per motius històrics o identitaris, ni per motius turístics o estètics. Sobretot perquè allí viu gent, i aquesta gent té els mateixos drets que els/les demés castelluts/des per a viure en unes condicions dignes, i no envoltats de ruïnes, rates i paràsits. Perquè paguen els mateixos impostos que els demés, i perquè no tenen cap culpa de la ineptitud dels equips de govern dels darrers anys.
Us envie un enllaç al blog de Quina Castalla Volem on teniu més informació sobre aquesta reunió.
http://quinacastallavolem.blogspot.com/2010/10/un-pas-avant-dilluns-25-doctubre-les.html

EXCURSIÓ LLOMA GROSSA 26 - 9 - 2010

Després d´un llarg i calorós estiu, quan encara no comença a notar-se massa la davallada tardoral de les temperatures, ni ens han arribat a penes les pluges, comencem la temporada d´excursions pel terme de Castalla.

Deixem els cotxes en el camí de les Fermoses, on acaba l´asfalt, i continuem pel camí, passant els forns d´algeps i la casa de Litero. Evitem un parell de revoltes pel camí vell, fins la caseta de l´Àngel, on ens fem les fotos de rigor en un gros exemplar de pi pinyer.

Encara seguim uns centenars de metres més entre els bancals d´ametlers de la caseta de l´Àngel, fins que arribem a un punt on se´ns travessa el camí que, en direcció esquerra, que serà la que agafem, ens puja al capdamunt de la Lloma Llarga, Lloma Grossa o serra de Castalla. Eixe camí, si el continuàrem, ens podria deixar a la carretera de Catí a l´altura de la casa del Portell, o fer cim a l´Empenyador. Però no serà aquest el que seguim, sinó un camí a la dreta que recorre tota la carena de la serra de Castalla.

Anirem quasi planejant, pel mig de pinar, carrascar i matoll, durant vora 2 kms, fins que trobem un munt de pedres que fa de fita entre els termes de Castalla i Petrer. Molt a prop, només a uns metres, ens atansem a un avenc, i poc més avall, de cara al barranc de Puça i al tos de l´Empenyador, triem un replanell rocós per esmorzar. Les vistes són magnífiques, amb tota la valleta del barranc de Puça que vessa cap a Petrer, l´imponent figura del Sit, i més lluny, les serres de les Valls del Vinalopó: Crevillent, Algaiat, el Reclot...

Després d´esmorzar desfem camí un centenar de metres, com a molt, i ens desviem per una sendeta que davalla per una ombria rovellonera (enguany, probablement no ho siga, per l´escassesa de les pluges de finals d´estiu), fins al camí vell de Petrer, ara GR7, i el seguim a la dreta passant pel Clot del Moro. Estem en la finca de les Fermoses, una de les més extenses del terme, i de les més boscoses. Recorrem algunes comes d´ametlers, amb bona cosa de carrasques pels marges i les ribes, fins tornar a la caseta de l´Àngel. Allí hi ha que decidir per on farem la baixada.

Agafem una senda per darrere les ruïnes de la casa, i entre mig del pinar pugem a les penyes de Litero, un penyassegat esquarterat per fractures entre les que creixen carrasques, i fins i tot un llidoner amagat. Les vistes sobre la Foia de Castalla són magnífiques. I ara toca baixar. Estem a 1032 metres d´altitud. La senda comença suau, però quan s´encara cap al barranc del Negre, el pendent es fa més acusat, i va doblant a la dreta en la mateixa direcció que ho fa el barranc molt més avall. Passem per una ombria on el pinar a penes deixa passar el sol, i acabem eixint al pi de Litero. Un vell exemplar, que tanmateix no assoleix gran alçada. Darrere del pi tenim l´era, i a menys de 100 metres, la casa. Des de la casa parteix un passeig ben ombrejat per grossos pins fins a la fonteta, seca des de fa molt de temps. Però nosaltres anem cap al camí de les Fermoses, per on havíem pujat de bon matí. Encara prendrem una drecera que va començant a perdre´s, i que ens portarà directament on tenim els cotxes, passant per l´algepsar, i alguns forns d´algeps que havíem deixat de banda al pujar.