25 de febrer 2009

EXCURSIÓ 15 DE FEBRER
























































Poc després de les 7.30 eixíem des de Castalla, a peu, en direcció a Onil. Ens esperava una llarga travessa fins Alcoi, seguint el GR-7. A l´arribar al Ventorrillo ens en vam anar per la carretera antiga d´Ibi, però per poc temps, perquè, fins l´ermita de Santa Anna vam seguir la Senda de València. El dia era gris, però la florida de l´ametler donava color al paisatge. A l´ermita, una petita parada, i continuem fins l´Arcada, on ens endinsarem pel barranc homònim. Passem sota el mas de la Capona, entre pins, carrasques i cultius de lavandí, i quan ja ens embosquem definitivament, a la vora del camí, parem a esmorzar.
Ací acaba el camí planer, i comença una pujada fins al Palomaret (vam estar allí ja el mes passat), i per la boscosa ombria de l´Alt de Biscoi, fins a la Venteta dels Qüernos. Travessem la carretera i seguim pujant, a poc a poc, fins a una cruïlla, a l´altura del pou de Barber, una cava encara ben conservada. Ara deixem el camí i ascendim per una senda entre carrasques. La boira comença a deixar reixiu, que arriba a mullar-nos una mica. Després de pujar al Pilar de Ximo (1202 m), i fer una curta baixada, arribem al mas de Tetuan. Allí parem de nou i ens fem algunes fotos amb el teix monumental de davant la casa.
Per allí passa la pista del Menejador, que agafarem en sentit descendent. En poc més d´un parell de quilòmetres ja estem a la Font Roja.
Baixant per la carretera, i prenent algunes dreceres escalonades que li lleven algunes revoltes, passarem per la font del Rossinyol, i ens sorprén el doll d´aigua que porta, quan normalment, o sol estar seca, o només goteja. Un poc més enllà, el GR-7 abandona la carretera i baixa per dos masos: el de la Cardadora, amb una font, una grossa carrasca, i el tronc sec d´un enorme om, i més avall el de Parrancà, més gran, ben ombrejat per grans pins, ajardinat, i amb una pista de tennis. Entre mig del bosc eixim a la carretera de Llacunes, que només travessarem a l´altura del mas del Gelat, i ens en baixem al riu Polop, passant pel Paratge Natural Municipal dels Canalons.
Com que ja portem més de 20 quilòmetres a les cames, la costera que ens fa eixir de l´entorn del riu, sempre entre pinars, se´ns fa un poc feixuga, ja hi ha fam, i el grup va molt desperdigat. Però arribem al castell de Barxell, passem pel mas, i de seguida anem a parar al restaurant de la Font dels Patos, on fem un dinar ràpid, amb bon aperitiu, i aprofitem per a celebrar l´aniversari d´un membre del grup (un servidor).
Després de dinar ens posem de nou en camí. Ja falta poc per arribar a Alcoi. Durant un quilòmetre, més o menys, caminem per la carretera Banyeres - Alcoi, fins al Molí Payà, d´on ix la que puja al Preventori. Però trobem una senda que puja a la carena, que és la que ve marcada com a GR-7. La pujada és forta, i des del capdamunt quasi toquem el cim del Castellar. La vista sobre la zona del Baradello i Barxell és àmplia, així com de la serra de Mariola. Per una ombria de pinar anem baixant a poc a poc fins al Preventori, i d´allí, ja per carretera, excepte el pas del túnel, on la senda puja i baixa escalonadament per tal de no passar-lo per dins, costereta avall fins Alcoi. Els cotxes que ens recolliran ens esperen a l´estació del tren.