16 de febrer 2009

EL BARRANC DE LLORET
















La vesprada de dimecres, encara amb ganes de conéixer racons i estrets del Massís del Port, em vaig endinsar per una pista asfaltada que, amb vistes de penyassegats, barrancs i estimballs, convidava a entrar-hi dins. Quan el terreny comença a fer-se abrupte, i les planes d´oliveres donen pas a roquissars i vessants forestals en recuperació d´antics incendis, topetem amb el llit del barranc, que porta un bon rierol. La pista acaba, i comença allò més bo. Un pontet de fusta dóna accés a un parell de sendes: a la dreta, cap a la Cova Pintada, en un racó de parets rocoses. A l´esquerra, enlairant-se sobre el rierol, i passant pel seu naixement als Bufadors de Lloret, per un pas increïble i vertiginós s´arriba a un cul-de-sac: de nou al fons del barranc, un tallat d´altes roques ens barra el pas, i ens ofereix un toll secret amb una petita cascada entre molses: el Racó del Moro.

2 comentaris:

Vicent Pellicer Ollés ha dit...

Ja veig que t'ho vas passar d'allò més bé! El Port enamora, veritat!

Anònim ha dit...

Sí, i encara en resta molt que recórrer...